La dificultat de fer dimitir Mazón obliga Feijóo a activar el pla Camarero
BarcelonaSi algú pensava que Carlos Mazón tindria un atac de dignitat i dimitiria, anava ben errat. Això no passarà, perquè el PP valencià no conjuga el verb dimitir. Allà només es plega quan s'hi obliga des de Madrid, com li va passar a Francisco Camps l'any 2011, quan va ser imputat pel cas dels vestits. En aquella ocasió Mariano Rajoy, que tenia unes eleccions a l'horitzó, va enviar Federico Trillo per convèncer un Camps, que s'hi va resistir tant com va poder i més. Ara a Génova n'hi ha que pensen que Carlos Mazón s'ha convertit en un llast per a les opcions electorals d'Alberto Núñez Feijóo i que el millor seria rellevar-lo. Però hi ha un problema no menor. A diferència del 2011, el PP no té majoria absoluta a les Corts, sinó que depèn de Vox. Així, el relleu de Mazón hauria de tenir el vistiplau dels de Santiago Abascal, que ara mateix no estan gens interessats en apuntalar un nou president de la Generalitat quan tenen la sensació que els estan arribant vots a cabassos des de les files populars pel caos en la gestió de la DANA. Per a Vox acostar-se ara al PP valencià és com fer-ho a una mena de Txernòbil polític.
Davant d’aquesta situació, el PP espanyol ha activat un pla B en la persona de Susana Camarero. Si es confirma el seu nomenament al capdavant d’una macroconselleria per dirigir la reconstrucció, seríem al davant d’una mena de presidenta bis. Feijóo no pot fer caure Mazón, però sí que pot col·locar-li algú al costat que es prefiguri com el cap de cartell de cara a les pròximes eleccions, ja que és impensable que l’actual president s'hi pugui presentar. De facto, doncs, Mazón seria un president intervingut, però no per l’Estat via 155, sinó per Génova, 13.
L'altra opció és que Camarero sigui reforçada dins del Consell com a nova portaveu però que la gestió de la reconstrucció recaigui en un veterà com l'actual senador Gerardo Camps, que també és de la confiança de Feijóo. Sigui com sigui, l’opció Camarero té avantatges respecte a altres plans que han circulat aquests dies, com el de situar l’actual alcaldessa de València, María José Catalá, a la Generalitat. Primer, perquè caldria buscar un nou alcalde i tornar a negociar amb Vox, i segon i principal, perquè amb l’ascens de Catalá es trencaria l’actual correlació de forces al PP valencià. I és que Mazón és zaplanista, com tot el PP alacantí, és a dir, liberal i ayusista, mentre que Catalá és campsista, un corrent més conservador ideològicament (amb contacte amb l’Opus Dei) majoritari al PP de les comarques centrals del País Valencià.
És normal, doncs, que a Feijóo li agradi més Catalá que Mazón, que va ser posat al capdavant del PP valencià per Pablo Casado, però difícilment s’atrevirà a fer un pas que reobriria la guerra entre zaplanistes i campsistes. Per evitar aquesta guerra, la millor opció és imposar a Mazón gent de la seva confiança, com Camarero i Camps, però sense destronar-lo.
