Les 7 diferències entre les comissions sobre el procés que el PDECat i En Comú han portat al Congrés
Cap d'elles menciona textualment el dret a decidir. La d'Homs era una subcomissió i reclamava celebrar un referèndum; la de Domènech, trobar "diferents propostes per solucionar, de forma democràtica, el conflicte"
MadridEn Comú Podem ha presentat finalment la seva proposta per crear una comissió sobre el dret a decidir al Congrés. Feia mesos que el portaveu dels 'comuns', Xavier Domènech, havia anunciat la mesura, però encara no l'havia concretat ni registrat. El seu anunci va sonar molt similar a la proposta que ja va rebutjar la cambra el desembre del portaveu del PDECat, Francesc Homs, que durant la campanya del 26-J va comprometre's a portar al ple la creació d'una comissió d'estudi del referèndum.
Amb tot, les dues propostes tenen multitud de diferències. Principalment, En Comú busca que el PSOE avali la mesura, i per això evita fer "gesticulacions" i posar paraules en el text que "generin rebuig" per arribar a un acord, com dret a decidir o referèndum. La intenció és proposar que compareguin en la comissió membres d'organitzacions civils catalanes com Òmnium o l'ANC.
Repassem les principals diferències entre les diferents iniciatives.
1.- El nom i forma
En Comú
Domènech ha parlat d'uns comissió sobre el dret a decidir, però en concret s'anomena: "Comissió no permanent per al debat sobre la crisi territorial que viu l'Estat espanyol i les diferents propostes de solució democràtica a aquesta problemàtica". Es tracta d'una comissió que hauria d'aprovar la mesa del Congrés, en què només tenen presència els quatre grans partits espanyols i està controlada per la majoria absoluta del PP i Ciutadans. Per tant, per molt que el PSOE acabés votant-hi a favor, tindria el veto dels altres dos partits contraris a aprovar qualsevol iniciativa de Podem.
PDECat
Homs no va demanar la creació d'una comissió de treball, sinó d'un grup de treball a través d'una moció que instava el Congrés a tirar-la endavant. Era una estratègia per poder debatre-ho i votar-ho al ple del Congrés, on ja sabia que li acabarien tombant. Tot i que havia parlat inicialment d'una comissió d'estudi del referèndum, es deia textualment "Comissió de treball sobre la qüestió catalana".
2.- Propòsit
En Comú
Domènech va assegurar que l'objectiu és "discutir" el dret a decidir". L'objectiu de la proposta, però, és "treballar en les diferents respostes per solucionar, de forma democràtica, el conflicte que es viu a l'estat espanyol".
PDECat
L'objectiu principal era "l'anàlisi de les possibilitats legals per solucionar el conflicte polític existent a través d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya". En concret: establir com hauria de ser la pregunta, el quòrum i el marc legal més adequat.
3.- Límit de temps
En Comú
No estableix cap límit de temps. "El debat polític generat en aquest espai ha de concloure amb una proposta de resolució democràtica de la crisi territorial".
PDECat
Tres mesos de límit per arribar a unes conclusions i elevar el debat al Congrés.
4.- Concreció del dret a decidir
En Comú
No menciona en cap cas el dret a decidir, cita només que el conflicte entre Catalunya i l'Estat s'ha de solucionar per "vies democràtiques".
PDECat
Reclama la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. En la primera proposta, difosa el juny, sí que era més contundent i parlava del dret a decidir.
5.- Respostes
En Comú
No considera que el referèndum pactat sigui l'única resposta possible, sinó que obre el ventall a "diferents propostes" per solucionar, "de forma democràtica", el conflicte.
PDECat
Reclama la "necessitat d'impulsar el diàleg polític per respondre al conflicte de legitimitats" entre Catalunya i Espanya. Veu també necessari "l'elaboració d'un diagnòstic contrastat sobre el compliment i desenvolupament de l'autonomia política catalana" dels últims deu anys, concretament des de la sentència de l'Estatut.
6.- Àmbit
En Comú
No només català, sinó que també creu que s'ha de tenir en compte la resta de "realitats nacionals que han plantejat la necessitat d'anar més enllà del marc actual".
PDECat
Només proposava abordar la qüestió catalana.
7.- Exposició de motius
En Comú
No parla de l'Estatut. Assenyala que, "per diferents motius", durant el canvi de mil·leni ha crescut el malestar dins de les nacionalitats històriques després que es "diluís la distinció inicial entre realitats nacionals i regions amb l'estat de les autonomies". Creu també que cal reconèixer la importància del conflicte institucional entre Catalunya i Espanya, així com la "responsabilitat compartida dels representants de la ciutadania per buscar solucions democràtiques al conflicte".
PDECat
Concreta que l'arrel del problema és la sentència de l'Estatut, que crea un "conflicte de legitimitats sense precedents a l'estat espanyol". Considera "sorprenent" que el Congrés no hagi obert mai un debat, a través d'una comissió, sobre la qüestió catalana.