JxCat i ERC: dues estratègies a debat

BarcelonaDos partits, dues estratègies i dos llibres. El president d’ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, acaben de publicar ‘Tornarem a vèncer’ (Ara Llibres) per explicar la proposta d’ERC. Puigdemont va fer el mateix amb la de JxCat a ‘Reunim-nos’ (La Campana).

Majories

Carles Puigdemont (JxCat)

Per a Carles Puigdemont sempre hi haurà una “paret”, en al·lusió a l’Estat, que voldrà aturar l’independentisme, ja sigui el 47,5% o el 65,5%. Creu que l’Estat mai negociarà el dret a l’autodeterminació de Catalunya: tingui el suport que tingui respondrà igual que l’1-O. Argumenta que el “principi” que fa servir Madrid no és el de les majories a Catalunya sinó a Espanya. Admet que si l’independentisme supera el 50% l’Estat tindrà dificultats amb el seu relat, però només seran “pessigolles”.

Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC)

La qüestió de les majories és l’argument central de l’estratègia de Junqueras i Rovira. Per a ells, si l’independentisme vol culminar el que no va poder el 2017, ha de créixer: “Hem de ser més”. A més, consideren que ser més serà beneficiós tant per a la via del referèndum pactat -la que prefereixen- com per a la de la unilateralitat. També avisen que no n’hi haurà prou superant la barrera del 50% una sola vegada: “De cap manera. Però, com més siguem, més viable serà desbordar el règim borbònic”.

Unilateralitat

Carles Puigdemont (JxCat)

Puigdemont no usa el terme, sinó que parla de confrontació -ara hi ha afegit l’adjectiu intel·ligent -. Això es tradueix en diferents estratègies i en etapes de més o menys intensitat. No posa exemples institucionals, però sí d’altres emmarcats en l’acció directa no-violenta, accions de boicotatge pacífic, les objeccions fiscals i de consciència, etc. Demana als independentistes si estan “disposats” a suportar la probable onada “repressiva” de l’Estat.

Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC)

L’obra de Junqueras i Rovira recupera la unilateralitat per al vocabulari d’ERC per primera vegada en força temps. Exposen que primer s’ha de preparar el terreny de la via negociada per aconseguir un referèndum, però que, si no pot ser, es podrà recuperar la via unilateral. No diuen com es concretaria ni marquen terminis. També llancen una advertència sobre l’abús d’aquest concepte: “Parlar d’unilateralitat i de confrontació tot el dia no farà un miracle”.

Diàleg amb l'Estat

Carles Puigdemont (JxCat)

A Reunim-nos Puigdemont deixa clar que, a parer seu, Pedro Sánchez (PSOE) ha fet les mateixes polítiques que Mariano Rajoy (PP) en termes de repressió. El líder de JxCat defensa que és una “il·lusió” pensar que amb l’Estat hi haurà diàleg, negociació i referèndum acordat. El realisme polític, diu Puigdemont, exclou una resolució dialogada i negociada amb l’Estat sense passar abans per una nova etapa de confrontació no-violenta.

Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC)

És un altre dels pilars d’ERC. Defensen que la constitució de la taula de diàleg -el 26 de febrer passat a Madrid- ja és “una victòria en si mateixa” perquè asseure els dos governs cara a cara “desmenteix” a ulls del món que el conflicte polític sigui un “afer intern”. Creuen que insistir en el diàleg demostra que l’independentisme és “essencialment democràtic”. A més, consideren que “la taula de diàleg hauria de ser compartida” per tot el moviment.

Consell per la República

Carles Puigdemont (JxCat)

Puigdemont defensa la creació d’una direcció estratègica de tot l’independentisme que anomena “direcció aliada”. Una espècie d’estat major, similar al nucli que va preparar el referèndum de l’1 d’Octubre, que pugui “imposar-se a les inevitables tensions partidistes” que sorgeixin. Ofereix el Consell per la República per crear aquest espai de “llibertat d’acció” i “complicitat” on s’hi representin les entitats i els partits sobiranistes per constituir aquesta estratègia conjunta.

Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC)

ERC no s’ha sentit mai còmoda amb el Consell per la República, tot i que sempre ho ha expressat amb sordina. Aquesta incomoditat es reflecteix al llibre de la següent manera: no s’esmenta aquest òrgan ni una sola vegada. Tot i això hi ha un escrit recent dels republicans explicant la seva posició. El dirigent d’ERC i membre del Consell Isaac Peraire va demanar en un article a El Món que aquest òrgan “congeli la seva activitat fins que hagin passat les properes eleccions” al Parlament.

Unitat electoral

Carles Puigdemont (JxCat)

“Si volem viure en una república independent, només ho podrem assolir des de la unitat política”, diu Puigdemont a Reunim-nos. Considera, per exemple, que si hi hagués hagut una llista de l’independentisme a Barcelona ara tindria l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona -on JxCat governa amb el PSC-. Si no hi pot haver unitat electoral, demana que hi hagi una direcció comuna de l’independentisme que prengui decisions en base a una estratègia del moviment.

Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC)

ERC no està interessada en concentrar l’independentisme en una única candidatura. Considera que les xifres demostren que, en lloc de maximitzar els vots, se’n perden. Així, assenyala que la “unitat estratègica” s’ha de produir entorn dels projectes, com va ser l’1-O, i no entorn de les llistes. “Aquest és el sentit que nosaltres donem a la unitat: identifiquem què podem fer plegats i ho fem respectant la diversitat interna del moviment”, resolen.