El dilema etern d'ERC a Madrid: ¿quan cal desmarcar-se del PSOE i quan cal acceptar el que ofereix?

MadridL'endemà de tombar la reforma de la llei mordassa, al grup d'ERC a Madrid no regna la satisfacció, sinó una certa sensació d'abatiment, d'estar vivint sempre en la mateixa pel·lícula i afrontant els mateixos debats interns. "El PSOE sempre ens situa en l'escenari d'haver d'acceptar el que ofereix amb l'argument del mal menor, però en algun moment hem de dir prou. I nosaltres considerem nuclear tant la qüestió de les pilotes de goma com les devolucions en calent", afirmen fonts republicanes. En efecte, el dilema sempre és el mateix: quan cal desmarcar-se del PSOE i quan agafar el que proposa? Quan acontentar-se amb el 60% o 70% i quan apostar al tot o res?

Tant el PSOE com una part d'Unides Podem creuen que s'ha perdut una oportunitat històrica per derogar els aspectes més punitius de la llei de Jorge Fernández Díaz, i apunten als interessos electoralistes tant d'ERC com d'EH Bildu, que ha impedit que prosperi una proposta que va partir dels seus arxienemics del PNB. Així ho ha fet, per exemple, el mateix president del govern, Pedro Sánchez, des de Lanzarote: "Han actuat per càlcul electoralista, i hi ha una cosa pitjor que fer càlculs, que és errar en el càlcul", ha dit visiblement molest.

El fet que demostra que ERC no acaba d'estar còmoda que se l'assenyali com a culpable és la voluntat que tenen de presentar una altra proposició de llei per reformar la llei mordassa. De fet, fonts del partit asseguren que la volen presentar amb els abertzales i també amb Unides Podem. El text inclouria els punts ja acordats durant la negociació de la reforma amb el PSOE, Unides Podem i el PNB, però també els quatre de desacord: l'eliminació de les pilotes de goma, les faltes i desobediència a l'autoritat i la prohibició de les devolucions en calent. L'objectiu seria retratar el PSOE com el partit que bloqueja la reforma.

La maniobra hauria de servir també per recuperar la cohesió a dins del grup d'Unides Podem, on la part yolandista (que inclou comuns i IU) era partidària d'aprovar la llei amb els punts consensuats amb el PSOE i està molt molesta amb ERC i Bildu, i la part de Podem, que apunta cap al PSOE. "Quan Sánchez vol el suport d'ERC i Bildu mobilitza Bolaños", va dir resignat Pablo Echenique. El diputat dels comuns Jaume Asens era dels que estava més abatut pel fracàs de la reforma.

En el PSOE la votació d'ahir també ha deixat ferides perquè és la llei més important que els republicans deixen caure, però sobretot per una qüestió d'actitud. Els socialistes es queixen que els republicans no són un soci fiable (com sí que ho era CiU en el seu dia) perquè no segueix sempre el mateix patró. És a dir, en moltes ocasions adopten una posició gradualista i pragmàtica, per exemple amb la llei de memòria democràtica, que van desbloquejar després de mantenir durant mesos una posició maximalista, però en unes altres opten per desmarcar-se del govern, com va passar amb la reforma laboral (que es va aprovar pel vot erroni del diputat Alberto Casero, del PP). "ERC intenta un difícil equilibri, entre ser el soci que treu coses, però alhora marcar perfil en alguns punts, però no se'n surt, no ho saben fer", afirma un diputat socialista.

En canvi, els republicans insisteixen que el seu marc és diferent i que a Catalunya hi ha un consens molt ampli amb les pilotes de goma. "També ens van dir que si no aprovàvem la reforma laboral no podríem ni sortir al carrer", es defensen. L'episodi mostra tota la complexitat que afronten els republicans a Madrid, on fan de socis però no sempre, i on senten l'alè al clatell de Junts i la CUP, que els acusen d'estar constantment "blanquejant" el govern espanyol. En aquest context, moltes vegades des de Barcelona es disparen les alarmes i es dona l'ordre de desmarcar-se del PSOE, que es veu sotmès a una mena de dutxa escocesa. Seguint aquesta dinàmica, després de l'aigua freda ara tocaria la calenta, que seria la llei d'habitatge, que tothom veu molt a prop. Ben aviat, doncs, podria haver-hi novetats.