Uh! Oh! Ada Colau no em fa por!

BarcelonaDiu sense cap pudor que en traurà 10, com Messi. Que està cansat, però que l'adrenalina de la campanya li dóna corda. I això que aquest és un matí de ressaca del míting central per a Jaume Collboni. Encara ressona una entranyable frase de Núria Parlon cridant als quatre vents que el PSC "no ven regeneradors capil·lars" o un Pedro Sánchez "concentrant-se" per dir una frase en català. També l'eco dels crits d'un públic eufòric cridant "guapo" i, fins i tot, lluint samarretes amb la cara del líder del PSOE. I també el record d'un Pere Navarro reaparegut que, per cert, ha canviat de pentinat, i un Jordi Hereu quasi omnipresent ja en els grans actes.

Queden quatre dies i els socialistes es neguen a sentir vertigen, encara que es puguin quedar amb la meitat de regidors del que tenen ara. "'Go ahead, jump. Jump! Go ahead, jump'" és l'himne musical –de Van Halen–, que es deu repetir al cap de Collboni fins a la sacietat. Saltar, en definitiva, és el que va fer des del moment en què va decidir presentar-se a les primàries per ser candidat. És un salt al buit o un salt que implica una inversió a llarg termini? El temps ho dirà.

Però l'alcaldable socialista a Barcelona somriu. Encara més després de la bombona d'oxigen que ahir els va portar Sánchez des de Ferraz. Mal de cap? En absolut, diu. Ni tan sols Ada Colau li treu la son. "No em fa por", exclama, i afegeix que, en tot cas, el que genera la líder de Barcelona en Comú és "incertesa". O realment té molta moral o bé la processó va per dins. O potser és l'esmorzar d'aquest dimecres al matí a la Cambra de Comerç de Barcelona, on es pot triar salat... o dolç. I ja se sap que ningú fa escarafalls del dolç, sobretot tenint en compte que potser diumenge el gust predominant serà l'amarg, un presagi que probablement consoli saber que serà compartit amb algú altre.

Però fa la sensació que Collboni està preparat –n'ha viscut unes quantes, ja, de derrotes electorals– i que el que fa és esgotar els bons moments de l'eufòria electoral abans que arribin temps difícils i s'entri en una espiral de negociacions en una Barcelona que s'augura, d'entrada, ingovernable. Sí que podrà flanquejar-se, però, d'alcaldes socialistes que aguantaran estoicament l'estocada territorial que viurà el partit. Els vots baixaran, els tòtems resistiran. I és per això que, malgrat tot, Collboni, que en certa manera ja prepara una oposició que no serà ni de "barricada" ni de "trinxera", entona el seu particular "Uh! Oh! No tinc por!".