Ultimàtum de l'ANC a partits i Govern: "O independència o eleccions"

BarcelonaSi algú pensava que l'escalada de retrets entre l'ANC i els partits –bàsicament ERC– es moderaria durant la Diada s'haurà equivocat de mig a mig. L'Onze de Setembre més tens dins l'independentisme ha acabat amb una amenaça directa de l'Assemblea al Govern: "O independència o eleccions", com li ha exigit la seva presidenta, Dolors Feliu, davant milers de persones que cridaven a l'uníson "Govern dimissió!". El trencament entre partits i institucions i una part de la societat civil independentista ha arribat a la màxima expressió aquest diumenge, però ja fa dies que es podia presagiar un resultat com aquest. Sense el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ni cap altre representant de la direcció d'ERC a la manifestació de l'ANC –Carme Forcadell ha estat a la capçalera com a expresidenta de l'entitat–, Feliu ha retret que hi hagi qui intenti aturar les mobilitzacions. "Intenten que siguem pocs, que no se'ns senti", ha criticat abans d'exclamar: "No ens faran callar!"

Ni l'ANC ha citat directament ERC ni els republicans ho han fet amb l'Assemblea, però hi ha hagut diàleg –infructuós– des de la distància entre les dues organitzacions. En l'acte organitzat al migdia pels republicans, Oriol Junqueras ha elevat el to per defensar l'estratègia de negociació amb l'Estat per la qual aposta el seu partit: "Ningú ens farà callar i no tenim por de ningú!", ha dit. Feliu ha semblat respondre-li quan ha sostingut hores després que "aquest any la manifestació ha fet més por que mai". Amb el ball habitual de xifres, 700.000 persones segons l'organització i 150.000 segons la Guàrdia Urbana han secundat la mobilització de l'Assemblea.

En una manifestació hi acostumen a confluir diversitat d'opinions i ideologies, però sempre hi ha un nexe comú. El 2012, l'aleshores presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, advertia que tothom seria benvingut a la mobilització al passeig de Gràcia de Barcelona (1,5 milions de persones segons la Guàrdia Urbana), però que qui hi anés seria comptat com a independentista. A aquella manifestació l'han seguit deu més amb la mateixa premissa, fins que aquest any se n'hi ha afegit ja de manera clara una segona: la crida de l'Assemblea anava enfocada nítidament contra els partits polítics i les institucions. I l'independentisme ha tornat a respondre a la crida. És cert que queden lluny les edicions amb més d'un milió de persones (la darrera, la del 2018, amb presos polítics i exiliats), però malgrat la falta d'avenços nacionals el format no sembla esgotat.

La lectura de la Diada

Com es llegirà, doncs, la Diada d'enguany? De moment, Feliu l'ha aprofitat per situar sobre la taula la candidatura cívica que l'ANC està disposada a promoure en les pròximes eleccions: "Comptem amb la gent de base per fer la independència. Que no es pensin que ens distraiem ni desmobilitzem amb l'esperança poc dissimulada que acceptem conformant-nos amb l’autonomisme". El vicepresident de l'Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha estat encara més contundent quan ha assenyalat els dos camins que l'entitat obre als polítics: "O retirar-se o obeir el mandat del poble". Es refereix evidentment al mandat de l'1-O que partits i entitats reivindicaven el 2017, però que cinc anys després és un dels motius de divisió. Amb els partits, però també entre les entitats.

L'exemple evident que no hi ha una estratègia compartida l'ha donat Òmnium Cultural. El seu president, Xavier Antich, ha estat el penúltim a parlar en la manifestació de la tarda, on ha defensat el camí compartit que han de seguir fent partits i entitats. "Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència", ha assenyalat en un dels pocs moments on s'han sentit xiulets des del públic (també aplaudiments). Al matí, en l'acte polític d'Òmnium, l'únic de la jornada on s'ha vist a tot el sobiranisme plegat, Antich ha reclamat l'obertura d'un nou cicle en què cal sumar nous actors perquè l'independentisme pugui recomençar després d'anys sense estratègia.

Xiulets i escridassades

La jornada ha començat amb xiulets i escridassada –botifler ha estat l'insult més recurrent– en el monument de Rafael Casanova i, de fet, dissabte a la nit ja va ser la tònica al Fossar de les Moreres. Esquerra ha estat el principal assenyalat de la jornada i els republicans no han defugit aquest paper en cap moment. "Crideu més", deia una desafiant Marta Vilalta al Fossar, més enllà de les proclames de Junqueras i Aragonès en l'acte del migdia. El president del Govern ha garantit que seguirà sortint al carrer "cada Onze de Setembre" per defensar la independència i s'ha compromès a treballar perquè els catalans decideixin el seu futur en referèndum. Al vespre, en l'acte de l'esquerra independentista, s'ha cremat una gran fotografia d'una reunió entre Aragonès i el president espanyol, Pedro Sánchez.

ERC ha mantingut el pols amb l'ANC, mentre que la CUP i Junts s'han sumat a la manifestació i han evitat enfrontar-se amb l'entitat. La presidenta de Junts, Laura Borràs, ja havia fet al matí una crida a veure "tothom al carrer" i ha dit que cal "una resistència activa davant la repressió". I amb més distància s'ho han mirat els comuns i el PSC, que han relacionat directament les baralles entre independentistes amb la inacció del Govern. "Catalunya necessita un Govern que, en lloc de barallar-se, governi", ha conclòs el líder socialista, Salvador Illa.

Partits i entitats independentistes ja comptaven que la del 2022 no seria una Diada per refer ponts entre ells. Tots pronostiquen el risc d'autodestrucció del moviment, però tots consideren que hi ha marge per reconstruir-lo. L'examen comença a partir d'ara.