Cuixart exigeix a l'independentisme una "gran estratègia conjunta" per exercir l'autodeterminació

BarcelonaDesprés de tres anys de no poder-hi assistir perquè estava empresonat, Jordi Cuixart ha tornat aquest dissabte a ser protagonista de la Diada de Catalunya en un acte d’Òmnium Cultural que ha comptat a primera fila amb la presència d'alguns dels presos polítics indultats. Amb aquest simbolisme com a aval i a les portes de la taula de diàleg, Cuixart ha aprofitat la intervenció davant del món sobiranista per exigir a l’independentisme que dialogui amb si mateix per superar les diferències que ha exhibit els últims anys. Les entitats han estat incansables a l’hora de demanar unitat als partits per fer front a la repressió i la frustració que va seguir l’1-O. Cuixart hi ha tornat a insistir aquest dissabte, instant “tot el sobiranisme” a pactar una proposta “entre tots” per exercir l’autodeterminació. “Que no ens distreguin els detalls, les discussions estèrils ni els interessos de part”, ha sentenciat: “Fem possible una gran estratègia conjunta”.

“La millor proposta per a l’autodeterminació serà aquella que construïm entre tots –ha defensat Cuixart des de l'escenari al passeig Lluís Companys de Barcelona–. No renunciem a compartir-la, a discutir-la, només així ens en sortirem com a poble i com a nació”. El líder d’Òmnium Cultural ha apel·lat als representants dels partits, que s’ho miraven des dels seus seients –amb primeres espases d’ERC, JxCat, la CUP i també En Comú Podem–: “No renuncieu a la vostra proposta”. Cuixart ha defensat que cadascú posi la seva sobre la taula, “sense por, sense retrets, per discutir-la, amb l’ànim de convertir en acció política allò que la gent diu a les urnes i diu al carrer”. 

En acabar, Cuixart ha corregut a saludar els presos polítics indultats Joaquim Forn, Josep Rull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que havia pres provisionalment el relleu de Cuixart des del 2017, quan van entrar a la presó, s’ho mirava al seu costat. En nom dels condemnats en el judici de l’1-O, Cuixart ha donat les “gràcies a tothom per tant de suport, tanta dignitat” , i ha recordat els exiliats. L’alliberament dels presos al juny ha sigut el preludi d’aquest Onze de Setembre, però Cuixart ha deixat clar que els indults “no serviran per girar full” dels objectius independentistes, que passen per l’autodeterminació.

“L’Estat ha de seure tard o d’hora a una taula de negociació”, ha insistit, i ha avisat, però, que “només serà efectiva si es respecta el dret a l’autodeterminació, aquest clam de la societat catalana”. “El poble de Catalunya com a nació té tot el dret a decidir el seu futur”, ha reivindicat, i ha dui que “l’única manera d’afrontar la resolució democràtica del conflicte és l’amnistia”. En una crida a la mobilització als carrers, ha remarcat que cal “continuar pressionant sense cedir al xantatge de la repressió”. 

"Ho tornarem a fer"

Durant l’acte s’han projectat vídeos en suport al dret a decidir de Nora Cortiñas, cofundadora de les Madres de la Plaza de Mayo; l’expresident del Sinn Féin Gerry Adams, i Jody Williams, premi Nobel de la pau el 1997 per la seva lluita contra les mines antipersones. Entre els assistents han destacat a més dels presos polítics figures com Jaume Asens (En Comú Podem), que seia a segona fila, al costat d’Àngels Chacón (PDECat); així com Dolors Sabater (CUP) i dirigents de JxCat i ERC, com Albert Batet i Marta Vilalta, entre altres. També hi han assistit els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, i representants de la Intersindical, la Unió de Pagesos i la USTEC, així com de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Futbol Club Barcelona.

Cuixart ha tancat l’acte anunciant una mobilització. Concretament, contra la llei de l’audiovisual que prepara l’Estat: “Volen convertir el català en folklore”. “Si falla la llengua, fallarà tot”, ha denunciat, després que una enquesta recent apuntés que només el 28% dels joves barcelonins parlen català habitualment. La llengua catalana, ha recordat, és el “nervi de la nació”, i ha cridat a continuar “en la lluita compartida” sense renunciar-hi. “Ho farem i ho tornarem a fer”, ha assegurat, tres anys després.