El dilema de Puigdemont

BarcelonaDesprés de prometre en campanya electoral que tornaria si guanyava les eleccions, el president Carles Puigdemont té la dificultat de fer-ho possible davant d’un escenari complex: sobre ell recau una ordre de detenció, l’Estat no ha mostrat cap senyal de distensió i el compte enrere per a unes noves eleccions començarà a córrer a partir de la constitució del Parlament, el 17 de gener. De moment, dins de JxCat es parla de tots els escenaris possibles -fonts del PDECat avalarien com a candidat alternatiu Jordi Sànchez-, però des del nucli dirigent de la candidatura asseguren que totes les opcions passen per Carles Puigdemont, i apunten fins i tot a la convocatòria d’eleccions si ell no pot ser investit. L’última decisió, però, la tindrà el president.

El debat és viu, i les opinions, múltiples. Sobre la taula hi ha la possibilitat de tornar a Catalunya per ser investit -que depèn d’un pacte amb l’Estat que ara mateix sembla improbable-; una investidura a distància malgrat les dificultats jurídiques i polítiques que comporti, i, si no és possible una investidura de Puigdemont, unes eleccions anticipades. Des del nucli dirigent de JxCat es manté que els seus 34 diputats no votaran un candidat alternatiu a l’actual president i s’afirma que abans estan disposats a concórrer en uns nous comicis. “Mantindrem el compromís electoral”, afirmen des de la candidatura. Una qüestió que afegeix pressió a ERC, que planteja Oriol Junqueras com a pla B si Puigdemont no pot tornar de Brussel·les. JxCat insisteix que investir un altre candidat és “no respectar el resultat de les eleccions” i “acceptar el 155”.

En mans de la mesa?

“Aritmèticament Carles Puigdemont és l’únic que pot ser president. Si no és possible la investidura serà perquè algú ho ha impedit: ja sigui l’Estat o la mesa del Parlament”, assenyalen des de l’entorn del president, que defensa que el reglament no prohibeix que es pugui fer una investidura a distància i que recaurà en la mesa la decisió de si Puigdemont pot defensar el seu programa per videoconferència. Una opció que fonts de JxCat i el PDECat consideren que va més enllà d’una qüestió formal, ja que condicionarà tota la legislatura. “La decisió té a veure amb si es vol mantenir el pols amb l’Estat”, assenyala un membre de la llista del president que admet que és probable que el govern espanyol posi problemes a una investidura telemàtica i això torni a posar la cambra catalana sota el focus del Tribunal Constitucional. Tota la campanya de JxCat va pivotar sobre el retorn del president i la restitució del Govern legítim i, de moment, la majoria de membres de la llista aposten per jugar “fins al final” la carta de Puigdemont. “Reiterem que només hi ha un pla: restituir el president Puigdemont i el Govern legítim”, assegurava ahir JxCat en un document que va remetre a tots els membres de la seva llista.

Una estratègia no unànime

Tanmateix, l’estratègia no és unànime. Fonts del PDECat, que també forma part de la candidatura, sí que plantegen una alternativa abans d’anar a noves eleccions en cas que finalment Puigdemont no pugui ser investit president. “El país no es pot permetre una situació de bloqueig”, assegura un alt dirigent del PDECat consultat. Altres fonts també opinen que, si es planteja el pols de la investidura a distància, es fa més difícil iniciar una legislatura de quatre anys i de treva amb el govern espanyol. Ara bé, les mateixes fonts admeten que una desescalada només per part de l’independentisme no serviria de res si l’Estat segueix amb la repressió. Entre els noms que posen sobre la taula hi ha el del número dos de la llista, Jordi Sànchez -que no s’ha pronunciat sobre aquesta possibilitat-, o els consellers Jordi Turull i Josep Rull. La cap de campanya, Elsa Artadi, que també entrava a les travesses, s’ha descartat afirmant que no hi ha pla B a Puigdemont.

La investidura telemàtica també genera dubtes a ERC, que, de moment, no abona aquesta via públicament. Ahir el diputat al Congrés Gabriel Rufián va dir que no es podia tenir un president “a través de Skype” i va seguir plantejant Junqueras com a candidat alternatiu. Aquesta setmana una delegació dels republicans encapçalada per Pere Aragonès s’ha desplaçat a Brussel·les per enfilar la negociació amb el president, però no s’ha acordat res en concret. La negociació segueix a Barcelona i se centra, de moment, en la mesa del Parlament: s’ha de decidir si Carme Forcadell torna a repetir com a president. Per fer efectiva una eventual investidura a distància, la majoria independentista a la mesa és clau. Ara bé, això també condiciona les persones que s’escullen per formar-ne part, ja que han d’estar disposades al xoc amb l’Estat. Membres consultats de JxCat admeten que la investidura telemàtica pot ser complicada. Necessitaria l’aval dels lletrats del Parlament -o desoir els seus informes- i també un segon factor: que s’hi avingui la presidència del Parlament, que presumiblement ha de recaure en els republicans i que és qui té la potestat de fer els contactes amb els grups per designar un candidat a la investidura. I de fer-ho, per primer cop, amb un candidat que és a més de 1.300 quilòmetres de Barcelona.

En cas que s’apostés per la investidura a distància, la mesa del Parlament tornaria a exposar-se al poder judicial si el govern espanyol ho impugna -un fet que ja han insinuat des de la Moncloa-. Això obliga els independentistes a plantejar-se una altra qüestió: el futur de les persones que ja estan encausades judicialment. Carme Forcadell -que encara valora repetir però que fins ara hi era reticent- està en llibertat condicional, i un altre xoc polític amb l’Estat podria fer que el jutge canviés de criteri i l’enviés a presó -tal com avisa Pablo Llarena en les interlocutòries.

No tornar si és per anar a presó

Des de la candidatura són conscients que l’Estat “no ha donat cap signe de distensió” i, tot i que la decisió última la té Puigdemont, bona part dels dirigents de la llista consultats defensen que no torni ara si és per anar a la presó. Des de l’entorn del president admeten que la decisió de venir a Catalunya dependrà de l’evolució de la causa judicial. A parer seu, si la fiscalia no canvia de criteri amb Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart, la possibilitat d’un tracte diferent amb Puigdemont s’esvaeix.

Tot i que sobre la taula hi ha també estudis sobre com exercir de president des de l’exili, el seu nucli més pròxim descarta aquest extrem. De fet, en campanya el mateix Puigdemont va dir que la presidència “no era compatible” amb la presó o l’exili. No va ser l’únic que va considerar: en una roda de premsa a l’ACN, per primera vegada va comprometre’s obertament a “tornar al Palau de la Generalitat” si guanyava les eleccions i el Parlament li feia confiança. Ara, ha de decidir com fa efectiva (si pot) la promesa.