El diàleg encalla abans de començar

Madrid / BarcelonaSeparats per poc més de 600 quilòmetres, el Parlament i el Congrés de Diputats van ser ahir els escenaris per constatar una distància més gran, la que hi ha ara per ara entre la Generalitat i el govern espanyol. Gairebé a la mateixa hora que el president català, Carles Puigdemont, avisava l’Estat que el diàleg només és possible si aborda el referèndum i reconeix que Catalunya s’ha guanyat una relació bilateral, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, enterrava des de Madrid qualsevol opció de negociar sobre el dret a decidir.

Es feia evident així que l’ operació diàleg pregonada en les últimes setmanes des de l’Estat perd pistonada quan passa de les declaracions al terreny de la concreció. A l’espera que es concretin les reunions pendents entre els dos executius -la de Puigdemont amb Mariano Rajoy i la del vicepresident, Oriol Junqueras, amb Santamaría-, el president de la Generalitat va reiterar ahir el seu escepticisme sobre els efectes reals del canvi de retòrica del govern espanyol, i va subratllar que “un anunci de diàleg no és diàleg”.

En una sessió de control marcada pel debat sobre les relacions entre les dues institucions, Puigdemont va assegurar que la Generalitat sempre estarà predisposada al diàleg, però va apuntar els dos requisits indispensables per asseure’s a negociar: que no hi hagi condicions prèvies -és a dir, que es pugui parlar del referèndum-, i que Catalunya i l’Estat parlin de tu a tu. “Ens hem guanyat amb justícia el dret a ser reconeguts d’una manera absolutament diferent de com es reconeixen les realitats que es mouen al sistema comú”, va afegir, i va defensar que els fòrums multilaterals com la conferència de presidents autonòmics s’han demostrat fins ara escenaris ineficaços per afrontar la carpeta catalana.

Reforma de la Constitució

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, responia des del Congrés a la demanda de Puigdemont amb poques sortides de guió. En lloc de bilateralitat, Santamaría descartava qualsevol via per celebrar el referèndum d’independència, i reptava el sobiranisme a reformar la Constitució si vol tirar endavant el seu full de ruta. El discurs era nou per l’entorn -abans el PP no s’havia obert a la possibilitat del referèndum en seu parlamentària-, però en la pràctica suposa un avenç nul en els plantejaments de l’executiu de Mariano Rajoy, conscient que una majoria qualificada al Congrés favorable a la consulta és avui inimaginable.

Santamaría responia així a la interpel·lació del portaveu del Partit Demòcrata (PDECat) al Congrés, Francesc Homs, que va tornar a posar sobre la taula la creació d’una comissió parlamentària per tractar la qüestió catalana, i va fer una crida a l’executiu per complir els 46 punts que va plantejar Puigdemont a Rajoy per avançar en les relacions entre els dos executius. La vicepresidenta no va fer cap oferiment concret, i es va limitar a recitar inversions ja aprovades o fins i tot executades de l’Estat a Catalunya, com les obres del canal Segarra-Garrigues o els accessos viaris al port de Barcelona.

Santamaría i Homs es van acusar mútuament de tenir “línies vermelles” en la negociació: el “referèndum sí o sí” i el “referèndum no o no”, respectivament. La també ministra d’Administracions Territorials, i responsable en el govern de Rajoy de la relació amb Catalunya, va aprofitar l’avinentesa per demanar al sobiranisme “superar la fase dels retrets” per concentrar-se “en el que és tangible” i “participar en tots els fòrums” on es debatin aspectes que puguin afectar Catalunya, censurant l’absència prevista de Puigdemont en la conferència de presidents on s’ha de començar a negociar el finançament autonòmic.

Tampoc hi haurà gestos del govern espanyol pel que fa als pressupostos catalans. Segons va advertir el portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, l’executiu de Rajoy actuarà contra els comptes de la Generalitat si en la tramitació parlamentària no s’elimina la partida prevista per a la celebració del referèndum. Hernando va afirmar que tenia “confiança” que el Govern es faci enrere d’aquesta “decisió molt desafortunada”, però va reblar que en cas contrari estarien “obligats a actuar”. També el delegat del govern central a Catalunya, Enric Millo, va advertir que els serveis jurídics de l’executiu espanyol ho estan estudiant. Així doncs, es manté l’opció del recurs als tribunals, especialment al Constitucional, tot i que Santamaría va revelar que la comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat havia aconseguit evitar un 40% dels litigis entre les dues administracions. I va afegir: “Si vostès volen, seiem i passem al 60%”.

Reunió amb Millo

El discurs de Santamaría a Madrid ratificava les sospites de Puigdemont, que en la seva intervenció al Parlament ja vaticinava que la resposta de la vicepresidenta a Homs demostraria que les ofertes de diàleg que arriben des de l’Estat “es quedarien en un anunci”. Un auguri que sustentava, a més, en el fet que en les últimes setmanes no s’hagi aturat la via judicial contra el procés -ahir mateix els lletrats del Parlament declaraven davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la causa que investiga la presidenta del Parlament, Carme Forcadell- ni hi hagi hagut cap gest per reconèixer la Generalitat com un actor bilateral. A la tarda, va poder sumar a la llista de greuges l’anunci que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, impulsarà el seu propi impost sobre les begudes ensucrades per deixar sense efecte el que vol crear el Govern [més informació a la pàgina 20, a la secció d’Economia].

Amb el seu escepticisme sobre l’oferta de diàleg de l’Estat -que divendres s’escenificarà en una reunió entre el president de la Generalitat i Millo-, el president català intentava desactivar també els recels que havia mostrat abans la CUP, temerosa que una part del PDECat se senti atreta pels “cants de sirena” que arriben des del govern espanyol. Ahir Carles Puigdemont i Soraya Sáenz de Santamaría van evidenciar que, políticament, els separen molt més que 600 quilòmetres.

El PSC reclama aturar els comptes

Més enllà del que faci l’Estat davant de la partida per al referèndum que inclou el projecte de pressupostos per al 2017, els grups parlamentaris contraris a la independència ja han començat a moure peça per frenar la tramitació dels comptes. El PSC va registrar ahir formalment la petició perquè la mesa del Parlament reconsideri l’admissió a tràmit dels comptes, ja que interpreten que les partides de processos electorals i participatius -que preveuen 5,8 milions d’euros- podrien contravenir la sentència del Tribunal Constitucional contra la declaració de ruptura aprovada el 9 de novembre del 2015 per Junts pel Sí i la CUP. Els socialistes pretenen, a més, que els lletrats del Parlament elaborin un informe per determinar l’adequació legal d’uns pressupostos que en l’articulat inclouen un compromís explícit amb la consulta.