Diego José Frías: de candidat de la ultradreta a les eleccions a col·laborador de jihadistes

BarcelonaDimecres a la matinada, quan encara era fosc i no hi havia ni una ànima al carrer Anselm Clavé de Sant Quirze del Vallès, els Mossos d’Esquadra van irrompre al domicili de Diego José Frías Álvarez. Van esbotzar la porta del 4t 5a i van detenir el propietari del pis, que durant cinc hores va haver de respondre a les preguntes dels agents que escorcollaven l’immoble. La policia va trobar-hi una granada de mà, una pistola i diverses escopetes, entre altres armes d’un extens arsenal, el més pròxim que tenien els presumptes jihadistes. La investigació, covada durant 13 mesos, havia permès als agents configurar la sospita que el veí de Sant Quirze -amb un ampli historial de militància en faccions i partits d’extrema dreta arrelats a Catalunya, inclosa la participació en llistes electorals- podia exercir la funció de col·laborador de la cèl·lula jihadista. Ho acreditava el contacte que mantenia amb Antonio Sáez Martínez, assenyalat com a cap del grup desarticulat pels Mossos.

Quan Diego José Frías va sentir dimecres el terrabastall a la porta de casa -que va alertar veïns de l’edifici, que explicaven que no pagava les quotes de la comunitat- devia recordar la conversa que havia mantingut amb el perruquer radicalitzat. Ell no era convers a la causa jihadista, però compartia amb Sáez una obsessió amb la comunitat jueva, que queda testimoniada en converses recollides en la investigació. Segons la interlocutòria del jutge Santiago Pedraz, Sáez havia planejat atemptar amb una bomba contra una llibreria jueva de Barcelona, La Pedra. En l’acció, l’havia d’acompanyar el veí de Sant Quirze, client de la seva perruqueria i defensor de l’ideari neofeixista. En la informació recopilada fins i tot s’hi apunten diversos objectius, com sinagogues i locals de la comunitat hebrea, a banda d’edificis singulars de Barcelona, seus d’institucions i instal·lacions policials.

Ideologia neofeixista i armes

L’arsenal acumulat al domicili de Diego José Frías -té un fill adolescent i el dia de la detenció també hi havia al pis la seva actual parella- va encaixar amb les sospites policials alimentades en els mesos d’investigació previs a les detencions, que apuntaven que el militant d’ultradreta estaria disposat a facilitar armes o explosius als presumptes integrants de la cèl·lula si, entre els seus objectius, hi havia la comunitat jueva. El resultat dels escorcolls i la relació amb el cap del grup desarticulat va motivar la decisió del jutge Pedraz, que ahir va decretar presó tant per al perruquer com per al veí de Sant Quirze. De fet, ell és l’únic detingut que no ha sigut imputat per integració en organització terrorista sinó per col·laboració amb la cèl·lula, així com per tinença i dipòsit d’armes i explosius.

Abans de ser còmplice dels jihadistes, havia bastit un recorregut extens per partits de la dreta xenòfoba. Diego José Frías va ser cap de llista del Movimiento Social Republicano (MSR) en les eleccions del Parlament del 2006. La formació identitària nascuda a finals de la dècada dels 90 tenia la seva gènesi en Alternativa Europea (AE), una altra organització neofeixista activa principalment a Catalunya. Però les eleccions catalanes del 2006 no són les úniques cites electorals en què va concórrer aquest treballador autònom, vinculat al món de la construcció, concretament a la reforma de cuines. En la dècada passada també va figurar en altres candidatures de l’MSR, que van obtenir resultats minsos: en les eleccions al Parlament del 2003 havia ocupat el segon lloc de la llista, en els comicis generals del 2004 va ser el número 2 de la candidatura neofeixista per la circumscripció de Barcelona i en les municipals del 2007 es va presentar en el tercer lloc de la candidatura articulada per la mateixa formació a Barberà del Vallès.

Abans d’engreixar les llistes de l’MSR, Diego José Frías es va presentar en el lloc 17 de la candidatura d’una altra formació d’extrema dreta, la plataforma España 2000, en les eleccions generals de l’any 2000. L’organització mai ha aconseguit representació parlamentària a l’Estat, ni al Congrés, ni en els Parlaments autonòmics, tot i que havia obtingut una presència residual en ajuntaments del País Valencià. Un llarg historial de militància a l’extrema dreta que ha acabat, de moment, amb l’ingrés a la presó.