L'actor secundari Joan Herrera

GironaPer fi, apareix. A Girona. Arriba amb les mans a la butxaca, fins i tot una mica capcot i amb un punt de timidesa. Balanç de la situació: s'ha produït la confluència d'esquerres que demanava, sí, però amb la condició que ell desaparegués de la primera línia. 'Touché'. Per postres, veu com el seu amic Raül Romeva és la nova cara de l'independentisme i és ara el seu principal rival a batre. Doble 'touché'. És la nova vida de Joan Herrera, que ha passat de ser una estrella de campanya –el 2012 va aconseguir els millors resultats per ICV-EUiA– a moure's, més aviat, entre bambolines.

Pablo Iglesias. I Herrera. Alberto Garzón. I Herrera. Fins i tot Lluís Rabell. I Herrera. No és fàcil passar a ser un actor secundari ni veure com les teves sigles, per si soles, no cotitzen a l'alça. Ahir, els assistents al míting de Sant Boi frisaven per petonejar el líder de Podem. Avui, també el candidat d'IU rebia peticions de fotos. Herrera s'ho mira. Camina al voltant de les càmeres, intercanvia quatre paraules amb algun conegut. Poc més. Ha après ràpid a posar-se el barret de la discreció. Que s'hi senti còmode ja són figues d'un altre paner. I això que probablement és ell qui té més bagatge per respondre a les preguntes mentre Rabell gira els ulls en blanc quan és interrogat per polítiques concretes de la candidatura a Girona.

Mantenir la calma és difícil davant de segons què, però Herrera es manté impassible. A ICV no li ha fet precisament gràcia que, després que Herrera hagi fet de 'màrtir' per la causa, Iglesias llueixi al seu Twitter un avatar que diu que Catalunya Sí que es Pot "és Podem". I ICV? I EUiA? Al cap i a la fi, és gràcies a ells que la candidatura té dret a presència als mitjans públics i a part del finançament de la campanya.

Però res, ningú gosa dir-li res malgrat que hi hagi qui remugui entre dents. Toca diluir-se si es vol créixer i ICV ha fet, en aquesta partida de pòquer, un 'all-in': ho fia tot a Iglesias de la mateixa manera que el Barça ho fa amb Messi. Herrera és, en tot cas, Jérémy Mathieu, que ara escalfa banqueta però segueix picant pedra i està a disposició de l'equip per quan toqui.