El PSC, a la Fira dels Enamorats amb Patxi López

Vilafranca del PenedèsEl Penedès, terra de vins i de bona teca. Paisatges idíl·lics de vinyes i dia radiant. Dia perfecte per deixar-se estimar. La cita comença en un restaurant de Santa Margarida i els Monjos. Un lloc típic de BBC: bodes, batejos i comunions. De fet, just aquest divendres hi ha un casori, però els socialistes van de comunió amb el PSOE, malgrat que a hores d'ara tinguin més aviat poc a celebrar. Això sí, en taula blanca impol·luta.

Flors, una pèrgola amb plantes enfiladisses i perfum de carn a la brasa. El líder del PSC, Miquel Iceta, ja espera envoltat d'alcaldes i aspirants a ser-ho de l'Alt Penedès. I aleshores arriba ell, vestit de gris i camisa blanca impecable. "Quina calor!", diu en sortir del cotxe arrufant primer el front i eixugant-se després la suor. "Ha arribat Patxi, ha arribat Patxi", anuncia una de les candidates. De seguida, totes les mirades es centren en un sol objectiu. Sí, és ell, l'exlehendakari, el primer dirigent del PSOE que participa en la campanya electoral catalana.

El PSC agraeix els copets a l'esquena. Iceta en dóna als seus deixebles locals i ell també necessita deixar-se estimar pel PSOE i, en aquest cas, per Patxi López, que no escatima elogis tot reivindicant l'orgull dels socialistes catalans. Primer, però, dinar. Que amb l'estómac ple tot flueix sempre millor. Fuet, calamars, escalivada, ous estrellats amb pernil. Tot per complaure el comensal basc.

La segona part de la cita és a l'anomenada Fira dels Enamorats de Vilafranca del Penedès. El romanticisme es reparteix entre tractors i mostra de cotxes i matalassos. Patxi López fa una parada per córrer en una cinta. I ho fa amb un doble objectiu. El primer, per exhibir la seva solidaritat –i no parlem de la quota basca, sinó de l'euro per cada quilòmetre recorregut que obté l'entitat de recapte d'aliments–. Cent metres, ha fet. I, el segon, per demostrar que està en forma. Que no per ser exlehendakari està de retirada, de la mateixa manera que José Montilla segueix actiu al Senat.

Però en tota cita sempre hi ha un moment clau. I aquesta, per descomptat, en plena Fira dels Enamorats i després d'haver anat de comunió té un bon final assegurat. Romàntic. Es produeix quan López lloa la figura d'Iceta tot reivindicant-lo com el dirigent ideal per superar el deteriorament de les relacions entre Catalunya i Espanya. El dirigent basc, que està d'anada i de tornada de tot, no s'està d'avisar la resta de partits catalans que la "guerra de les banderes" ell ja l'ha viscuda de la mà d'un Juan José Ibarretxe el mandat del qual va acabar com el rosari de l'aurora i que, si hi ha algú capaç d'aturar-la, és ni més ni menys que Iceta i els socialistes catalans. Tot un ram de flors en un divendres d'idil·li.