El diàleg embarranca amb el TC
MadridUna reunió “molt cordial” però també “molt difícil”. En aquesta valoració, i en el fet que les vies de diàleg estan obertes i que del procés no calia parlar-ne perquè les posicions ja són conegudes i sòlides, van coincidir el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i la vicepresidenta de l’executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Durant més d’una hora el també president d’ERC va entrevistar-se amb la número dos de Mariano Rajoy per veure si el bon clima de la reunió entre el president espanyol i Carles Puigdemont es plasmava en acords concrets a partir del document entregat amb 46 greuges. Hores abans de la trobada d’ahir Junqueras havia rebaixat expectatives arran dels últims recursos presentats i les sentències majoritàriament desfavorables a lleis catalanes del Tribunal Constitucional. El desgel en les relacions, que com a mínim ara existeixen, no va donar fruit. S’ha recuperat contacte al més alt nivell -en el seu ocàs l’executiu de Mas el limitava a segons escalafons- però la “judicialització” de la política, que la instal·la al TC, és un escull de primer ordre. “En funció de com vagi tot tindrem més o menys ànim per abordar més temes”, deixava caure Junqueras, amb to més greu que Santamaría.
Els punts de partida compliquen la negociació. De les llargues rodes de premsa se’n va extreure que Junqueras considera el TC un òrgan viciat i poc parcial, perquè el PP, el PSOE i el govern espanyol en designen els magistrats, i que atribueix a l’executiu intencionalitat política en els seus recursos. Sáenz de Santamaría considerava injust inferir del fet de recórrer lleis socials que s’estigui contra els seus continguts. Un cop i un altre va dir que no era una “qüestió política”, i sí competencial, que cada administració fes respectar els seus àmbits.
La part econòmica, amb Montoro
El TC va ocupar bona part de la reunió. Altres temes van ser, a més d’una pinzellada del procés, la Junta de Seguretat, el Pla Hidrològic i els interessos dels crèdits del fons de liquiditat autonòmic i el repartiment del dèficit. Aquests dos últims assumptes es van tractar més a fons en la reunió que hores després tenia Junqueras amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i la resta de consellers d’Economia al Consell de Política Fiscal.
Sense pronunciar-se sobre l’opció de govern que preferiria a Espanya després del 26-J, Junqueras va lamentar que l’executiu del PP estigui en funcions “només quan vol” i va carregar contra els recursos a lleis socials, que castiguen els més perjudicats per la crisi.
Una llei emblemàtica (i que és al patíbul) és la 24/2015, la d’emergència habitacional, i més després de la suspensió del decret de pobresa energètica al TC. La norma en qüestió es va aprovar per unanimitat al Parlament a partir d’una iniciativa legislativa popular impulsada, entre d’altres, per la plataforma antidesnonaments. Junqueras s’hi va reunir dimecres i ahir va exigir a Santamaría que freni el recurs, ja que s’ha esgotat el mecanisme negociador. La vicepresidenta va confirmar que era un assumpte que avui es tractaria al consell de ministres i que si es recorria no seria una decisió “política” i tampoc afectaria la llei sencera. De fet, tampoc necessàriament ha de fer servir el mecanisme legal que paralitza tota llei autonòmica impugnada per l’Estat al TC.
Per contra, Santamaría va demanar a Junqueras que no recorregués la norma estatal d’auditories energètiques. La Moncloa va exhibir com una concessió els cinc acords per no dur lleis catalanes al TC, però per a Junqueras tots eren de calaix.
El dard a Artur Mas
En el PHN la posició seguirà enfrontada i Sáenz de Santamaría va llançar un dard: “Quan Artur Mas era conseller de Política Territorial el 1996, Catalunya demanava un 55% menys d’aigua al cabal ecològic de l’Ebre que ara”, va dir. La mala relació de Rajoy i els seus amb l’expresident no és cap secret. Un altre assumpte era la Junta de Seguretat. Fa set anys que no es reuneix i hi ha desencontre en el finançament dels Mossos. Són 264 milions i, a banda, la policia catalana vol més paper en la lluita antiterrorista. Santamaría va reiterar que un govern en funcions no pot convocar-la, però a la pràctica es reunirà amb una trobada “d’alt nivell” del conseller Jordi Jané i el ministre Jorge Fernández.
Puigdemont i Rajoy van acordar aïllar el procés per entrar en la resta de qüestions pendents entre executius. Junqueras i Sáenz de Santamaría van posar fil a l’agulla. El poc èxit explica, en part, el vigor d’un procés tabú a la Moncloa.
L’agenda del debut de Junqueras a Moncloa
Tribunal Constitucional
Hi ha una trentena de lleis catalanes recorregudes pel govern espanyol i 11 estan encara en procés negociador entre els governs.
Pla Hidrològic
Rajoy ha ressuscitat el transvasament de l’Ebre i l’oposició és frontal al territori i al Govern.
Junta de Seguretat
Fa set anys que no es reuneix. La Generalitat vol més presència en la lluita antiterrorista i reclama 264 milions per la desactualització de les plantilles dels Mossos.
Dèficit i interessos del FLA
El Govern vol més marge per a les autonomies i crèdit sense interès.