Tremosa perd (per fi) els papers
El candidat de CiU a les eleccions europees segueix el final de Lliga des de la festa jove de la federació
BarcelonaNo hi ha res millor que un partit de futbol per treure la bèstia que tots portem a dins. Només calia observar la primera fila de la festa jove de CiU, organitzada expressament per veure el final de Lliga, per entendre un axioma que sempre es compleix. Benet Maimí, diputat d'Unió i amb aires de 'gentleman' de poble marítim, s'aixecava sovint per protestar decisions de l'àrbitre. Josep Rull, sempre exquisit en les formes, salta com si tingués un ressort quan la canonada d'Alexis es cola dins la porteria de Courtois. I Ramon Tremosa, que ha substituït per un dia el vestit i l'americana per la samarreta de la senyera del Barça, no dubta a imitar Rull. Per un dia, perd els papers. Ja tocava.
La tarda ha començat bé i ha acabat malament. Un desenllaç previsible, tenint en compte que el Barça ha transitat per la indolència i les desgràcies al llarg de tota la temporada. A la mitja part Tremosa exhibia optimisme, remarcant que el Barça, com el procés, només era a la mitja part i que, per tant, no hi havia res guanyat. Només faltaven uns minuts perquè Godín fes pujar merescudament l'empat al marcador a la sortida d'un córner. El candidat havia pronosticat un gol (del Barça) a cada part. Ha encertat la meitat de la previsió.
A la sortida, cares llargues. Només Francesc Gambús, que a la mitja part ha exhibit un talent discutible per als acudits, manté un somriure d'orella a orella. "No em guanyaré la vida explicant acudits!", constata rialler el candidat d'Unió. El partit s'acaba, però el procés i el camí cap al 25-M continua. I mai se sap si Terricabras es vestirà de Godín per marcar un gol que eviti la victòria de CiU a les eleccions de diumenge que ve.