El diplomàtic Altafaj al Palau de Pedralbes
L'alt representant de la Generalitat davant la Unió Europea fa costat a Raül Romeva en una roda de premsa amb els eurodiputats de CDC i ERC
BarcelonaPorta ulleres rodones i parla amb aquell accent soterrat de qui fa anys que viu fora de Catalunya. Defensa que la Comissió Europea (CE) encara no s'ha pronunciat sobre el procés d'independència del país perquè "cap estat membre li ha demanat". "Fins ara, les respostes han estat parcial i incompletes", assenyala Amadeu Altafaj, alt representant de la Generalitat davant la Unió Europea (UE). Altafaj s'ha desplaçat aquest dijous a Barcelona per fer costat a Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí, juntament amb tres eurodiputats catalans. Són Josep Maria Terricabras, Ernest Maragall i Ramon Tremosa, que encara tenen ben fresc l'episodi de la manipulació d'una resposta de la CE al seu col·lega –de professió– Santiago Fisas sobre el cas català. "Això és insòlit i únic: afegir un paràgraf de set línies", reflexiona Tremosa. Aquest afer de la resposta –Written Qüestion Gate, segons ell– va ser descobert per Marga Payola, assistent seva a Brussel·les.
La roda de premsa matinal s'ha fet en un dels extrems exteriors del Palau de Pedralbes, just allà on fa pràcticament un any es va esberlar la unitat pel 9-N. Altafaj, amb àmplia experiència a Europa com a mà dreta d'Olli Rehn, vicepresident comunitari durant l'última legislatura, s'eleva per sobre de la resta quan comença a parlar sobre la idiosincràsia de les institucions de Brussel·les. "La CE no és només un robot o un ectoplasma, o una institució de mandarins. És un òrgan polític. Són les instruccions que surten del Consell Europeu i els debat al Parlament el que determinen una construcció dinàmica", deixa anar l'alt representant de la Generalitat davant la UE. "Per sort, el que preval és el diàleg polític, la recerca de soluciona. La legalitat sempre segueix a la legitimitat", afegeix. En altres paraules: durant els últims anys s'han decidit aspectes importants en la vida europea –rescats econòmics, per exemple– que no estaven previstos als Tractats. I no per això s'han deixat de prendre decisions.
Què espera Altafaj de la UE a partir del dia 28 de setembre? "Ningú té el més mínim interès en una transició abrupta. Les institucions catalanes han estat i seran transparent, lleials i fiables davant d'Europa. Serem els primers en tenir diàleg, fins i tot amb els que ens giren l'esquena. De la UE n'esperem un paper constructiu, una acceptació pragmàtica de la realitat, que sempre ha estat la seva actitud. La UE és el miracle de la concòrdia, de la solidaritat i del diàleg polític. Especular amb qualsevol escenari que no sigui la continuïtat a Europa i a la zona euro és irresponsable. Els catalans sempre han tingut un esperit europeu, molt abans de l'entrada d'Espanya a la UE el 1986. Serem un soci exigent". Tot això, esclar, si el sobiranisme obté un mandat clar i les institucions europees decideixen abandonar la seva actitud distant sobre el procés sobiranista.
