Dilma Rousseff, Gerry Adams o Yoko Ono reclamen l’amnistia dels presos polítics en un manifest impulsat per Òmnium
Cinquanta personalitats exigeixen aquesta mesura com a primer pas per resoldre el conflicte
BarcelonaÒmnium Civil Rights Europe, la delegació de l’entitat a Brussel·les, ha fet públic un manifest subscrit per mig centenar de personalitats internacionals en el qual es demana l’amnistia per als represaliats per l’Estat en el marc del procés sobiranista com a primer pas per a la resolució del conflicte polític. El signen, entre d’altres, Dilma Rousseff, expresidenta del Brasil; Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d'Irlanda del Nord; Yoko Ono, cantant; Ai Weiwei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya; i cinc premis Nobel.
Els premis Nobel que s'han adherit a la campanya són els Nobel de la pau Shirin Ebadi, advocada iraniana; Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí; Jody Williams, activista americana pels drets humans; Mairead Corrigan, activista per la pau a Irlanda del Nord, i l’escriptora austríaca premi Nobel de literatura, Elfriede Jelinek. Els 50 signants lamenten la judicialització del conflicte polític català i conclouen que aquesta via, lluny de resoldre’l, l’agreuja: “Ha comportat una repressió creixent i cap solució”, sentencien en el text. Els signants fan una crida al “diàleg sense condicions” de les parts “que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític” i exigeixen la fi de la repressió i l’amnistia per als represaliats.
El manifest Dialogue for Catalonia també posa en relleu els nombrosos posicionaments internacionals, com el del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, que reclama la llibertat immediata dels presos polítics i denuncia les vulneracions de drets fonamentals. El text, que es publica avui als diaris The Washington Post i The Guardian, el signen també relators especials de les Nacions Unides, com Ben Emmerson o Michel Forst; presos polítics d’arreu del món, com Osman Kavala, Joshua Wong i Can Dundar; activistes com Mirta Baravalle, fundadora de Madres de la Plaza de Mayo; polítics internacionals com Ronald Kasrils –ministre de Sud-àfrica i lluitador contra l’apartheid–, Milan Kucan –expresident d’Eslovènia–, Rémy Pagani –alcalde de Ginebra– i José Bové –activista, sindicalista i eurodiputat.
També personalitats del món de la cultura, com la cantant i activista Joan Baez, escriptors com l’escocès Irvine Welsh i la bosniana Lana Bastasic, guanyadora del Premi de Literatura 2020 de la UE, i directors d’institucions internacionals referents en drets humans, com Clayborne Carson –director de l’Institut Martin Luther King, Jr.– i Ramin Jahanbegloo –filòsof iranià i director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau.
Cuixart: “Qualsevol vulneració de drets fonamentals és un atemptat contra la democràcia arreu del planeta”
El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó, després d'assegurar que “qualsevol vulneració de drets fonamentals és un atemptat contra la democràcia arreu del planeta”, ha posat de manifest que els 50 signants “denuncien una vegada més l’incompliment del dret internacional per part de l’estat espanyol”.
Així, ha lamentat “la greu anomalia d’un estat de la Unió Europea que, per negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, continua ignorant l’ONU i les principals organitzacions de drets humans del món”. Per aquest motiu, un cop més, ha insistit: “L’amnistia és imprescindible per afrontar la resolució democràtica del conflicte polític que ens manté a la presó i a l’exili”.
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha destacat que les personalitats que han subscrit el manifest són de "màxima rellevància i trajectòria inqüestionable" i que se sumen a la petició d'un "diàleg sense condicions". Mauri ha deixat clar que l'amnistia és l "única" solució per començar a solucionar el conflicte polític a Catalunya, i que "és una reivindicació legítima i "constitucionalment possible".
Aquesta nova crida internacional a favor de l’amnistia i la resolució democràtica del conflicte polític català arriba en plena campanya de la societat civil i els partits independentistes per mostrar l’ampli suport de la societat civil i el gran consens de país a favor de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. Aquest clam majoritari arribarà el 15 de març en forma de llei al Congrés de Diputats, on es debatrà.