Què diferencia les quatre candidatures d'ERC?

BarcelonaEl congrés que Esquerra ha convocat per al 30 de novembre ha de servir per triar qui ha de pilotar el partit i sota quina estratègia. La ponència política i l'organitzativa es debatran més endavant, un cop s'hagi elegit una nova direcció, però de cara a la cita del mes de novembre, les quatre candidatures que volen presentar-s'hi ja han marcat algunes de les seves prioritats. Quines diferències hi ha entre les quatre precandidatures?

Suport a la governabilitat del PSC i el PSOE

Una de les qüestions que ha hagut de decidir Esquerra en els últims anys és si apostava per trencar blocs i passava a ser un dels actors clau per a la governabilitat a l'Estat. Ho va fer a principis del 2020, quan va investir Pedro Sánchez a canvi d'obrir una taula de diàleg per resoldre el conflicte polític català. Des de llavors, els republicans han apuntalat el govern del PSOE a canvi dels indults, la derogació de la sedició o l'amnistia. Aquest estiu, però, han fet un pas més i també han decidit –amb una gran divisió interna– tornar a fer president de la Generalitat un líder del PSC, Salvador Illa, a canvi d'un nou finançament inspirat en el concert econòmic.

Només Foc Nou, la candidatura promoguda per Alfred Bosch, i Recuperem ERC, la que aglutina el corrent crític Col·lectiu 1-O, s'han mostrat clarament contràries a qualsevol pacte amb el PSC, ja sigui a l'Estat, a la Generalitat, o en institucions municipals com l'Ajuntament de Barcelona. En canvi, tant la candidatura d'Oriol Junqueras, Militància Decidim, com Nova Esquerra Nacional, pròxima a Marta Rovira i que lidera Xavier Godàs, defensen l'opció d'arribar a pactes amb els socialistes. De fet, dins d'aquestes dues candidatures hi ha persones que van votar a favor de la investidura de Salvador Illa i d'altres que no. Els junqueristes posen el focus en el compliment d'aquests pactes, igual que Nova Esquerra Nacional, que puntualitza que el seu objectiu estratègic són les aliances amb formacions d'esquerres sobiranistes i independentistes, sense tancar la porta a pactes "tàctics" amb el PSC o Junts.

Full de ruta

Només el corrent crític del Col·lectiu 1-O ha defensat en els últims anys que ERC hauria de recuperar el mandat del referèndum de l'1 d'Octubre del 2017. De fet, la seva candidatura, que encapçala Xavier Martínez, recela de la via negociada que ha emprès ERC perquè consideren que és dins del marc autonòmic: defensen la unilateralitat com el camí per defensar el dret a l'autodeterminació. Qualsevol negociació, afirmen, ha de ser per la via internacional.

La resta de candidatures aposten per la negociació amb l'Estat, però sense renunciar a cap via, tampoc la unilateral. Consideren, això sí, que en aquests moments no es donen les condicions per obrir un nou embat amb l'Estat. Ara bé, per complementar aquesta estratègia, els d'Oriol Junqueras aposten perquè ERC sigui un partit transversal que "interpel·li àmplies majories des de la centralitat política i la vocació de govern" amb la independència com a objectiu, però on puguin cabre independentistes i no independentistes d'esquerres. En canvi, tant Nova Esquerra Nacional com Foc Nou consideren que Esquerra ha de presentar-se com un partit nítidament independentista. Els primers defensen que el partit torni a la seva "essència", mentre que els d'Alfred Bosch creuen que s'ha de "rectificar la desnacionalització".

Lideratge

Totes les candidatures parlen de renovació, tot i que n'hi ha dues amb vinculació evident amb la direcció dels últims anys. Sense anar més lluny, Oriol Junqueras, president del partit els últims 13 anys, encapçala Militància Decidim, que aposta perquè ell torni a liderar el partit amb una direcció renovada i dotant el món municipal i les bases d'un paper més rellevant. La resta de candidatures consideren que l'exlíder republicà hauria de fer un pas enrere.

Nova Esquerra Nacional ha proposat una direcció "coral" per pilotar el partit amb Xavier Godàs com a candidat a la presidència i Alba Camps a la secretaria general, però també creant dues vicepresidències que ocuparien l'actual vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, i la portaveu al Congrés, Teresa Jordà. Camps i Sans formen part de l'actual executiva del partit i Jordà i Godàs han estat vinculats al Govern de Pere Aragonès. Aposten, a més, per un model de bicefàlia en què el president del partit no sigui el candidat a les eleccions al Parlament. Un model que també comparteix Foc Nou, que encara no ha presentat els seus candidats a president i secretari general (Alfred Bosch és ara per ara la cara visible). Totes dues candidatures defensen també dotar de més protagonisme la militància i fer-la partícip de més decisions. Igual que Recuperem ERC, que aposta per un canvi total de lideratges al partit per canviar també l'estratègia política i ha proposat Xavier Martínez com a candidat a la presidència i Àngel Ruiz a la secretaria general.

Estructura B

L'escàndol dels cartells contra els Maragall i l'estructura B han sacsejat el camí cap al congrés del 30 de novembre. Oriol Junqueras s'ha desvinculat de qualsevol estructura paral·lela que organitzés contracampanyes per al partit i ha assegurat que l'actual direcció no l'hi va explicar mai. La seva candidatura ha exigit depurar responsabilitats i ha garantit que si arriba a pilotar ERC, liquidarà qualsevol estructura B. A Nova Esquerra Nacional, conscients que els pesa l'etiqueta de roviristes, s'han intentat desvincular de tot plegat i han esmenat l'estratègia de l'actual direcció –incloent-hi Junqueras, que va dimitir al juny– exigint definir una "traçabilitat" de les decisions del partit. Han demanat "conèixer què ha passat i tots els responsables" i han garantit que si lideren el partit, no hi haurà cap estructura B.

Foc Nou, per la seva banda, vol completar la investigació interna oberta, però també encetar-ne una d'externa per depurar responsabilitats i donar explicacions a la militància. Defensa gairebé el mateix Recuperem ERC, que creu que la investigació interna ha de ser "independent", posa en dubte que ara ho sigui i demana que se n'informi puntualment el consell nacional.