Tribunal Suprem i Audiència Nacional: dues sentències, dues versions dels fets

BarcelonaRelats matisats, divergents i, fins i tot, contradictoris. Les conclusions sobre els fets de l’octubre del 2017 i el paper dels Mossos que fa l’Audiència Nacional a la sentència que absol Trapero xoquen frontalment amb les que va defensar el Tribunal Suprem fa un any per condemnar els presos polítics. Analitzem els punts clau de les dues versions, la segona de les quals desmunta els arguments de la sedició.

ACCIONS PRÈVIES AL REFERÈNDUM

Tribunal Suprem (TS)

: “La vigília del dia del referèndum es va dur a terme una intensa campanya denominada Escoles Obertes. Es convocava els ciutadans a ocupar els locals que s’havien designat com a centres de votació [...]. Possibilitat garantida perquè la força policial dels Mossos, dependent políticament i administrativament de l’acusat senyor Forn, es va limitar a constatar el fet.”

Audiència Nacional (AN): “Patrulles de la policia autonòmica van anar als locals que estaven previstos com a centres de votació per comprovar si estaven sent preparats per a la votació, identificar els responsables i requerir-los perquè els desallotgessin [...]. La informació que es recopilava en les actes va ser transmesa periòdicament al coordinador del dispositiu conjunt, el senyor Pérez de los Cobos.”

20 DE SETEMBRE

Efectius al lloc dels fets

TS: “Sota la sola protecció del reduït nombre de Mossos d’Esquadra que diàriament s’encarrega de la vigilància ordinària en l’accés de l’edifici, els quals no van rebre cap reforç durant el dia, excepte l’arribada d’uns agents de mediació, els esdeveniments es van desenvolupar amb la presència d’una xifra pròxima als 40.000 manifestants.”

AN: “Abans de rebre la primera sol·licitud de col·laboració de la Guàrdia Civil, [els Mossos] van decidir mobilitzar les unitats antiavalots [...]. Durant la jornada, el comandament de la Guàrdia Civil va demanar l’ajuda dels Mossos d’Esquadra en diversos moments i llocs. Totes les peticions van ser ateses [...]. Es van desplaçar nombrosos efectius d’ordre públic als punts conflictius, que van ser molts.”

El rol de Sànchez

TS: “[Joaquim Forn] Va donar ordres al comandament dels Mossos perquè acceptés la intervenció de Jordi Sànchez, tot i poder saber que aquella concentració impedia que la Guàrdia Civil pogués introduir a l’edifici els detinguts [...] i pogués atendre l’ordre judicial amb normalitat.”

AN: “No sembla plausible acceptar com a element incriminatori que un líder social, dirigent d’una organització que havia convocat la manifestació, fos nomenat mediador. Clar i català, no era un mediador, sinó una de les parts del conflicte”.

Violència

TS: “L’existència de fets violents al llarg del procés de secessió ha quedat acreditada. En el fet provat s’ha deixat constància de mobilitzacions multitudinàries, principalment el dia 20 de setembre, posades al servei de la finalitat subscrita pels acusats. Es tractava de mobilitzacions que van [...] crear l’ambient coactiu i intimidatori necessari per obligar la policia judicial a desistir. La necessitat de protecció física dels funcionaris [...] és un fet acreditat.”

AN: “La protesta es va desenvolupar sense incidents violents importants durant el matí i la tarda, al marge de la vandalització dels automòbils [...]. Va ser pacífica fins a la nit, com posa de manifest que no hi hagués intent d’irrupció en l’immoble [...]. Es va evitar la reacció violenta contra ciutadans que no manifestaven una especial agressivitat.”

Obstrucció

TS: “La comissió judicial [...] es va veure privada de la seva llibertat de moviments al tenir impedida l’entrada o sortida dels agents durant les llargues hores que van durar els incidents. Tal comportament avalava l’efectivitat de l’obstrucció, almenys parcialment, del compliment de les ordres expressades en les resolucions del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.”

AN: “Es va possibilitar la realització de la diligència judicial, tot i que els components de la comissió patissin injustament la retenció a l’interior de l’edifici a l’estar envoltat per la multitud.”

1 D’OCTUBRE

Actuació als col·legis

TS: “Els Mossos -que depenien administrativament i no només políticament del processat senyor Joaquim Forn- no van interferir l’emissió de vots, més enllà d’alguna actuació aparent en un mínim nombre de centres. En alguns casos van arribar fins i tot a recollir, fer-se càrrec i traslladar material electoral [...]. El mateix senyor Forn va declarar que va donar el seu vistiplau al pla dut a terme pels Mossos. En concret, al sens dubte insuficient desplegament dels anomenats binomis als col·legis.”

AN: “El dia 1 d’octubre del 2017 es van posar en pràctica formes policials d’actuar que obeïen a criteris diferents [...], però la preparació, planificació i execució de l’actuació dels Mossos d’Esquadra no pot qualificar-se com de col·laboració, ni tan sols d’omissió, amb els que desobeïen les resolucions judicials i pretenien que no es complissin [...]. Les actuacions de l’acusat senyor Trapero semblen estar dirigides a minimitzar els danys [...]. Efectivament, estava obligat a fer tot el que estigués al seu abast per complir els mandats del TC, la Fiscalia i el TSJC. Però, en la ponderació dels interessos en joc (integritat de les persones, alteració de l’ordre públic, compliment del mandat judicial), el cap policial no havia de posar com a única finalitat de la seva actuació impedir a qualsevol preu el referèndum.”

Connivència

TS: “La prova testifical va informar de la col·laboració d’alguns integrants del cos de Mossos d’Esquadra per consumar la votació [...]. Han quedat evidenciats episodis d’autèntica complicitat que es deduïa clarament d’algunes imatges i escenes, complicitat i gairebé connivència motivades potser per la coincidència ideològica o per la seguretat que d’aquesta manera podien guanyar-se l’aplaudiment i el beneplàcit d’aquests ciutadans rebels o dels responsables polítics.”

AN: “Els actes de col·laboració d’alguns agents dels Mossos d’Esquadra amb els que defensaven la celebració del referèndum i intentaven impedir l’acció policial constitueixen reaccions individuals de funcionaris, segurament identificats amb l’independentisme, però que no van ser ni fomentats ni consentits pel senyor Trapero. Cap indicació escrita, verbal o gestual consta feta pel major per instigar aquests actes.”

Violència policial

TS: “Davant l’actitud tàcticament predisposada dels que es van apostar a les entrades dels centres, els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil es van veure obligats a l’ús de la força legalment prevista.”

AN: “L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, encara que fos legítim. En un sistema democràtic avançat com el nostre, l’ordenament jurídic té prou ressorts per afrontar tots els incompliments legals i judicials.”

EL PAPER DELS MOSSOS AL PROCÉS

TS: “El senyor Forn va ordenar el seu comportament, com a membre de la Generalitat i com a cap de la conselleria de la qual depenien els Mossos, a reconduir la interpretació dels mandats [judicials] a un sentit i abast que permetés simular el seu aparent compliment [...]. I aquesta voluntat va aconseguir l’efectiva ordenació de l’actuació dels Mossos, de manera que va resultar funcional als objectius polítics de l’acusat.”

AN: “No s’ha acreditat que [la cúpula dels Mossos] hagués intentat impedir o dificultar el compliment de les resolucions del TC, el TSJC o la Fiscalia Superior de la comunitat autònoma. Tampoc resulta acreditat que s’haguessin posat d’acord amb els que lideraven el procés independentista ni que haguessin donat suport als seus actes propiciant la passivitat de la policia autonòmica.”