Una Diada descentralitzada amb l’epicentre a Barcelona

Barcelona“M’agradaria que fos una Diada diferent, la situació no és la mateixa”. Així suggeria mesos enrere com havia de ser l’11-S d’aquest any l’expresidenta de l’ANC i actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Finalment, després de setmanes de discrepàncies internes, la direcció de l’ANC va arribar divendres a la nit a un acord que passa per un nou format de mobilització: quatre actes al territori relacionats amb el procés constituent i un a Barcelona amb “projecció internacional”. Tot i que encara s’han de definir quins municipis acolliran les concentracions descentralitzades i la franja horària, l’ANC avui anunciarà a l’assemblea general de Manresa les línies mestres de l’acció.

Abans de l’acord, el secretariat de l’ANC tenia dues propostes a sobre la taula: o actes descentralitzats al territori o una concentració a Barcelona que reunís l’assemblea de càrrecs electes -un òrgan on participarien tots els regidors, senadors, diputats del Parlament, el Congrés i l’Eurocambra independentistes-. Aquesta última opció és la que generava més discrepàncies tenint en compte que l’assemblea d’electes està prevista en el full de ruta de l’ANC com un pla B per si se suspèn l’autonomia i cal que els partits implicats hi estiguin d’acord.

Mobilització també a l’exterior

Per matisar la proposta inicial, d’acord amb els consultats, s’estaria pensant a substituir l’assemblea de càrrecs electes per l’organització de delegacions catalanes formades per representants institucionals i personalitats del món de la cultura, l’esport o la música que visitarien ciutats europees, inclosa Brussel·les, els dies previs de la Diada. Amb l’ajuda de les assemblees exteriors de l’ANC es muntarien esdeveniments culturals per explicar el procés al món que tindrien un “impacte” a Catalunya, segons fonts de l’entitat. El dia 11 es rebrien aquestes delegacions diplomàtiques amb una concentració a Barcelona.

Un altre dels punts de fricció dins l’ANC sobre l’11-S era la redacció d’una eventual carta de ciutadania. Davant les crítiques de membres del secretariat que consideraven que això era una “bomba de rellotgeria” perquè es podia interpretar com un “carnet de bons i mals catalans”, s’ha plantejat la possibilitat de poder signar un “compromís per la república”. També així es podria tenir un còmput de la participació.

Amb tot, l’ANC celebra avui l’assemblea general en què es discutirà el full de ruta del 2016 i una reforma dels estatuts. El possible impuls d’una llista de la “màxima unitat independentista” si es repeteixen les eleccions espanyoles és el que genera més confrontació. Entre els canvis de funcionament intern a debat hi ha la possibilitat de votar directament el president de l’ANC, una opció que divideix l’entitat, ja que hi ha membres -com la responsable d’internacional i candidata amb més suports en l’anterior votació, Liz Castro- que creuen que això va en contra del moviment “assembleari”, mentre que d’altres defensen que legitima més el president. Pel que fa a l’elecció de la direcció, hi ha esmenes que demanen més pes del territori (ara hi ha 50 representants territorials i 25 de nacionals), però els seus detractors consideren que això crearia “rivalitat” entre regions i que el criteri ha de ser “ampliar la majoria social” i no donar més veu a la cúpula dels representants dels indrets on hi ha més convençuts.

Una altra votació clau decidirà si els antics membres del secretariat poden tornar a optar a formar part de la direcció. Uns argumenten que és sa que no puguin fer-ho per la pròpia regeneració de l’entitat mentre que altres aposten per recuperar vells “actius”. Membres consultats apunten a Pere Pugès o Jaume Marfany com a exmembres de la direcció amb intenció de tornar, tot i que fonts del seu entorn apunten que Pugès no ho vol i Marfany s’ho “plantejarà” en el moment oportú.

Chema Clavero liderarà Súmate

D’altra banda, qui va renovar el seu cap de files ahir va ser Súmate, que va escollir per unanimitat a Chema Clavero nou president en substitució de l’ara diputat de Junts pel Sí Eduardo Reyes.

Crida a destinar recursos als refugiats

Escriptors, actors i professors d’universitat van difondre ahir un manifest en el qual demanen que es destinin els recursos que s’obtinguin amb motiu dels actes de la Diada a ajudar els refugiats i a lluitar contra la pobresa. El van subscriure, entre d’altres, Empar Moliner, Toni Albà, Màrius Serra, Santiago Vidal, Carme Teixidó, Joan Manuel Tresserras, Juanjo Puigcorbé i Maria Mercè Roca. Acusen l’estat espanyol d’“impedir que Catalunya aculli i ajudi els refugiats” i critiquen que hagi anul·lat el decret de pobresa energètica.