La Diada més complicada per a l'ANC

Després de la Diada simbòlica i descentralitzada de l'any passat fruit d'una pandèmia que va tornar a remuntar, l'ANC enllesteix els preparatius per a la manifestació d'enguany, que es farà altre cop només a Barcelona i que vol que sigui massiva si els indicadors sanitaris així ho permeten. El coronavirus no és, però, l'únic obstacle que haurà de superar l'entitat en la Diada més complicada per a l'ANC des del 2012. El desànim entre les bases independentistes per la manca d'una estratègia unitària de l'independentisme ha desactivat les mobilitzacions al carrer. Sense un horitzó clar a la vista i a les portes de la represa del diàleg amb l'Estat que no albira una drecera en el camí cap a la independència, l'ANC vol que la Diada sigui un punt d'inflexió per reactivar la mobilització al carrer i reivindicar el mandat de l'1-O que ja cap dels tres partits independentistes al Parlament defensa.

La direcció de l'ANC segueix apostant per la via unilateral com l'única possible per culminar el procés sobiranista. Ferma opositora a la taula de diàleg, l'ANC reclama aixecar la DUI durant aquesta legislatura com va reiterar la seva presidenta, Elisenda Paluzie, en una entrevista dissabte passat a l'ACN. Un posicionament que l'ha enfrontat directament amb ERC, promotor del diàleg amb l'Estat. El distanciament entre l'ANC i els republicans es va posar de manifest dijous passat quan la vicepresidenta Laura Vilagrà va reclamar en una conferència a la UCE tornar a l’ANC de Carme Forcadell, "a aquella Assemblea que ens mobilitzava a tots amb un consens estratègic molt clar”. Un enfrontament a cara descoberta que no deixa de ser un bastó més a les rodes a l'hora de convertir l'ANC en el pal de paller de l'independentisme, però que no ha fet variar els seus postulats.

"L'objectiu de la Diada d'enguany és reprendre la mobilització perquè el moviment popular independentista s'ha de rearmar i alhora deixar clar que no renunciem al mandat de l'1-O que ens obliga a fer la independència", exposa en declaracions a l'ARA la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que subratlla que "aquest és l'objectiu polític". Per aquest motiu, l'entitat ha impulsat una doble mobilització per la Diada i el cap de setmana de l'1 al 3 d'octubre. "Hi havia una demanda latent en les nostres bases de canviar la Diada pel Primer d'Octubre com a gran jornada de mobilització. Finalment hem optat per mantenir la Diada i afegir l'1-O amb actes de diferents tipus", revela Arnau Padró, coordinador de la comissió d'estratègia i discurs de l'Assemblea.

Paluzie admet que la desena manifestació independentista consecutiva que organitza l'ANC per la Diada no serà fàcil, però que les últimes tampoc ho han estat: "Fa temps que és complicat. Estem en una etapa del procés a la independència completament diferent. I les mobilitzacions es veuen afectades tant pel covid, que ha canviat pautes de la gent, com pel context polític". En aquest sentit, recorda la polèmica en la mobilització del 2019. "L'independentisme de base ja estava molt enfadat pels pactes de Junts i ERC amb el PSC a la Diputació de Barcelona o als consells comarcals i les territorials ens van demanar que no convidéssim els polítics", destaca. Aquella demanda, secundada pel secretariat, va fer que alguns dirigents d'ERC com Joan Tardà, Joan Huguet o Anna Simó anunciessin que no hi assistirien. "Allò tampoc va ser fàcil, fa temps que res no ho és", assenyala. Avui hi ha un nou element que dificulta l'estratègia de confrontació amb l'Estat que defensa l'entitat. "Ara s'hi ha afegit la suposada distensió del pacte d'estabilitat, lamenta Paluzie, que en la segona part de l'entrevista amb l'ACN va admetre que l'independentisme ho té "més fàcil" per cohesionar-se quan governa el PP.

Davant d'aquest context de frustració de les bases, per primer cop en deu anys, l'entitat no organitzarà cap acció en el transcurs de la manifestació, és a dir, tornarà als orígens d'aquella primera manifestació del 2012. "És important que l'independentisme s'expressi al carrer amb llibertat, que cadascú vingui i faci el que vulgui amb els cartells i missatges que li plaguin", explica Paluzie per justificar que enguany no es porti a terme cap perfomance. Tampoc hi ha obert cap registre d'inscripcions, amb el qual abans es podia anar comparant l'evolució respecte a altres anys.

Defugir comparatives amb manifestacions prèvies a l'1-O

La màxima dirigent de l'entitat també considera que si les xifres de la pandèmia no remeten seran un factor de desmobilització, i remarca que sempre és una "incògnita" saber quanta gent acudirà a la manifestació: "El factor covid encara pot pesar amb temes com els autocars perquè hi ha gent que els evita. Crec que si els indicadors milloren substancialment, això ens ajudarà indubtablement", afirma Paluzie, que informa que no ha rebut cap notificació del Govern que posi en perill la manifestació. Sigui com sigui, adverteix que "cal defugir comparatives amb manifestacions prèvies al referèndum", amb l'excepció de la del 2018, que va aplegar més d'un milió de persones perquè els fets de l'octubre del 2017 i les seves conseqüències encara eren molt recents. "Ja no és etapa de rècords Guinness en manifestacions i hem de mirar que el passat no ens condicioni perquè llavors el més fàcil seria no convocar noves manifestacions", raona. En qualsevol cas, posa en valor les més de 600.000 persones amb què la Guàrdia Urbana va xifrar la del 2019. "A tots els països del món això és una bestiesa i alguns mitjans ja van dir que havíem punxat".