Guia per entendre la negociació econòmica amb el PSOE

MadridTot i que l'amnistia s'emporti els grans titulars de la negociació, en la investidura de Pedro Sánchez també s'hi comencen a barrejar temes econòmics. No és nou, perquè l'economia ha marcat totes les negociacions històriques entre Catalunya i l'Estat. Ara, la negociació farà ressorgir vells conceptes.

Dèficit fiscal

El Govern fa anys que xifra el dèficit fiscal de l’Estat amb Catalunya. L’últim càlcul, corresponent a l’exercici del 2021, és d'uns 22.000 milions d'euros. Madrid no dona dades oficials. S'entén per dèficit fiscal la diferència entre aquells ingressos (bàsicament impostos) que les arques de l’Estat aconsegueixen a Catalunya cada any i les despeses efectives que l’Estat destina al Principat. En la mesura en què Catalunya és una de les comunitats més riques i amb més renda per càpita, la balança reflecteix un dèficit, que la Generalitat identifica com un greuge i que ERC i Junts reclamen revertir.

El dèficit es calcula a través de les balances fiscals (un entramat complex d’operacions), que poden fer servir dos mètodes: el del flux monetari (computa la despesa allà on s’executa) i el de la càrrega de benefici. La Generalitat només ofereix els càlculs a través del flux monetari. Per exemple, una estació de l’AVE a Barcelona només es computa a la capital catalana en la mesura que la despesa s’ha realitzat allà. De la mateixa manera, una inversió a l’aeroport de Barajas només es computaria a Madrid. En canvi, amb el mètode de la càrrega de benefici aquestes inversions es computarien en més d’un territori perquè s'entén que no només se’n beneficia Barcelona o Madrid, sinó altres llocs: gallecs o andalusos també utilitzen i es beneficien d'infraestructures com Barajas. Aquest segon mètode sol reduir el dèficit, però en el cas català continuaria sent negatiu.

Execució pressupostària

Els pressupostos de l'Estat preveuen cada any de manera sistemàtica més *inversions* de les que finalment s'acaben fent a Catalunya. ERC i Junts reclamen que el govern espanyol compleixi les promeses adquirides i acabi amb aquesta pràctica habitual, que li serveix per generar grans titulars (la despesa pressupostada creix) però que després s'acaben girant en contra. L'última dada pel que fa a inversions, del 2021, és que només es va complir el 35% del que s'havia pressupostat.

El grau d’execució del sector públic estatal es publica dos cops l’any (ara s'arrossega un retard de quatre mesos) i sol fer aigües per la part d'infraestructures (Adif), que és la carpeta que més inversió aglutina.

Disposició addicional tercera

La disposició addicional tercera de l’Estatut del 2006 preveia que la inversió de l’Estat a Catalunya només en infraestructures s’havia d’equiparar al percentatge del PIB que Catalunya aporta a l’Estat –al voltant del 19% anual– durant set anys. És a dir, des del 2007 fins al 2013. Es va acordar que les quantitats de la disposició addicional tercera serien abonades tres anys després de l’exercici a què corresponguessin. A tall d’exemple, els 335 milions de l’any 2007, la Generalitat els va cobrar el 2010. Una sentència del Tribunal Constitucional, però, ho va alterar tot. El TC va dictar que el que establia l’Estatut sobre les inversions no era vinculant per a l’Estat. Dit i fet. En el cas del 2008, els diners de la disposició addicional tercera de l’Estatut pujaven a 759 milions d'euros, segons càlculs de la Generalitat, i encara en queden 359 per pagar. A partir del 2009, la Generalitat considera que el deute ascendeix a 2.970 milions. Junts va calcular ara fa uns dies el "deute històric" de l'Estat amb Catalunya incloent-hi els incompliments en infraestructures, en l'execució pressupostària i el dèficit fiscal, i ascendeix, segons el partit, a 450.000 milions d'euros.

Competència fiscal

Tenir més competència fiscal és una demanda que ha acompanyat totes les negociacions. Fora de Navarra i el País Basc, les competències de les autonomies són les mateixes: gestionen la totalitat de l'impost sobre les transaccions immobiliàries, el 50% de l’IRPF i de l'IVA i el 58% dels impostos especials (alcohol, gasolina o tabac). A partir d'aquí tenen possibilitats per gestionar altres impostos i crear-ne de propis –amb limitacions.

L’última demanda d’ERC és la de tenir una llei de finançament “singular” que transfereixi a la Generalitat la gestió i recaptació de "tots" els impostos generats a la comunitat. També ho ha demanat Junts. Això, però, suposaria sortir del règim comú del sistema de finançament autonòmic i reobrir el debat que va iniciar Artur Mas sobre un "pacte fiscal". Junts fins i tot ha parlat d'una eventual "quota de solidaritat" entre Catalunya i l'Estat que, si bé no s'ha concretat, porta a recordar al cupo basc. El PSOE descarta completament aquesta opció.

Condonació del deute

Una de les altres reivindicacions és la condonació del deute que Catalunya té amb l’Estat. Segons les últimes dades del Banc d’Espanya, el deute català ascendeix a 85.456 milions d’euros, dels quals 71.852 milions corresponen al fons de liquiditat autonòmic. El debat, però, no està exempt de crítiques. D’una banda, altres comunitats amb menys deute han assenyalat un possible “greuge comparatiu”. Per això, l'actual govern de Pedro Sánchez no preveu, a priori, una condonació del deute que no sigui per al conjunt dels territoris. De l’altra, cal discutir quin deute es perdona, si només el del FLA o també el d’altres mecanismes. Tant Junts com ERC han demanat la condonació.

Traspàs de Rodalies

"El traspàs integral de Rodalies". És una demanda històrica que tant ERC com Junts han posat damunt la taula. El debat implica parlar de recursos, titularitat i ús (la Generalitat ja gestiona la planificació del servei, horaris i tarifes). De moment, però, no s'han posat d'acord amb el govern espanyol. La qüestió és que la Generalitat vol totes les vies que majoritàriament donen servei dins de Catalunya, mentre que Madrid només està disposat a segregar-ne algunes de la xarxa perquè d'altres són "infraestructures d'interès estatal". A més, Madrid manté que s'ha de fer per la via del contracte programa, mentre que la Generalitat ho rebutja.