El dilema de Laura Borràs

Des de la nit del 14-F Laura Borràs manté silenci mediàtic. No ofereix entrevistes des de fa setmanes i només s’ha deixat veure públicament en la visita dimarts a Pablo Hasél a la presó, dimecres en la manifestació de suport als síndics de l’1-O davant de la Ciutat de la Justícia i ahir en la conferència de Pere Aragonès. Aquest segon pla –volgut segons el partit– ha situat en primera línia el secretari general, Jordi Sànchez, i la portaveu, Elsa Artadi, els dos únics negociadors que han parlat de les converses de JxCat amb ERC i la CUP als mitjans de comunicació. Tot plegat forma part d’una estratègia per afavorir les negociacions, argumenten des de Junts, i evitar polèmiques que compliquin la formació del nou Govern. La consigna és, doncs, la discreció pública, però, paral·lelament, a dins de la formació ja es pensa en com quedaran les peces del tauler en la nova legislatura. Laura Borràs en té la clau, ja que en funció del que decideixi ella s’endreçarà la resta. Havent perdut la presidència de la Generalitat, medita ser presidenta del Parlament, vicepresidenta del Govern o líder del grup de Junts a la cambra.

Des de fa setmanes sospesa els pros i els contres de totes les opcions. De fet, n’hi ha una, la de presidir el grup parlamentari, que està pràcticament descartada. El dilema fonamental és optar a presidir la mesa en substitució de Roger Torrent o ser la número dos de Pere Aragonès com a vicepresidenta del Govern. Quedar-se a la cambra catalana permetria a Borràs tenir una projecció institucional pròpia i una agenda al marge de l’executiu. A més, un dels dubtes per anar al Govern és la carpeta que podria assumir, ja que la vicepresidència fins ara ha anat associada a economia i aquest no és el seu àmbit. També hi ha un altre factor, la causa que té oberta al Tribunal Suprem per la seva etapa a la Institució de les Lletres Catalanes: l'impacte d'una inhabilitació si fos presidenta del Parlament seria superior al que hi hauria si fos vicepresidenta del Govern.

Dins del partit, bona part de les veus consultades per l'ARA s’acaben decantant pel Parlament. Ara bé, això no vol dir que Borràs s'hagi decidit, ni molt menys. De fet, dirigents del seu entorn més proper són reticents a aquesta opció perquè argumenten que, normalment, els líders de les formacions no estan a la presidència del Parlament sinó al capdavant del partit –Borràs és només membre rasa de la direcció– i al Govern. Interpreten la jugada com una manera de deixar via lliure al lideratge d’altres dirigents de Junts –actuals o futurs consellers– en l’executiu. Si Borràs fos presidenta del Parlament, qui té més números de ser la dona forta al Govern és Elsa Artadi com a vicepresidenta i responsable econòmica. “¿Borràs ha de ser Kamala Harris o Nancy Pelosi?”, es preguntava recentment un exdirigent amb influència en alguns sectors de Junts.

Ara bé, aquesta opinió contrària a optar a la presidència del Parlament tampoc és unànime entre els que s’han mogut al voltant de Borràs des del 2017. N’hi ha que interpreten que en funció de quin sigui el full de ruta del nou Govern –Borràs va defensar en campanya activar la DUI– la candidata de Junts no hi acabarà d’encaixar. Creuen que és millor per al seu lideratge que piloti una mesa que “blindi” la sobirania del Parlament, en contraposició, diuen, a l’etapa de Roger Torrent, a qui retreuen la investidura fallida de Carles Puigdemont i la retirada de l’escó al president Quim Torra.

Negociacions

Abans de decidir el paper de Laura Borràs, els equips negociadors d’Esquerra i de Junts han de tancar un acord sobre el Procés. La candidata no participa directament en les negociacions –tampoc Pere Aragonès, Oriol Junqueras ni Carles Puigdemont–, però està al corrent de tot. Francesc Dalmases és, en aquest sentit, el seu home de màxima confiança dins l’equip. Aquest dijous, fonts coneixedores de les trobades –han mantingut diverses hores de reunions– asseguren a l’ARA que avançaven a bon ritme, malgrat que encara no hi ha cap carpeta tancada. Sense un mínim pacte sobre el Procés, no s’obrirà el meló de la mesa, però des de Junts asseguren estar tranquils malgrat les aspiracions dels cupaires de presidir-la. Creuen que els pertoca a ells com a segona força independentista i que ERC no posarà en perill les negociacions pendents de la investidura aliant-se només amb la CUP.