Cervera: la bombolla de la unitat independentista

BarcelonaEl recinte emmurallat que va fer construir Pere III el Cerimoniós entre els segles XIV i XV per protegir-se de nous atacs va convertir Cervera en una fortalesa. I la capital de la Segarra també és una fortificació de la unitat independentista. És l'única capital on governen plegats ERC, Junts i la CUP. A Vilanova i la Geltrú també ho feien, però els cupaires van trencar l'acord de govern amb les dues formacions, mentre que a Tarragona la direcció nacional s'ha desmarcat del grup municipal de Junts. Més enllà de Cervera, les tres forces també formen part de l'equip de govern de Sant Hipòlit de Voltregà, Mediona i Beuda.

En plena desunió del moviment tant a les institucions com al carrer, Cervera és, doncs, la bombolla de l'independentisme. Ni la taula de diàleg, ni la inhabilitació del cupaire Pau Juvillà, també lleidatà, ni la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament han fet trontollar les muralles de la ciutat que el 1462 era coneguda com "la pus forta plaça que sia en tota aquesta terra".

"Aquestes qüestions estan latents, però no afecten la gestió diària; ho comentem amistosament, però la política nacional no ens ha fet topar. Si Junts vol sortir del Govern o el president Aragonès no va a la manifestació de la Diada no ens afecta", explica el republicà Joan Santacana, paer en cap de Cervera, que conclou: "No hem tingut cap enfrontament ni discrepància seriosa". Ho corrobora des de Junts Ramon Augé, exalcalde i ara primer tinent d'alcalde: "Aquestes divergències no alteren el dia a dia de l'Ajuntament i tenim llibertat de vot amb les mocions". La regidora cupaire Mireia Brandon també ho veu de la mateixa manera: "Les divergències en temes nacionals o socials s'expressen lliurement, però no tenen cap conseqüència en el dia a dia".

Unitat d'objectiu, no d'acció

Santacana creu que l'independentisme s'equivoca en el plantejament. "La unitat més que d'acció ha de ser d'objectiu perquè la primera ens fa discutir en la manera d'arribar-hi quan el destí és el mateix. No hi ha camins bons i dolents". I posa d'exemple l'autonomia de què gaudeixen totes les regidories del consistori. "Si totes seguissin el mateix patró, tallaríem les ales als regidors i no se sentirien còmodes", diu el paer en cap.

Brandon destaca aquesta autonomia com el desllorigador per evitar friccions. "La regidoria de Polítiques Feministes i LGBTI+ no hauria tingut aquest nom sense la CUP i s'hauria dit regidoria d'Igualtat, era una declaració d'intencions. En aquesta àrea no s'havia fet res i hem començat de zero, però estem molt satisfetes perquè hem passat d'un pressupost de 4.000 euros a un de 22.000 gràcies a les subvencions", destaca Brandon. ERC també va acceptar que l'altre edil de la CUP portés Hisenda perquè els cupaires ho havien exigit. "Volíem una regidoria central". 

Inici complicat

I això que les coses no van arrencar bé a l'inici del mandat. Junts, que havia quedat en segona posició amb 3 regidors, va decidir pactar amb el PSC (2) i amb els independents de Solucions i Futur (2), tot i que ERC, que havia guanyat els comicis amb 4 edils, els havia proposat governar plegats. Els republicans també havien proposat a la CUP entrar-hi, però els cupaires ho van refusar perquè tots dos ja sumaven majoria. Només un any més tard, però, ERC va aprofitar la sortida del govern dels independents per presentar una moció de censura amb aquest partit i la CUP que va acabar prosperant. Justament un any més tard, el juny del 2021, Junts acordava entrar al govern en minoria a canvi d'aprovar els pressupostos, que no havien rebut l'aval de cap grup de l'oposició.

"No vam voler mirar enrere i vam prioritzar els interessos del poble. Si haguéssim estat partidistes i el govern hagués seguit bloquejat, potser n'hauríem sortit beneficiats a les properes eleccions, però aquesta no és la nostra manera de fer", assenyala Augé per justificar l'entrada de Junts al govern, tot i la moció de censura. Santacana també ha girat full al pacte de Junts amb el PSC del 2019 que va titllar de "contra natura i deslleial" per pactar amb una força que havia avalat el 155. "Hem materialitzat el govern independentista que volíem el 2019, no de la manera que volíem, però l'hem aconseguit", subratlla el paer en cap, que també remarca que no van fer creu i ratlla a la gestió de l'anterior govern. "Vam donar continuïtat als projectes de Junts, cosa que va fer més fàcil l'entesa".  

El tripartit es reeditarà el 2023? Santacana insisteix que els seus interlocutors seran Junts i la CUP i no descarta fins i tot entrar en un govern on l'alcaldia l'ostenti la formació de Borràs i Turull. "Amb el PSC no hi volem governar perquè la seva visió nacional dista molt de la nostra i més quan Pedro Sánchez avala el 155", adverteix. Augé no es mostra tan taxatiu. "Hem pactat amb tots els partits aquest mandat i a les properes eleccions podem reeditar aquest govern, però tampoc renunciem a una altra possible aliança". La CUP prefereix no fer travesses: "En temes importants acabem posant-nos d'acord i no descartem repetir el pacte, però si obtinguéssim més regidors, ja ho veuríem". Mentre no arriba la nova convocatòria electoral, Cervera pot presumir de ser el baluard de la unitat de l'independentisme.