Diana Riba, la llibretera que fa de folre d'ERC a l'Eurocambra
L'eurodiputada va posar els peus al Parlament Europeu per primer cop fa cinc anys i el partit li ha tornat a fer confiança
BarcelonaDiana Riba (Barcelona, 1975) encara recorda el dia que Raül Romeva, el seu marit, li va trucar des de la presó per dir-li que Oriol Junqueras volia que fes tàndem amb ell en els comicis europeus del 2019, quan el líder d'ERC també estava empresonat. "Va ser la primera vegada que es va fer un silenci en les trucades de quatre minuts que teníem. Fins llavors mai n'hi havia hagut", recorda la mateixa Riba en una conversa amb l'ARA. L'eurodiputada va acabar acceptant i, cinc anys més tard, el partit li ha tornat a fer confiança perquè, aquesta vegada, sigui la número 1 de la candidatura. Pedagoga de formació, Riba s'havia dedicat a la gestió cultural i fins i tot havia obert el seu propi negoci, la llibreria el Pati de Llibres a Sant Cugat del Vallès. Però és a partir del 2017 quan la vida li canvia: la justícia espanyola empresona Romeva i ella es converteix en una de les cares de la repressió, que fins i tot ha patit ella mateixa amb l'espionatge del seu mòbil.
El pressentiment que la judicialització s'acarnissaria amb el moviment independentista després de l'1-O va portar-la a abandonar la llibreria que havia obert feia deu anys. Admet que va coincidir amb el fet que percebia que aquest cicle professional arribava al seu final i va veure una bona oportunitat de traspassar el negoci a una de les seves treballadores. Va ser pels vols de Sant Joan del 2017. "Treballar amb ella era molt fàcil, era una persona molt creativa i molt lluitadora", afirma Mont Soler, la persona a qui va traspassar la llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil. Van començar llavors mesos molt incerts, en què els familiars dels presos es van unir en l'Associació Catalana pels Drets Civils per visibilitzar la causa. Riba i el seu entorn encara recorden la xarxa de solidaritat que van rebre: per obrir i ordenar les cartes que rebia Romeva o per recollir els seus fills quan ho necessitava. "El Raül tenia el Free Romeva i la Diana, el Help Diana", recorda l'exsenador d'ERC Bernat Picornell, que coneix bé la família.
Tot plegat, el partit va voler internacionalitzar-ho. Tant Esquerra com la mateixa Riba admeten que presentar-la com a candidata al costat de Junqueras el 2019 els servia per portar la repressió del moviment independentista a Europa. "Ho feien amb una dona que anava a la presó cada setmana", remarca Riba. Ara bé, més enllà d'aquesta faceta, la formació creu que l'eurodiputada s'ha convertit en un actiu per defensar totes les tesis del partit. L'idil·li és mutu i ella mateixa assegura que, tot i que no és militant d'Esquerra, des de fa temps que ja se sent "més militant que no militant". De fet, la implicació de Riba al Parlament Europeu ha anat més enllà d'internacionalitzar el conflicte català i ha treballat en molts altres àmbits, des de la cultura i la llengua fins a la qüestió feminista. Precisament, sobre aquesta última lluita, la portaveu del partit, Raquel Sans, ressalta la convicció feminista de Riba. Explica, fins i tot, que compta les paraules que agafen homes i dones en les reunions de partit per fer palès el pes d'uns i altres.
Els castells i la muntanya
"Quan arribes a un lloc, pots viure-hi i ser-hi o pots implicar-t'hi. La Diana va optar per la segona opció", resumeix Picornell. Quan l'eurodiputada, al costat de Romeva i la seva primera filla, l'Elda, van arribar a Sant Cugat del Vallès a viure-hi, van decidir implicar-se en la vida cultural i associativa de la ciutat. "Vull pujar aquí dalt", els va dir l'Elda quan va veure passar els Castellers de Sant Cugat en el seguici festiu. Va ser ella qui els va portar a posar-se la camisa verda i a implicar-se en la colla. L'Elda com a enxaneta a l'inici i Riba a la junta i a la tècnica de la colla, però també al folre d'alguns castells. Encara ara, quan la vida d'europarlamentària l'hi permet, es posa la camisa.
Abans del Pati de Llibres, Riba havia coordinat cicles de conferències sobre cinema i literatura per a la Fundació La Caixa i també va ser programadora cultural al Fòrum de les Cultures. Enyora aquest món encara i, de fet, quan deixi la política, assegura que voldria tornar-hi. És una de les seves passions, com la natació i la muntanya, una afició que li van transmetre els seus pares.
