La difícil missió de sobreviure en minoria al Parlament

BarcelonaSi el president Aragonès vol que el seu govern sobrevisqui en minoria al Parlament fins a esgotar la legislatura haurà de desmentir la història recent del parlamentarisme català. Com a mínim des de la fi del pujolisme. Des que el 2003 l'exlíder convergent va abaixar la persiana després de 23 anys, només hi ha hagut un president que ha aconseguit esgotar el seu mandat de quatre anys: el socialista José Montilla. I si ho va fer va ser perquè el seu executiu tenia una majoria absoluta –la que formaven el PSC, ERC i ICV-EUiA– que llavors es veia feble per les disputes internes, però que des de l'òptica actual gairebé sembla robusta.

Jordi Pujol va governar tres dels seus sis mandats amb minoria al Parlament, però no va ser cap impediment per anar esgotant les legislatures. De fet, l'estadística diu que els seus executius van ser més longeus, precisament, quan no tenia majoria absoluta. Sigui com sigui, cap gabinet de Pujol va durar menys de tres anys i mig, un fet inèdit des que a Catalunya va irrompre el Procés. El secret és que, malgrat que a vegades podia estar en debilitat parlamentària, a l'oposició no hi havia una majoria consistent que fes perillar el seu poder. El millor exemple van ser les dues mocions de censura que li van fer: una promoguda pel PSUC (1982) i l'altra pel PSC (2001). Les dues es van convertir en iniciatives condemnades a perdre des del minut u, ja que es van presentar sabent d'entrada que desallotjar-lo del Palau de la Generalitat no era una opció real.

El primer tripartit (2003-2006) va aguantar mentre va tenir majoria absoluta al Parlament. Quan Pasqual Maragall va decidir expulsar ERC del seu govern pel no a l'Estatut no li va quedar més remei que convocar eleccions. Es va donar cinc mesos de coll entre el divorci i les urnes, però de seguida va veure que governar amb minoria no era una opció. Aquella experiència va quedar gravada a foc en el segon tripartit. L'executiu de José Montilla (2006-2010) va aguantar la majoria absoluta sense trencaments i sí que va aconseguir esgotar el mandat. Ja han passat 12 anys, però és l'últim govern que ho ha aconseguit. En aquella època va fer fortuna l'expressió que l'executiu era com el Dragon Khan, per l'agitació constant en què vivia. Malgrat tot, amb la perspectiva dels anys, ara a més d'un li semblarà que tenia la pau d'uns cavallets de fira.

Des que Artur Mas va tornar CiU a la Generalitat (2010) no hi ha hagut un Govern que hagi durat tres anys. Cap d'ells ha tingut una majoria sòlida al Parlament i tots han anat desfilant i consolidant un cicle que ja compta amb quatre eleccions anticipades consecutives. Mas les va convocar el 2012 per iniciativa pròpia i pensant que guanyaria escons –en va perdre 12– i el 2015 ho va haver de fer pressionat per ERC, que volia capitalitzar el 9-N. Carles Puigdemont va veure com el 155 s'emportava el seu gabinet, i a Quim Torra no li va anar gaire millor: la pandèmia li va donar un temps extra per governar, però finalment la seva inhabilitació també va truncar la legislatura.

Vist en perspectiva, Aragonès té precedents per a tots els gustos que fan difícil de dir si el seu gabinet aguantarà amb només 33 diputats. Però si vol pensar que sí, d'aquí poc es compliran vint anys de l'últim Govern que va sobreviure en minoria.