Dimarts sabrem si Pedro Sánchez va cap a l’esquerra o cap a la dreta

MadridPedro Sánchez afronta el moment clau de la legislatura. El pla postpandèmia dissenyat, i que consistia en regar el país amb fons europeus fins arribar a un final de 2023 triomfal, ja es pot llençar a les escombraries. La crisi energètica i la guerra d’Ucraïna han fet miques totes les previsions, i el malestar social es multiplica cada dia davant d’un govern que transmet la imatge d’anar a remolc dels esdeveniments, com s’ha vist amb les mobilitzacions dels transportistes, que han estat a punt d’asfixiar l’activitat econòmica.

Després del trauma de la pandèmia, al govern espanyol li ha costat assumir que havia de donar un nou cop de volant a causa de la guerra. I quan ha decidit que calia, ha prioritzat acompanyar-se de l’oposició, el PP, i, per tant, alentir la presa de decisions. A la Moncloa fa mesos que treballen per transmetre un perfil moderat, amb la idea que el PP de Casado els deixava un ampli espai de centre per a ells. Però la defenestració de Casado, primer, i la guerra a Ucraïna, després, han canviat l’escenari. I aquesta estratègia d’anar al màxim d’acompanyat se li està girant en contra perquè la situació demana decisions dràstiques i ràpides. Perquè si els diners arriben massa tard a les butxaques dels ciutadans, el seu efecte serà nul.

Sánchez ho havia apostat tot al consell europeu i es pot afirmar que se n’ha sortit i Espanya podrà posar un topall al preu de la llum de forma excepcional. I a més ho ha fet amb èpica, després d’una reunió tensa i extenuant que ell va bloquejar durant uns instants per mostrar la seva determinació. Però el problema continua sent el mateix: la lentitud. El canvi en el sistema de càlcul del preu de l’energia trigarà encara un mes en fer-se efectiu. I la gent, sobretot els autònoms i petits empresaris, no poden esperar tant.

El consell de ministres de dimarts serà clau per veure fins on arriba l’audàcia del govern espanyol i quina direcció pren. El líder de Més País, Íñigo Errejón, va advertir dimecres des de la tribuna del Congrés que estem davant un moment de “bifurcació de la legislatura”. Rufián també va declarar, amb un discurs que va molestar especialment el PSOE, que havia arribat l’hora de parlar clar i prendre decisions. Els sindicats reclamen control dels preus i dels beneficis de les empreses. Dimarts sabrem si la bifurcació de què parla Errejón és cap a l’esquerra, cap a la dreta o un entremig. El PP, però, no està disposat a donar cobertura a Sánchez.

I enmig de tota aquesta tensa situació, pum, el Sàhara. Sánchez s’ha trobat que ni tan sols els seus acaben d’entendre la cessió davant del Marroc. Aquest, però, no ha estat un canvi improvisat, sinó que portava madurant-se molt de temps. El problema és que ningú va preveure dos petits detalls: que el PSOE es quedaria sol i que Algèria arrufaria el nas. Si volien enterrar el conflicte saharaui, resulta que han fet just el contrari.

Camisa taronja, americana lila a conjunt amb els pantalons i mascareta blanca. Era el look de la ministra María Jesús Montero dilluns en una reunió sectorial. No va passar desapercebuda, sobretot perquè recordava un personatge de còmic ben conegut. Camisa taronja, americana lila a conjunt amb els pantalons i cara pintada de blanc. El Joker, per cert, apunta a protagonista de la pròxima pel·lícula de Batman.

“Que pugi el presi”. La presentadora de l’acte que dimarts commemorava els quatre anys d’exili de Marta Rovira volia un president a l’escenari. Una pausa dramàtica va fer dubtar a més d’un sobre a qui es referia. A Pere Aragonès? A Oriol Junqueras? “Que pugi el presi... del partit”. Junqueras va ser aquest cop l’escollit (així estava previst a l’escaleta), però no serà l’última vegada que a ERC hauran d’especificar.