Una campanya de processó i sense mítings

L'Hospitalet de LlobregatEl PSC està fent, literalment, campanya al carrer. Ni pavellons, ni autobusos carregats de gent, ni sales d'actes, ni banderoles. Com a molt, carpes, globus i caramels corporatius. Res més. Que lluny que queden aquelles llargues i grans intervencions a pavellons plens a vessar a l'àrea metropolitana. Ara, el líder del PSC passeja pel carrer, xerra amb la gent i despatxa amb els mitjans en pocs minuts. Res de mítings.

Ni hi ha diners per llogar tants pavellons ni cal córrer el risc de veure com la sala queda mig buida. Això sí, el primer secretari i els candidats s'exposen, per bé i per mal, a l'espontaneïtat del carrer. N'hi ha que els adoren –generalment públic de més de 50 anys– i així els ho fan saber: "Sóc socialista de tota la vida". I d'altres que expressen el seu malestar amb la classe política en general: "Els polítics són uns xoriços que es queden amb els nostres calés". Per no parlar d'aquells que se'ls queden mirant amb cara de pòquer tot pensant: "I aquests que m'estrenyen la mà, qui són?". Des de Mataró fins a l'Hospitalet de Llobregat, les reaccions són força universals.

Els veïns, però, també aprofiten que els polítics desfilen per llançar al vol les seves reivindicacions: des de podar els arbres d'un carrer fins a tapar els forats del sorral d'un parc infantil o demanar, per enèsima vegada, l'edifici d'una escola que fa massa anys que imparteix classes en barracons.

S'ha acabat l'èpica verbal. Almenys en un partit que justament fa temps que pregona que és hora de tornar al carrer per recuperar la distància perduda amb els votants. El PSC intenta fer de la necessitat virtut i en el cas concret d'Iceta té previstos més d'una cinquantena d'actes durant la campanya –tot i que ja en porta unes quantes desenes més a les espatlles–, la majoria amb aquest format de passejar, com si d'una processó es tractés, pels carrers dels municipis suant a ple sol.

Processons que arrosseguen, amb prou feines, desenes de persones en els millors dels casos, fins i tot encara que els candidats locals vagin del bracet d'Iceta. És la penitència que paga un partit en hores baixes que torna a trepitjar el carrer, encara que sigui perquè és la campanya més 'low cost' que es poden permetre.