Com (i on) han acabat els ultres de l'assalt a Blanquerna?

MadridJuan Luis López està en cerca i captura amb una condemna de dos anys i nou mesos de presó pendent de complir per l’assalt al Centre Cultural Blanquerna l’11 de setembre del 2013. Vestia un polo verd, va tirar el faristol a terra i es va encarar amb el llavors delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch. Dels altres 13 ultres condemnats per aquells fets, n’hi ha tres a l'espera que el Tribunal Suprem informi si està a favor o no de l’indult i els deu restants són a la presó o hi han estat. Com que les penes no són gaire altes i pel temps que fa que va passar tot plegat, molts d’ells compleixen condemna en centres de reinserció o bé ja gaudeixen de règims de semillibertat.

El 26 de desembre de l’any passat, la Falange emetia un comunicat en el qual anunciava que alguns dels seus dirigents ingressaven aquell dia a la presó. Entre ells, el seu líder estatal, Manuel Andrino. Dos mesos després, el 6 de març, ja estava alçant el braç en un acte d’homenatge a Onésimo Redondo, un cofundador de les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS). Una privació de llibertat fugaç per a aquest habitual de les mobilitzacions feixistes. En una d’elles, el 20 de novembre del 2018, el seu partit commemorava la mort de Francisco Franco a la plaça Oriente de Madrid. Hi van irrompre activistes de Femen per protestar contra la concentració i Andrino va tornar a saltar als mitjans de comunicació: les càmeres el van enxampar empenyent pel pit una de les dones. El 2015 havia estat arrestat per dur a sobre una pistola, que havia obtingut en el marc d’una trama del coronel de la Guàrdia Civil Rodolfo Sánchez, investigat el 2014 per dotar d’armes elements d’extrema dreta. 

La seva relació amb la violència és visible en el seu historial i justificada per ell mateix. En intervencions públiques ha defensat que cadascú “faci justícia pel seu compte” i va ser jutjat per animar a “matar per Espanya” durant l’etapa més intensa del Procés. L’assalt a Blanquerna s’emmarca en aquesta lògica d’agressivitat: els ultres van fer servir la força per apartar tothom qui es van trobar al seu pas; van tirar a terra amb virulència una asta amb la senyera, el micròfon i el faristol; van donar un cop a un càmera de TV3, i van trencar la porta de vidre d’entrada a la llibreria. 

Un “escrache”

“Ningú entén que per un escrache estiguem en aquesta situació. Una altra cosa és que per a la porqueria independentista sigui un atac frontal. Si ho comparem amb els atemptats i les lesions a la pàtria dels filoterroristes que van cremar els carrers de Barcelona, podem dir que aquests fets són absurds”, diu Pedro Chaparro, exlíder de Democracia Nacional. Accedeix a parlar amb l’ARA, encara que el consideri un mitjà “antifeixista” que voldria que fos censurat en un futur, perquè no veu “lògic” que existeixin diaris que “aposten contínuament per la ruptura”.

Va ser condemnat a dos anys i set mesos de presó, com la resta, excepte López i el dirigent de la Falange Jesús Fernández, l’home alt de les ulleres taronges, a qui el Suprem li va imposar un mes més de presó. Chaparro va ingressar al centre penitenciari d’Alcalá-Meco al març i hi va ser durant tres mesos. Una part del temps de reclusió va coincidir amb el de la seva exparella, Paula Mijares, l’única dona condemnada pels fets de Blanquerna, amb qui tenen un fill en comú. “Fer ingressar a la presó pare i mare perquè un menor estigui desemparat –es va quedar amb una àvia– és la vergonya més gran a la qual ha assistit el país”, diu Chaparro, que rebutja el relat segons el qual l’assalt a Blanquerna ha quedat “impune”. “Impunes els independentistes i els terroristes d’ETA, que o els deixen en llibertat o els apropen a presons de la regió basca”, diu.

Ho tornarien a fer

Els condemnats no es penedeixen d’aquells fets, més aviat al contrari. Tot i les seves simpaties per l’etapa predemocràtica, argumenten que la “defensa de la integritat territorial” apareix a la Constitució. L’última maniobra per evitar la presó ha sigut la sol·licitud d’indult al govern espanyol, cosa que ha comportat que encara no s’hagi fet efectiu l’ingrés a presó de tres dels implicats. Fonts judicials expliquen que l’Audiència Provincial de Madrid executa l'ingrés a presó un cop el Suprem va emetent els seus informes sobre la concessió de la mesura de gràcia. Tribunals, Institucions Penitenciàries i ministeri de Justícia s’escuden en la protecció de dades per no detallar la situació processal de cadascun d’ells, però serien vuit els expedients d’indult oberts.

L’alt tribunal s’ha anat oposant a tots. En els vuit anys de periple judicial, el Suprem ja va ser qui va elevar les penes inicials de l’Audiència de Madrid. Van passar d’entre sis i vuit mesos de presó a fins a quatre anys, perquè havien afegit un agreujant per discriminació ideològica que, posteriorment, el Tribunal Constitucional va obligar a retirar. Segons Chaparro, el Tribunal Suprem que presideix Carlos Lesmes, que dimecres carregava durament contra la “desjudicialització” del Procés, està “venut a les elits polítiques del país i als independentistes”. Nou anys després d’aquell Onze de Setembre, ara la Diada a Madrid se celebra sense incidents i fora de data –aquest any el dia 16– i amb l’assalt violent inevitablement en el record.