Diàleg, mobilització, amnistia i autodeterminació: els punts en comú de l'assemblea d'electes

BarcelonaUn any després d’anunciar la intenció de crear-la, el Consell per la República va convocar finalment ahir l’Assemblea de Càrrecs Electes, l’òrgan amb què Waterloo planteja superar els límits autonòmics i al qual els partits independentistes s’han acabat sumant un cop han vençut les importants reticències inicials. Uns 2.000 regidors, alcaldes i diputats de les formacions independentistes es van reunir al Palau de Congressos de Catalunya per aprovar un document que representa el consens de mínims actual entre JxCat, ERC i la CUP. El manifest passa per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem, demanar l’amnistia i la llibertat dels presos polítics i exiliats, donar suport a la mobilització popular, exigir diàleg a l’Estat i una mesa de negociació amb mediació internacional i “treballar” per exercir l’autodeterminació. Ara bé, ni en aquest text ni en cap altre dels que han vist la llum en els últims dies es concreta com s’arribarà a aquests objectius. De fet, ahir mateix es van tornar a fer evidents les diferències estratègiques entre tots.

L’esdeveniment va començar amb una intervenció de l’expresident Carles Puigdemont des de Bèlgica, que va presentar l’Assemblea de Càrrecs Electes com un instrument per superar la “censura” i la “repressió” de l’estat espanyol. “Avancem en el camí del reconeixement definitiu de la República Catalana, ens ho hem de treballar internament i externament”, va dir Puigdemont, que va atribuir a l’Assemblea la capacitat de “prendre decisions” i “anar més enllà” de les institucions autonòmiques. Un camí que vol emprendre sense esperar, va dir, que hi hagi un govern espanyol que vulgui negociar. “No ens aturarem”, va concloure. El president de la Generalitat, Quim Torra, que va avalar l’acte fent-hi acte de presència, va abonar la mateixa tesi a Twitter: “És un pas més cap a la República Catalana”.

A Torra l’acompanyaven el president del Parlament, Roger Torrent, i part dels consellers del Govern, tant d’ERC com de JxCat. Entre ells, però, no hi havia el titular d’Interior, Miquel Buch, que es va acabar situant en el centre de les crítiques en el torn obert d’intervencions.

Els cinc punts del manifest es van aprovar per unanimitat en una votació a mà alçada -que alguns consideren que hauria de ser secreta a partir de la pròxima trobada per evitar problemes- i els aplaudiments i crits de “Llibertat” i “Independència” van unir tots els assistents durant bona part del vespre. Però els símptomes de desunió que l’independentisme arrossega des de la tardor del 2017 no van trigar gaire a fer-se evidents, tan bon punt els representants de la CUP van prendre la paraula. I en el torn obert es van consagrar conceptes com la defensa de la desobediència institucional, el suport als manifestants de la Via Laietana, les crítiques directes als Mossos -amb crits de “Buch dimissió” entre una bona part de l’auditori- i la reivindicació de la condició de presos polítics dels membres dels CDR empresonats el 23 de setembre i dels manifestants detinguts en les últimes setmanes.

I per si no n’hi havia prou amb reivindicar-ho, encara hi va haver temps perquè alguns dels electes ho posessin en pràctica a l’acabar l’assemblea tallant durant una breu estona l’avinguda Diagonal.