La Diada divideix Catalunya Sí Que es Pot

BarcelonaQue la manifestació de la Diada hagi quedat clarament ancorada en l’independentisme situa partidaris del dret a decidir com els comuns en una tessitura difícil: participar-hi malgrat les diferències amb el full de ruta del Govern perquè el seu projecte també hi tingui presència o bé desvincular-se’n per reivindicar que no pensen adherir-se a la via unilateral. El posicionament no és homogeni. Ho va demostrar dilluns

l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan va reivindicar que hi ha motius per participar en la manifestació mentre el portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, deia, ras i curt, que els comuns no se senten cridats a assistir-hi. Mentrestant, però, Albano Dante Fachin, el líder de Podem Catalunya i diputat, sí que està fent una crida a les seves bases arreu del territori perquè s’impliquin en l’11-S a l’espera de decidir formalment al setembre el posicionament com a organització.

Els components de les confluències de l’esquerra alternativa -Barcelona en Comú, Podem, ICV i EUiA- estan tots d’acord a considerar que la unilateralitat que abandera el Govern de Carles Puigdemont per aconseguir la independència només porta Catalunya a una situació de bloqueig. Critiquen, a més, que aquest camí cap a l’estat propi no estigui acompanyat de prou polítiques socials per garantir que ningú queda exclòs del procés constituent. Ara bé, els comuns exhibeixen diferències d’estratègia a l’hora d’encarar el curs polític, que comença, tradicionalment, amb la multitudinària manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre.

Fonts d’ICV expliquen que com a formació han decidit ja no participar-hi perquè, tal com va argumentar també el president de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, la manifestació que convoquen l’ANC i Òmnium està “molt marcada pel full de ruta que defensen Junts pel Sí i la CUP”. Amb tot, entenen que Colau estigui sospesant anar-hi. “És l’alcaldessa de la ciutat amfitriona”, asseguren. Però quan es tracta del grup parlamentari que ple rere ple ha de plantar cara al full de ruta de Puigdemont, argumenten, la situació canvia. “El full de ruta que defensa l’ANC és el que haurem de rebatre a l’hora d’afrontar la qüestió de confiança”, apunten. És per això que, per una qüestió de coherència, no consideren oportú sumar-se a la manifestació.

Però, malgrat que tant Coscubiela com Rabell han defensat aquesta animadversió a participar-hi i que ICV la considera una decisió tàctica del grup parlamentari -del qual no forma part BComú-, Fachin, també diputat de Catalunya Sí que es Pot, no comparteix fil per randa el posicionament. El líder de Podem s’alinea amb els que consideren que l’impacte de no ser en un acte tan multitudinari del sobiranisme català és pitjor que no pas fer-hi acte de presència deixant paleses les diferències amb els independentistes. És per això que Fachin va considerar ahir, en declaracions a la SER, “molt coherent” que Colau es decanti a hores d’ara per anar a la convocatòria de l’ANC i Òmnium per defensar la sobirania de Catalunya i les seves institucions.

Reivindicació dels espais d’unió

“La participació en una manifestació per donar suport a aquest Govern i a aquest full de ruta no té sentit. Ara bé, hi ha espais on es poden reivindicar les coses que ens uneixen”, va sentenciar en ser preguntat sobre les paraules de Coscubiela. I encara va afegir: “La polèmica és una altra edició d’aquesta constant polèmica plebiscitària que no ens deixa veure els espais de trobada”. Fachin va insistir que no serà fins al setembre que Podem decidirà si com a organització participa o no en la manifestació de l’ANC, però ja ha fet arribar als cercles del partit una missiva perquè les bases s’impliquin en els actes de la Diada.

“La gent de Podem volem estar presents aquest Onze de Setembre en la defensa del dret a decidir i amb perfil plurinacional, multicultural, internacionalista i de defensa dels serveis públics”, afirma en el comunicat. El líder de la formació lila fa una crida a participar en els actes de la Diada en què puguin “expressar i compartir” la seva proposta. “Mai podem oblidar que la construcció del poder popular ens obliga a estar amb la gent, fent-li costat sempre, també i per descomptat l’Onze de Setembre”, sentencia. Dit això, Fachin deixa en mans de les bases el posicionament final.

Amb tot, la contundència de Coscubiela a l’hora de defensar el seu no rotund a fer acte de presència en la manifestació esperonada per l’independentisme -fins i tot va dir que si Colau es plantejava participar-hi era perquè necessitava ERC i la CUP per governar a l’Ajuntament- no va agradar gens a una part dels comuns, que consideren que es va excedir en les formes. “Són opinions diferents sobre què cal fer vehiculades malament”, lamenten. A més, afegeixen que aquest tipus de polèmiques són les que fan evident que cal avançar cap a la creació del nou subjecte polític per superar les disfuncions que provoca el fet de tenir una estructura dispersa.

Els esculls de la fusió

La creació del que reivindiquen que ha de ser el nou PSUC no serà precisament fàcil. Entre altres coses perquè aquest partit forjat fa 80 anys va ser fruit d’una fusió de quatre sigles i ara hi ha reticències a renunciar a la marca pròpia, especialment d’ICV i d’EUiA. Fins ara, els partits que han format part de la confluència d’esquerres han confeccionat les llistes electorals basant-se en quotes de representació en funció del seu pes i aportació, un criteri que hauran de deixar enrere i que ha estat fruit de tibantors internes. Barcelona en Comú i Podem, d’una banda, han volgut fer valer el seu paper aglutinador de nou electorat i el lideratge de figures com Colau o Xavier Domènech. ICV i EUiA, de l’altra, no volen que sigui menystingut el seu bagatge institucional i la seva consolidada estructura territorial. Aquests esculls seran clau per construir un partit que volen presentar durant el febrer o el març del 2017 i que aspiren a fer que tingui prou força per ser alternativa de govern a Catalunya.

Tots els actors implicats donen per fet que el camí estarà farcit de diferències com passa ara a l’hora d’encarar la Diada. “Som diversos, no som homogenis. I què?”, plantegen fonts de la confluència d’esquerres que advoquen per normalitzar les “discrepàncies” pròpies d’un projecte amb vocació majoritària. Ara bé, hi ha qui avisa que en aquest trajecte cal deixar de banda els “egos personals”.