El dilema de Junts amb el PP: reunir-s'hi o no?

BarcelonaLa cursa esbojarrada d'Alberto Núñez Feijóo per fer veure que pot ser investit està provocant situacions certament inesperades, començant per la crisi oberta amb el PP català per la voluntat de reunir-se amb Junts i acabant pel dilema que afronten ara els de Puigdemont amb l'oferta del líder gallec. Així, quan ERC ja ha descartat reunir-se amb el PP, Junts manté un hermetisme total al voltant de la seva decisió. Però aquí el punt interessant és que el que per als republicans és una decisió lògica i sense costos, no ho és tant en el cas de Junts, que va basar bona part de la seva campanya en subratllar que el PP i el PSOE eren, a efectes de Catalunya, més o menys el mateix.

Per tant, seguint aquesta lògica, Junts hauria de reunir-se amb el PP per fer-li arribar les seves reivindicacions, ja que no té sentit no seure amb el primer partit espanyol quan el que es vol és negociar la independència. I tampoc no seria acceptable, seguint aquest discurs, que l'únic interlocutor possible a Espanya fos l'esquerra, és a dir, el PSOE, tal com defensa ERC. Acceptar la trobada també serviria per alinear-se amb el PNB, amb qui s'ha recuperat la relació després de les tibantors del 2017, i per burxar en la ferida del PP català.

Ara bé, una fotografia amb els de Feijóo (que no seria amb ell sinó amb algun subaltern) també té costos, i més després que el PP, al contrari del que ha fet el PSOE al Congrés, hagi negat a Junts la possibilitat de constituir un grup propi al Senat amb senadors d'altres formacions. Aquesta imatge serviria a ERC per subratllar que Junts és un partit on encara hi és molt present l'ànima conservadora i liberal de l'extinta CiU, capaç d'arribar a acords a banda i banda de l'espectre polític espanyol. I, a més, significaria reunir-se amb els botxins de l'1-O i els que ara defensen la reintroducció del delicte de sedició i la penalització dels referèndums il·legals.

Coincidència amb ERC

El mutisme de Junts al voltant d'aquesta qüestió, igual que el que va presidir els moments previs a la decisió sobre la mesa del Congrés, demostra que la formació s'està prenent molt seriosament cada pas que ha de fer en aquest nou escenari de negociació i que valora els pros i els contres amb profunditat. De moment s'han pres tres decisions: negociar amb el PSOE i votar a favor de la candidata socialista a la mesa del Congrés; no anar a veure el rei en la ronda de contactes, i acceptar diputats socialistes de manera instrumental per poder conformar un grup propi. En totes tres s'ha coincidit amb el que ha fet ERC, amb l'única diferència que els republicans rebran l'ajuda de Sumar per fer el grup propi i no del PSOE.

Ara toca decidir si es rebutja la dreta espanyola com a interlocutor en una negociació sobre l'autodeterminació o si s'accepta parlar-hi. I aquí sí que Junts podria marcar una diferència de discurs i estratègia amb els republicans.