Díaz vs Montero: la batalla per la supervivència a l'esquerra del PSOE

Madrid / BarcelonaPer primer cop des del 23-J, els partits espanyols tenen l'oportunitat de mesurar les seves forces al conjunt de l'Estat en una mena de segona volta de les eleccions generals. Els comicis europeus, a banda de ser un plebiscit entre el PP i el PSOE, també serviran per posar a examen les estratègies de Sumar i de Podem, que després de concórrer plegats fa gairebé un any, el 9-J es baten en duel després del divorci de fa uns mesos. La formació de Yolanda Díaz es posa a prova en ple debat intern sobre com encaixar totes les peces que la conformen i després d'encadenar fracassos electorals a Galícia, a Euskadi i a Catalunya. Per a Podem, aquestes eleccions són l'últim baló d'oxigen després de quedar exclosos del govern espanyol, de la posterior trencadissa amb Sumar al Congrés i de no haver obtingut representació en cap d'aquests tres Parlaments autonòmics. ¿Hi ha espai electoral per a tots dos a l'esquerra del PSOE? Poden resistir l'embat dels socialistes si van per separat?

Ja fa mesos que la formació lila està entregada en cos i ànima a l'objectiu d'aconseguir representació a les europees. Fonts de Podem expliquen que van a totes en el que veuen com les "primàries" que Díaz no va acceptar fer abans del 23-J. En aquell moment, el partit lila va exigir que el pes que tindria cada formació en la coalició es decidís amb una votació oberta. La líder de Sumar va descartar configurar així la llista electoral i va excloure Irene Montero. Podem ho va acatar críticament i un cop l'entesa va saltar pels aires busca un rescabalament. Per això ha situat com a número 1 el 9-J l'exministra d'Igualtat vetada i confia que les urnes els donin la raó sobre la defensa aferrissada que van fer de Montero i sobre el tros del pastís que creien merèixer.

Les enquestes vaticinen que aconseguiran entrar a l'Eurocambra –el CIS els dona entre dos i tres escons–, però el partit evita fixar-se un objectiu numèric per "no agafar-se els dits", conscients que posen tota la carn a la graella amb el seu principal actiu polític i amb el vent a favor de la circumscripció única. No obtenir representació els abocaria a la irrellevància i els donaria molt males perspectives de poder entrar en altres institucions més endavant. El fet que Montero sigui una cara tan coneguda esperen que els jugui a favor davant d'un Sumar que parteix amb el que, d'entrada, sembla un desavantatge: tenen una cap de llista poc mediàtica, Estrella Galán, que s'estrena en la política provinent d'una entitat del tercer sector. Un 45,6% dels enquestats en l'últim CIS no sap qui és, mentre que a Montero diu conèixer-la un 95%.

Fonts de Sumar, per contra, hi treuen importància i posen el focus en la marca –tot i que el 23-J Díaz va haver de posar la seva imatge a les paperetes–, així com en les mesures que consideren que simbolitza el partit de Díaz com a formació de govern que "marca el rumb" als socialistes per escorar la coalició a l'esquerra. De fet, la líder de Sumar fa bandera públicament de la manca de motxilla política de Galán i de la seva trajectòria professional "en defensa dels drets humans" com a directora general de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR). A l'altra banda, tenen una Montero que també s'ha vist desgastada per la polèmica amb la llei del només sí és sí o per la confrontació amb Díaz. En aquest sentit, tots dos partits afirmen no voler entrar en el cos a cos perquè la sensació de disputa constant els resta.

Ara bé, només mirant els cartells electorals, és fàcil tenir la sensació que hi ha un plebiscit paral·lel al d'Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez entre Díaz i Montero. La líder de Sumar comparteix protagonisme amb Galán i s'implicarà en la campanya: participarà en una desena d'actes. De fet, el 9-J també és un examen del seu lideratge i de la seva aposta personal, no només per aquesta candidata, sinó també per la manera com ha decidit teixir el seu projecte, que altres formacions que hi participen estan qüestionant. El recentment designat nou líder d'IU, Antonio Maíllo, ha advertit del perill dels "hiperlideratges" i reclama més protagonisme. IU ha frenat fins després de les europees la seva possible integració dins dels òrgans de direcció de Sumar, i un mal resultat podria dinamitar la seva relació amb el projecte de Díaz.

A IU hi ha malestar pel fet que la líder de Sumar situés el seu candidat, Manu Pineda, en la quarta posició, per darrere de formacions amb implantació en un únic territori com els comuns a Catalunya i Compromís al País Valencià, quan ells estan desplegats a tot l'Estat. El CIS vaticina que Pineda entrarà, però a Sumar ningú s'atreveix a donar-ho per fet i eviten posar una xifra d'eurodiputats concreta com a objectiu. Si IU queda fora i, per contra, Podem entra a l'Eurocambra, l'estratègia d'anar en coalició sota la marca de Sumar pot quedar en entredit.

La batalla a Catalunya

A Catalunya, els comuns faran una campanya paral·lela a la de Galán amb el seu candidat, Jaume Asens, número dos de la llista i exmembre de Podem, que també s’haurà d’enfrontar a Montero. La direcció del partit lila a Catalunya ha cedit tot el protagonisme a l'exministra, que fins i tot serà qui participi en el debat de TV3. Els comuns reivindiquen que el seu candidat també és força conegut, especialment pel rol que va exercir al Congrés la passada legislatura i pel seu paper com a negociador de la llei d’amnistia. De fet, la previsió és que el dia 30 de maig –en plena campanya– Asens sigui a la cambra baixa per celebrar-ne l’aprovació definitiva.

Després de la decisió de Podem de no concórrer a les eleccions catalanes, en part per la impossibilitat de tancar una coalició amb els comuns i en part per no desgastar la candidatura de Montero, aquesta serà la primera vegada que els dos exsocis s’enfrontin a les urnes a Catalunya des del seu trencament. El xoc electoral ja els ha portat mals resultats a Euskadi i a Galícia, on van concórrer per separat, i caldrà veure, a més, quina factura els passa competir a Catalunya quan hi ha un PSC enfortit amb l’embranzida de la victòria del 12-M.

Des de Podem esperen poder "mossegar" un tros del pastís d'uns comuns que, tot i la tendència a la baixa de les catalanes, són una de les potes més fortes de Sumar. El 9-J contribuirà a aclarir el dubte de si, després del divorci, les dues formacions podran coexistir a Catalunya. Els comuns eviten mullar-se sobre si cal tornar a construir ponts per evitar anar encadenant mals resultats i es limiten a assenyalar que la porta perquè Podem se sumi a l’espai de Sumar continua oberta.