Diferències al Govern pel rerefons del cas Ziani

Barcelona.Les diferències dins el Govern són evidents. No hi ha consens en la interpretació que es fa de l'ordre d'expulsió del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) contra Noureddine Ziani, el president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) i director de l'Espai Catalano-Marroquí de la Fundació Nous Catalans -vinculada a CDC-, acusat de fomentar l'islamisme radical a Catalunya i Espanya. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va admetre ahir que, amb la informació que té, seria "temerari" vincular l'expulsió de Ziani a una intenció política de l'Estat per erosionar el sobiranisme.

Aquesta opinió va en la línia contrària a les declaracions que en els últims dies han fet diversos dirigents de CDC i ERC, així com des de Nous Catalans. No era un detall menor en aquest debat que ahir el secretari d'Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, afirmés que té "la impressió" que el CNI està actuant amb "motivacions polítiques", de la mateixa manera que -va dir- els serveis secrets van atribuir al Diplocat l'intent de desemmascarar agents espanyols a l'exterior. Més contundent va ser en declaracions a Radio Kanal Barcelona (RKB) el director general d'Immigració, Xavier Bosch, que va donar per fet el vincle del cas amb el procés català.

"Al CNI són capaços de qualsevol cosa, no tenen escrúpols", va afirmar Bosch. I va continuar: "Els aparells de l'Estat estan en contra de Catalunya, fins al punt d'arribar a l'atac contra persones concretes que són peces claus per al procés cap a l'estat propi". Al mateix temps que Bosch i Albinyana expressaven la seva indignació, l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, formalitzava una denúncia davant la Comissió Europea en què titllava l'expulsió de Ziani d'"arbitrària i injustificable". A la denúncia s'explica que la decisió del CNI violaria la Convenció Europea sobre els Drets Humans i el Tractat de la Unió Europea.

Aquestes acusacions no van impedir que els serveis d'intel·ligència espanyols es refermessin en la seva posició. Representants del CNI asseguraven ahir que l'expulsió deriva d'una investigació exhaustiva de més de tres anys, en la qual es va demostrar que Ziani duia a terme activitats de difusió del salafisme que posaven en perill la seguretat de l'Estat. Una investigació que, sempre segons aquesta versió, es va dur a terme amb altres serveis d'intel·ligència estrangers i els Mossos d'Esquadra. Ara bé, la policia catalana ho va desmentir poques hores després.

Prudència en la defensa

Dimarts es compleix el termini de presentació d'al·legacions per part de Ziani davant les autoritats espanyoles. La seva advocada, Fàtima Zohra Bouhya Aimin, va optar ahir per la prudència. Va explicar que desconeix la motivació que hi ha darrere l'ordre d'expulsió, i va evitar, així, fer referència a la possibilitat d'una guerra bruta de l'Estat contra el procés sobiranista. Per contra, va limitar-se a afirmar que les acusacions del CNI són "gairebé absurdes" i que estan basades en "conceptes molt genèrics".

Ziani va mullar-se una mica més. En declaracions a RKB va preguntar-se si el fet de ser immigrant, sentir-se català i implicar-se en un procés polític és un delicte. I va afirmar: "Treballaré sempre per Catalunya, el catalanisme i la diversitat".