El dilema electoral del PP amb Vox a Madrid

MadridSi un partit ha donat suport a Santiago Abascal des del míting de Vox a Vallecas de dimecres, que va acabar amb ferits i manifestants detinguts, ha estat el PP. El cap de l'oposició, Pablo Casado, s'ha posat al costat dels ultres condemnant "l'assetjament contra qualsevol partit democràtic i la premsa". "No vull una Espanya a garrotades, sinó un país de llibertat", va escriure a Twitter després dels incidents. El missatge és una mostra més de l'estratègia ambivalent dels populars en la campanya de les eleccions madrilenyes. Casado i Isabel Díaz Ayuso es troben davant d'una paradoxa difícil de gestionar: busquen la majoria absoluta i han plantejat els comicis del 4-M com la primera pedra per a la reunificació del centredreta sota les sigles del PP, però alhora temen que el vot útil dins de la dreta deixi Vox sense escons i no tingui amb qui pactar per governar, cosa que suposaria una victòria per a l'esquerra.

Tot i criticar sempre el sondeig demoscòpic del govern espanyol, el baròmetre preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha confirmat els pitjors temors per a l'equip d'Ayuso. El sistema electoral madrileny és força proporcional perquè es tractar d'una única circumscripció –no hi ha províncies–, però té un gran hàndicap per als partits petits: per entrar a l'Assemblea de Madrid no n'hi ha prou amb el 3% dels vots, com passa a nivell estatal, sinó que cal superar l'alta barrera del 5%. I segons el CIS, Vox està al caire d'aquesta barrera, amb un 5,4% dels vots. Una circumstància que, sumada al fet que Ciutadans es quedaria fora amb un 4,4%, pot suposar per a Ayuso que milers de vots de la dreta es perdin i no es tradueixin en escons.

El PP no en té prou de guanyar les eleccions, cosa que ningú dubta que passarà, sinó que necessita governar –sigui amb els ultres dins o fora de l'executiu, en funció dels vots que obtinguin–. Per això serà determinant Vox, que té com a candidata a Rocío Monasterio. Passar-se de frenada en la campanya amb el discurs dur d'Ayuso pot suposar eclipsar l'extrema dreta i no arribar al final a la difícil majoria absoluta de 69 escons, per això l'equip de Casado ha començat a reduir les crides a captar el vot dels simpatitzants de Vox perquè els d'Abascal puguin fer-se un forat a l'Assemblea de Madrid i obtenir el mínim de set escons.

Les dues cares dels populars

"Vox no pot desaparèixer", reconeixen des de la direcció estatal dels populars vistes les enquestes. Ara bé, les opinions no són compartides a tot el PP i l'estratègia de Casado no és la mateixa que la d'Ayuso, que ha fet del discurs dur la bandera del seu mandat. El líder dels populars prefereix, a més, que la seva candidata a Madrid depengui d'una altra força per governar, ja que una Ayuso amb majoria absoluta a Madrid podria suposar una pedra a la sabata per a les aspiracions de futur de Casado, perquè reforçaria el pes de la dirigent madrilenya com a contrapoder de Casado dins d'un PP que pretén tornar-se la casa gran del centredreta.

A hores d'ara hi ha poques esperances dipositades que Ciutadans, que s'ha encomanat al fins ara portaveu al Congrés Edmundo Bal per intentar no caure en la irrellevància, acabi superant la barrera del 5% del vot. Si ho fes, Inés Arrimadas el 4 de maig podria tornar a tenir la clau de la governabilitat a Madrid. Bal ja ha deixat clar que si es dona el cas confia en tornar a pactar amb el PP malgrat que Ayuso els expulsés de la Comunitat. De fet, es presenten com l'única garantia que Vox no entri a governar, i posen d'exemple el que ha passat a Múrcia, on una exdiputada dels ultres és la nova consellera d'Educació.

I enmig d'aquest escenari, el PSOE juga a l'equidistància. El candidat dels socialistes, Ángel Gabilondo, continua equiparant Vox amb Unides Podem, posant-los tots dos al calaix de la "radicalitat". Després d'assegurar que amb "aquest" Pablo Iglesias no pactaria després del 4-M, aquest dijous ha rebutjat la violència en el míting de Vox: "L'extremisme s'alimenta d'extremismes", ha dit. Tant el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, com també la de Defensa, Margarita Robles, també han rebutjat l'actitud dels manifestants que van plantar cara al míting d'Abascal, tot i que va ser el líder de Vox qui s'hi va encarar baixant de la tarima i el que va provocar les primeres càrregues. Va aconseguir així la performance que buscava en un barri on l'extrema dreta és residual.