La resurrecció del PSUC

BarcelonaCatalunya Sí que es Pot no ha aixecat cap bandera, ni la catalana ni l'espanyola, en la seva campanya. Justament ha carregat contra els partits que des d'un extrem o l'altre n'han onejat. Això sí, aquest dimecres ha sortit a marcar territori. I és que si una cosa enutja la confluència d'esquerres és que altres caps de llista reivindiquin el PSUC. Ho ha fet la número dos de Junts pel Sí, Muriel Casals –que en va ser militant–, i ho va fer també el cap de llista de la CUP, Antonio Baños.

Amb el PSUC hem topat. Des d'ICV, especialment, han decidit que aquesta sí que és una bandera que pensen exhibir. Tot d'una, reuneixen històrics militants de l'òrbita del PSUC a la mítica plaça del Diamant de Barcelona. "Som grans, molt grans", diu la Maria Salvo, de 95 anys, amb un somriure mentre va del bracet de Joan Coscubiela. Asseguts en un banc, curiosa estampa: la Maria i l'Enric, guerrers antifranquistes ja jubilats, flanquejats per Joan Herrera (44 anys) i Ricard Gomà (51 anys), relativament joves però retirats –almenys per ara– de la primera línia de la política i esperant a la banqueta. Lluís Rabell, en canvi, que en té 61, és jugador titular.

"Catalunya Sí que es Pot serà el PSUC del segle XXI", proclama Coscubiela, un altre de la quinta del 1954 que juga a primera. L'objectiu de la confluència d'esquerres és evitar que ningú més que ells pugui apoderar-se del seu llegat. "Casals ha traït aquesta organització", diu la Maria, que manté intacte l'esperit lluitador. Recorden que el PSUC "mai hauria fet Mas president" ni hauria gosat "dividir" la unitat del poble català.

Així doncs, el cap de llista dels Sí que es Pot, Lluís Rabell, ja ha escollit bandera, la del PSUC. Busca "reconstruir una gran experiència del catalanisme d'esquerres que estigui a l'altura dels reptes del segle XXI". El repte és difícil tenint en compte que l'esquerra segueix estant fragmentada i que la seva candidatura no empatitza ni amb la CUP ni amb el PSC. I encara menys amb ERC. A més, un dels que fou el seu secretari general, Francisco Frutos, dóna suport a una candidatura nova amb vocació estatal anomenada Recortes Cero-Els Verds.

En tot cas, Catalunya Sí que es Pot invoca la resurrecció del PSUC. Això sí, sense els seus fantasmes que el van portar a desfer-se com un terròs de sucre.