Diari de campanya de Cs: Vitamina C, la banda de rock del partit taronja

"Carlos, Inés, tinc una sorpresa per a vosaltres", ha dit Anna Grau, la número dos de Cs, a Carlos Carrizosa i Inés Arrimadas. A la pantalla, apareix una persona, vestida amb una caçadora de cuir vintage i uns texans desgastats. La seva identitat és desconeguda, ja que no se li pot veure la cara, només que subjecta unes baquetes i que a davant seu hi té una bateria. Grau continua fent de presentadora: "És el bateria desconegut, ell no pot parlar, li heu de fer preguntes de sí o no. Si toca el tambor, resposta negativa, si toca els platerets, resposta positiva". Arrimadas i Carrizosa procedeixen a fer tota mena de preguntes dicotòmiques. En un moment, el cap de llista es cola, i pregunta si treballa "a la política espanyola o catalana". "Preguntes de sí o no", rebat ràpidament Arrimadas. Al cap d'uns minuts, aconsegueixen conèixer la identitat del bateria desconegut. La càmera puja lentament i s'observa Edmundo Bal, portaveu de Cs al Congrés, que de complement porta una gorra al revés i un pèl torçada. Ell és el bateria de Vitamina C, la banda de rock del partit taronja.

Carrizosa i Arrimadas baixen fins a la terrassa de l'Hotel Miramar –l'espai escollit per Cs com a seu de campanya–, i hi troben un escenari improvisat amb llumetes que recorden un anunci d'Estrella Damm si no fos perquè al darrere hi ha una panoràmica de Barcelona i no de Formentera. També hi ha quatre músics preparats per tocar: Javier Garcia Toni i Toni Valenzuela –membres del partit– a les veus i les guitarres, Joan Garcia –vicepresident del Parlament– al baix i Edmundo Bal a la bateria, com Duran i Lleida l'any 2011, però amb unes classes més a l'esquena. El logotip del grup? Una imitació de la portada del mític disc Abbey Road dels Beatles, però en lloc de travessar per un pas de vianants de Liverpool, ho fan amb els edificis emblemàtics de Barcelona al darrere.

Recuérdame aquel día de octubre que salimos a la calle. Així comença La suerte de ser libres, una cançó que podria ser confosa, pel seu inici, per un clam independentista, però aquell dia d'octubre no era l'1-O sinó el 29-O, quan l'unionisme va sortir al carrer per protestar en contra del referèndum. De fet, bona part de la lletra descriu aquella jornada. La tornada: "Porque hoy la plaza es nuestra". L'actuació musical l'observaven de ben a prop Carrizosa, Arrimadas i Grau, al principi freds, però al final es van deixar anar. "¿Vaya temazo, no?", diu Arrimadas a l'acabar, després d'haver marcat el ritme del tema amb les mans bona part del concert. "Al principi ens sortia fatal", respon Edmundo Bal, que s'ha posat en la pell d'un rocker, i fins i tot ha exclamat "Uau!" quan una guitarra ha ressonat massa fort.

Al final, ha sigut el torn de Sabino Méndez, guitarrista i compositor de Loquillo y Trogloditas, que ha acompanyat Cs en l'acte d'aquest divendres sobre les necessitats de la indústria musical. Méndez ha pujat a l'escenari i, guitarra en mà, ha dit: "Això ho fem per compensar la curiosa obra artística d'Ada Colau", referint-se al Rap dels comunsque va publicar ahir el partit de Jéssica Albiach. Méndez, acompanyat de Vitamina C, ha cantat algun dels seus grans hits, com Cadillac solitario. En aquest moment és quan Arrimadas i Grau fins i tot s'han atrevit a ballar discretament. Carrizosa, en canvi, amb els braços plegats. Només, de tant en tant, es balancejava lleugerament. Per culpa de les mascaretes, no se sabrà mai si se sabien la lletra.