Per què és tan difícil fer dimitir Mazón?

BarcelonaSi algú pensava que Carlos Mazón tindria un atac de dignitat i dimitiria anava ben errat. Això no passarà, perquè el PP valencià no conjuga el verb dimitir. Allà només es plega quan s'hi obliga des de Madrid, com li va passar a Francisco Camps l'any 2011 quan va ser imputat pel cas dels vestits. En aquella ocasió, Mariano Rajoy, que tenia unes eleccions a l'horitzó, hi va enviar Federico Trillo per convèncer un Camps que es va resistir tant com va poder i més. Ara a Gènova hi ha qui pensa que Carlos Mazón s'ha convertit en un llast per a les opcions electorals d'Alberto Núñez Feijóo i que el millor seria rellevar-lo. Però hi ha un problema no menor. A diferència de 2011 el PP no té majoria absoluta a les Corts, sinó que depèn de Vox. Així, el relleu de Mazón hauria de tenir el vistiplau dels de Santiago Abascal, que ara mateix no estan gens interessats en apuntalar un nou president de la Generalitat quan tenen la sensació que els hi estan arribant vots a cabassos des de les files populars pel caos en la gestió de la Dana. Per Vox, acostar-se ara al PP valencià és com fer-ho a una mena de Txernòbil polític.

I encara hi ha un altre problema. La candidata que Feijóo té al cap per substituir Mazón és ni més ni menys que l'alcaldessa de València i diputada a les Corts, María José Catalá, on el PP també té un acord amb Vox. Al consistori, però, els populars hi podrien col·locar un dels seus sense problema perquè són la força més votada, però d'alguna manera hauria de ser algú amb el vistiplau de l'extrema dreta, que és amb qui governen. La conclusió és que, en realitat, la possibilitat de rellevar Mazón mitjançant una operació a dues bandes molt complexa no és tant a les mans de Feijóo com a les de Santiago Abascal. I en quin escenari Abascal podria acceptar embarcar-se en una operació d'aquest tipus? Doncs només si a Madrid consideren que la continuïtat de Mazón posa en perill la majoria conservadora a les pròximes eleccions espanyoles. És a dir, si a partir d'ara les enquestes detectessin una forta pujada de les esquerres a l'estat (cosa bastant improbable), el líder de Vox podria pactar amb Feijóo una solució per taponar la ferida valenciana i així intentar remuntar la situació.

El mal menor

Per aquest motiu l'escenari més probable ara mateix és la continuïtat de Mazón fins al final de la legislatura, i llavors, això sí, canviar-lo per Catalá. Aquest sembla, a hores d'ara, el mal menor per Feijóo, i un escenari que també té avantatges per Pedro Sánchez, que amb Mazón ha trobat una escletxa per on colpejar allà on més mal li fa al PP: en primer lloc, per combatre la idea que els populars són un el partit de professionals eficients; i segon per soscavar la imatge de líder de Feijóo, que apareix com a incapaç de resoldre la crisi. Per al líder del PP, a més, la continuïtat de Mazón no representa només una ferida oberta pel cantó de la credibilitat com a partit de govern, sinó que és un recordatori, especialment sagnant, que en realitat els populars depenen de Vox per arribar a la Moncloa. Ell no pot donar un cop d'autoritat com va fer Rajoy amb Camps (o abans Aznar amb Gabriel Cañellas) perquè no té la força política suficient.

Coneixent el polític gallec, especialment al·lèrgic a prendre decisions difícils (vegeu el que va passar amb Alejandro Fernández a Catalunya) intentarà mantenir l'hemorràgia mazonista en uns nivells acceptables, però això també dependrà de les informacions que vagin sortint sobre el fatídic dimarts 29. A més, la idea que Mazón podrà liderar la reconstrucció és absurda perquè el múscul financer el té govern espanyol i no una Generalitat històricament infrafinançada i molt endeutada. L'única cosa a la qual pot aspirar és passar tan desapercebut com pugui els pròxims tres anys. Però, espòlier, ja s'encarregarà la Moncloa i el PSOE de deixar-lo en evidència cada vegada que pugui. València serà ara el focus de la legislatura, i si Sánchez aconsegueix aprovar uns pressupostos, a Feijóo se li començarà a posar cara de... Mazón?