Què hi fan Mas, Iglesias, Lucía Caram, David Fernández, Duran i una bateria en un acte de CiU a Granollers?
Les passejades de campanya del president són ja habituals de camí al 24-M. Els vianants volen fer-se fotos amb ell abans d'arribar a la Plaça de la Porxada de Granollers, on manté un diàleg amb el candidat de CiU a la ciutat
GranollersArtur Mas arriba puntual, a les 18.30, a Granollers. L'espera el candidat de CiU a la capital del Vallès Oriental, Àlex Sastre –nascut l'any 1983, el mateix que la filla gran del president de la Generalitat–, i una representació local del partit. "Això d'avui són paraules majors", reflexiona Sastre just abans de rebre Mas. Es presenta contra Josep Mayoral, un dels principals barons d'un PSC en reculada pràcticament a tot arreu, i el seu objectiu és quebrar la majoria absoluta que els socialistes tenen a la ciutat. Les càbales acaben quan Mas baixa del cotxe i enfila cap als membres de CiU a Granollers, que el reben amb honors. Enceten aleshores una passejada teòricament curta que es convertirà en llarga per la quantitat de persones que volen una foto amb el president. Els membres de seguretat de la comitiva presidencial, somrients, administren els torns de fotografia amb un ull mentre observen el rellotge amb l'altre. "Aviam si arribem a veure el Barça", murmura un d'ells.
El carrer Anselm Clavé de Granollers, un dels eixos comercials de la ciutat, està relativament tranquil quan Mas hi passeja. Les aglomeracions, a pesar de les nombroses peticions de 'selfies', són moderades. "I tu, quants anys tens? Tretze? Això és que ja fas primer d'ESO", li diu el president a un adolescent que li demana una fotografia. Hi ha qui li acosta un nen petit –la clàssica excusa dels pares per tenir una instantània amb un personatge famós–, hi ha qui li expressa suport –"estem amb vostè, president, fins al final", li confessa en veu baixa un jubilat– i hi ha qui directament es deixa endur per la multitud. L'era dels 'smartphones' fa que qualsevol trobada casual pel xarrer sigui elevada als altars de les xarxes socials. Encara que algun dels presents no tingui gaire idea de qui protagonitza l'escena.
El trajecte fins a la Plaça de la Porxada –bombardejada l'any 1938, com recorda l'atent Jordi Montaña, membre de l'equip de prems de CiU– s'allarga una mitja hora. El míting és volgudament informal: un escenari poc elevat amb dues cadires, una taula per aguantar les aigües i un panell amb el lema 'Amb tu fem camí', la imatge de campanya nacional de la federació. La idea és que Sastre dialogui amb Mas i, a través de la conversa, es vagin desgranant els principals aspectes del programa de CiU per a Granollers i que el president vagi dient la seva sobre el país. El missatge que volia llançar Mas era que la recuperació econòmica no es pot "espatllar" a les urnes i que el procés sobiranista no ha espantat les inversions empresarials. De fet, Volkswagen i BASF han anunciat aquesta setmana dues iniciatives importants a Catalunya, i el president no s'està de recordar-ho.
Sastre, en alguns instants, recorda aquell alumne que exposa un treball davant d'un professor al qual respecta. No és la primera intervenció amb premsa al davant, ni molt menys. L'any 2011 va ser un espectador de luxe d'un dels moments més surrealistes de la història de les campanyes electorals. En un acte davant les joventuts de CiU –a les quals representava l'ara alcaldable a les eleccions espanyoles del 2011–, Sastre va pronunciar un discurs poc abans que irrompés Josep A. Duran i Lleida darrere d'una bateria. Una imatge que encara perdura en les retines dels assistents i dels programes de zàping, que aquell dia es van posar les bótes. L'escena, que no té pèrdua, es pot consultar aquí.
I us preguntareu, resolt l'enigma de Mas, Duran i la bateria, què hi feien –com diu el títol– sor Lucía Caram, David Fernández i Pablo Iglesias en un acte electoral de CiU a Granollers. Just al final de l'acte, Sastre explica que tenia "enveja" de dues persones, Fernández i Caram, que havien abraçat recentment el president, i reclama que l'estrenyi. Mas no dubta ni un segon a aprofitar la pilota centrada al punt de penal –el públic mira els rellotges, perquè a l'Allianz Arena tot és a punt de començar– per carregar contra Pablo Iglesias. "Si la nova política va de que persones que pensen diferent no puguin demostrar afecte a través d'una abraçada, que se la quedin ells", sentencia. Tothom sap que Iglesias, secretari general de Podem, va carregar durament contra Fernández, representant de la CUP, per haver abraçat Mas la tarda del 9-N. I tothom sap que Mas, en aquesta campanya, ja ha decidit a qui dirigir els dards: Iglesias, Podem, Ada Colau i Barcelona en Comú.