Les dificultats per pactar marquen el debat de TVE

BarcelonaLa proliferació de partits en el mapa polític català ha tingut moltes conseqüències i una víctima principal: els debats electorals. El segon en els tres dies que portem de campanya del 14-F el va organitzar ahir TVE i va tornar a mostrar les dificultats d’una discussió a nou en què cadascú intenta col·locar els seus missatges dins d’uns blocs encotillats que fan pràcticament impossible l’intercanvi d’opinions. Així, els candidats van continuar pels viaranys del debat de divendres passat, amb cada aspirant buscant el cos a cos amb els partits fronterers o amb aquells amb qui els interessava confrontar. Només la carpeta del Procés -que continua monopolitzant el debat malgrat la pandèmia- va donar algun moment vibrant, amb ERC, JxCat i el PSC evidenciant la distància de les dues parts que van asseure’s a la taula de diàleg ara fa un any.

Així, el candidat socialista, Salvador Illa, va cenyir el seu “retrobament” al diàleg amb la “llei actual” com a límit, mentre, des d’ERC, Pere Aragonès l’acusava d’estar reclamant una “amnèsia” col·lectiva. “Com passen pàgina presos i exiliats? Vull trobar una solució, no passar pàgina de l’1-O”, va respondre el vicepresident de la Generalitat, que va reivindicar l’amnistia. Però no només hi ha distància entre les dues parts de la taula. El debat també va evidenciar les diferents estratègies que hi ha ara mateix dins de l’independentisme, amb Àngels Chacón (PDECat) buscant marcar distàncies amb la CUP però també amb Junts i la seva aposta per reactivar la DUI; els anticapitalistes -que hi van enviar Carles Riera en lloc de Dolors Sabater- carregant contra “l’independentisme màgic” i reclamant a ERC “deixar de fer de crossa del PSOE”, i els republicans defensant la necessitat d’ampliar la base.

En canvi, com han intentat fer durant la campanya, JxCat i ERC van intentar evitar creuar-se retrets -només van topar quan Borràs va parlar de la possibilitat d’un govern tripartit i un i altre es van acusar d’actuar com Convergència- i van buscar el cos a cos principalment amb Illa, sobretot un Aragonès que des del primer minut va voler presentar el debat com un duel entre ell i el candidat socialista. Un duel que, a estones, va vestir-se de confrontació entre la gestió de la pandèmia que ha fet el Govern -amb Laura Borràs reivindicant la figura de l’expresident Quim Torra i Aragonès les ajudes posades en marxa en els últims mesos- i la feta pel govern espanyol. Aragonès va completar la seva ofensiva per convertir la campanya en una cosa de dos oferint a l’últim moment un cara a cara a Salvador Illa.

On no hi va haver novetats va ser en el capítol dels pactes, amb els comuns demanant un govern progressista, Borràs alertant del risc d’un tripartit que tant ERC com el PSC van rebutjar i el PP i Cs vaticinant que el PSC acabarà pactant amb els independentistes i reclamant-li que miri cap al flanc constitucional. La menor efervescència del Procés va tenir una altra derivada ahir, que és menys protagonisme del PP i un Ciutadans que ahir va semblar deixar enrere la fallida campanya de les abraçades per fer un back to the basics, amb Carrizosa exhibint duresa contra l’independentisme i lligant-lo a la corrupció, en aquest cas atacant Borràs per la causa del presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Un atac del qual Borràs es va defensar dient que “no hi ha causa”.

Què cal fer amb la ultradreta?

El debat, que TVE va voler en castellà -va haver de doblar Borràs, Aragonès, Chacón, Riera i Jéssica Albiach-, va deixar una altra carpeta oberta sobre els partits. Què fer amb la ultradreta ara que Vox ja forma part del sistema i pot disparar els seus missatges xenòfobs i racistes a la televisió pública? Ahir la resta de candidats van conjurar-se per ignorar-lo.