La Diada 2023, en directe | L'ANC xifra en 800.000 els manifestants de la Diada, 685.000 més que la Guàrdia Urbana

A vista de dron

Una fotografia d'avui mateix, a vista de dron, mostra els danys a l'entrada del Circuit Ricardo per les inundacions provocades per la dana

Continua la recerca de víctimes a la vora del mar Mediterrani a la platja del Saler, prop de València, avuil 4 de novembre de 2024.

C-32 a punt d'obrir-se al trànsit

S'estan retirant els últims cotxes atrapats per l'aigua a la C-32

L'independentisme torna a exhibir múscul (i divisió) al carrer

La Diada del 2023 arriba al final amb una nova exhibició de múscul de l'independentisme, que ha tornat a treure al carrer milers de persones (115.000 segons la Guàrdia Urbana i 800.000 segons l'ANC) en una manifestació que també ha evidenciat la divisió del moviment. Partits i entitats reivindiquen la unitat com marquen els cànons del Procés, però, com explica el cap de Política de l'ARA, Gerard Pruna, la unitat és diferent en funció de qui la reivindiqui. Només Òmnium Cultural ha defugit les crítiques a la resta d'actors el dia que ha demanat que la negociació per l'amnistia amb el govern espanyol es faci de forma unitària i que ha presentat la seva llista de represaliats que hauria d'incloure la llei: 1.400 persones entre les quals no hi ha Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental en el cas de la ILC.

L'Empar Moliner ha pres el pols a la Diada i l'equip de vídeo del diari ha preguntat als manifestants quines serien les seves condicions per investir Pedro Sánchez, ara que l'independentisme té a les seves mans la continuïtat de la legislatura espanyola. Des de Madrid s'ho han mirat tot plegat més tranquils que altres anys, conscients que no hi ha una estratègia comuna que englobi tots els actors independentistes, malgrat que alguns hagin començat a fer càlculs respecte a la penyora que hauran de pagar per seguir a la Moncloa. El PSOE ha vingut a dir que l'amnistia arribarà a canvi de la renúncia a la unilateralitat i Sumar ha posat en dubte que arribi abans que ERC i JxCat hagin investit Sánchez.

Abans d'anar a dormir no us oblideu de llegir l'anàlisi de l'Antoni Bassas ni de consultar les millors imatges de la jornada. La Diada arriba al final, però les negociacions continuen. Bona nit!

La Falange es manifesta davant la seu de la Generalitat a Madrid en el desè aniversari de l'assalt a Blanquerna

El dia que fa deu anys de l'assalt a la llibreria Blanquerna, la seu de la Generalitat a Madrid, la Falange hi ha convocat una manifestació per commemorar-ho. Una quarentena d'ultres s'han concentrat davant l'edifici del carrer Alcalá de Madrid i han fet una defensa de la unitat d'Espanya i han exigit la "il·legalització dels partits separatistes". Han titllat la seu de la Generalitat de "cova de lladres separatistes, assassins d'Espanya i mantinguts del sistema". El cap estatal de la Falange, Norberto Pico, ha defensat els 14 condemnats per l'assalt a Blanquera de "patriotes". Els manifestants han cridat "Arriba Espanya", han fet la salutació feixista i han cantat el "Cara al sol".

L'assalt va tenir lloc l'11 de setembre del 2013 i no va ser fins al desembre de 2021, més de vuit anys després, que van començar a entrar a presó alguns dels 14 responsables. D'aquests, la majoria va sortir en semillibertat menys de quatre mesos després d'ingressar a presó. Entre els motius que van fer que triguessin anys a entrar a presó hi ha el fet que els condemnats van encadenar recursos i peticions d'indult per ajornar el compliment de les condemnes. A més, el Tribunal Constitucional va anul·lar la primera sentència que es va dictar contra ells, cosa que va suspendre l'execució de la pena. El Tribunal Suprem va emetre'n el juliol del 2020 una de nova que condemnava els ultradretans a penes d'entre 2 anys i 7 mesos i 2 anys i 9 mesos de presó.

El preu del carrer per investir Pedro Sánchez

Amnistia? Un referèndum? La independència? Quin és el preu mínim que l'independentisme mobilitzat al carrer acceptaria per investir Pedro Sánchez?

Dolors Feliu reclama "independència o eleccions" i torna a posar sobre la taula la llista cívica

La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha reclamat al Govern que faci efectiva la independència o convoqui noves eleccions. A parer seu, si els partits no duen a terme accions que apliquin el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, cal que "deixin pas" a altra gent. Ha tornat a posar sobre la taula, en aquest punt, la possibilitat que l'ANC impulsi una llista cívica als propers comicis catalans. "O independència o res", ha dit entre crits de "govern dimissió".

L'ANC a ERC i Junts: "Només és assumible una negociació amb l'Estat si hi ha un reconeixement de l'1-O"

Les negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez planen sobre la manifestació de l'Onze de Setembre. Durant el discurs al final de la mobilització, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha avisat Esquerra i Junts que "només és assumible una negociació amb l'Estat si hi ha un reconeixement explícit de l'1-O". En aquest sentit, ha reclamat "coherència" als partits independentistes per tal que facin "efectiva" la independència al Parlament.

Òmnium compromet les entitats a recuperar la "cohesió" del moviment independentista

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat aquest dilluns a la manifestació de l'ANC que les entitats independentistes assumeixen el compromís de recuperar la "cohesió" del moviment independentista, un moviment que ha defensat que ha de ser "plural". "Som plegats i serem plegats, sense mobilització no podrem mai viure en llibertat", ha conclòs. També s'ha mostrat convençut que l'independentisme recuperarà aquesta unitat fins a aconseguir "la República Catalana".

L'AMI: "Compte amb els pactes, l'independentisme ha de continuar sent fort als municipis"

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha reivindicat aquest Onze de Setembre la política municipal com una de les potes centrals de l'independentisme. "Hem de fer política nacional també des dels municipis", ha clamat el president de l'entitat, Jordi Gaseni, en el seu discurs durant la manifestació de l'ANC. En aquest sentit, ha llançat un advertiment als partits independentistes, que s'han aliat en diverses localitats amb el PSC després de les eleccions municipals: "Compte amb els pactes, l'independentisme ha de continuar sent fort als municipis".

Crema una pancarta en la manifestació de l'esquerra independentista

Durant la manifestació de l'esquerra independentista, uns encaputxats han cremat una pancarta on sortien el president Pere Aragonès i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

I tu, què dius: vermell, roig, grana o carmesí?

La llengua catalana ha sigut el fil conductor que el Govern ha escollit per a la campanya institucional d’aquesta Diada. Sota el lema “Una llengua, molts accents”, l’executiu ha volgut “donar tot el protagonisme” al català en un moment en què està “greument atacat i perseguit”. 

Llach lamenta la "desunió" independentista i retreu als partits les disputes per les "engrunes autonòmiques"

En representació del Consell per la República, Lluís Llach ha intervingut en la manifestació de la Diada per lamentar la "desunió" independentista que hi ha en aquests moments. Ho ha personificat en els partits independentistes, a qui ha retret "les lluites partidistes per gestionar les engrunes autonòmiques". Per Llach el camí és clar: recuperar la "confrontació" amb l'Estat que es va exhibir el 2017 amb el referèndum de l'1 d'Octubre. "El moviment independentista desunit perd la força, el tremp i la raó de ser", ha resolt.

L'ANC xifra en 800.000 persones els manifestants de la Diada

800.000 persones han recorregut aquesta tarda els carrers de Barcelona, segons assegura l'ANC. Són 100.000 més que l'any passat en opinió de l'Assemblea, que per aquest 2023 ha organitzat una manifestació amb quatre columnes que han acabat confluint a la plaça Espanya, rebatejada com a plaça 1 d'Octubre per l'entitat. La Guàrdia Urbana, en canvi, ha xifrat en 115.000 els manifestants, que en la seva opinió han baixat 35.000 respecte a l'any passat.

Rodalies irromp a la manifestació de l'ANC

De totes les reivindicacions de l'independentisme una de les més recurrents és l'"espoli fiscal" i el "dèficit d'infraestructures", de manera que tampoc ha faltat aquesta Diada a la manifestació de l'ANC. "On és la solidaritat del poble espanyol quan els catalans han d'esperar una hora el tren per anar a treballar?", s'ha preguntat la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, reivindicant el poder sobre Rodalies. "Ser a Espanya és un mal negoci per a Catalunya. La millor política econòmica és tenir un estat propi", ha rematat. També el secretari general de la Intersindical ha reclamat la màxima sobirania per assolir la "justícia social": "Volem oportunitats per a tothom".

Proclames contra la investidura de Sánchez en l'acte final de la manifestació: "Fem Espanya ingovernable"

Junts i ERC estan a favor de negociar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez, però en aquesta tasca no trobaran el suport d'una part de l'independentisme. Així ha quedat clar en l'acte polític del final de la manifestació de l'ANC, on s'han sentit diverses proclames contra negociar amb el PSOE. "Fem Espanya ingovernable", ha proclamat Cèsar Lagonigro, membre de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya, que ha estat un dels oradors.

115.000 manifestants per la Diada segons la Guàrdia Urbana, 35.000 menys que l'any passat

Comença el ball de xifres de la Diada amb el càlcul que ha fet la Guàrdia Urbana de Barcelona: 115.000 persones han acudit a la cita de l'ANC que ha confluït a la plaça Espanya. Són 35.000 persones menys de les que la policia de la capital catalana va calcular l'any passat. Encara falta per saber la dada de l'Assemblea, que en l'edició del 2022 davant l'Estació de França va assegurar que el número correcte era de 700.000 persones.