Una Diada d'afirmació nacional
Brussel·lesLa Diada Nacional d’enguany torna a ser una reivindicació d’allò que érem, d’allò que som i d’allò que volem ser. Catalunya tornarà a sortir als carrers de manera pacífica per mostrar que la força d’un poble com el nostre resideix en la fermesa i la persistència en la nostra autoafirmació com a nació. Per demostrar, un cop més, que la independència és una opció política majoritària a la societat catalana.
La caiguda de Barcelona el 1714 i el Decret de Nova Planta són en bona part en l’origen del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Som una vella nació d’Europa amb arrels molt profundes que també van molt més enllà del 1714, però hem sabut fins ara sobreviure a tots els atacs d’Espanya per assimilar-nos gràcies a l’esforç de les generacions que ens han precedit. Aquest és un conflicte que s’allarga de fa segles i que el catalanisme ha provat de resoldre durant molts anys amb la cerca d’un encaix de Catalunya a l’estat espanyol que ha resultat impracticable.
Durant l’última dècada, la societat catalana s’ha mobilitzat de manera massiva per reclamar la independència cada Onze de Setembre. Les institucions van escoltar aquest clam i, juntament amb les entitats de la societat civil, van posar en marxa un procés per preparar Catalunya per a la independència si així ho decidia la majoria de la ciutadania en un referèndum. L’1-O va ser una victòria de Catalunya davant l’estat espanyol i la seva brutalitat repressora, que es va estendre a través del sistema judicial contra centenars de persones.
La victòria de l’independentisme en el referèndum d’autodeterminació ens vincula a tots políticament i ens obliga a continuar treballant per fer efectiva la independència, tot i que l’estat espanyol no ha escatimat recursos per privar-nos d’avançar en el trànsit cap a la República Catalana. Multes, presó, exili, espionatge, amenaces i escarni han estat el pa de cada dia per a la societat catalana els últims anys. Una repressió a la qual els catalans malauradament estem avesats. Gairebé tots dels presidents catalans dels segles XX i XXI han patit la repressió en alguna d’aquestes formes.
La criminalització del nostre moviment polític i la persecució judicial, l’espoli fiscal continuat, el dèficit d’inversions en infraestructures, els atacs a la llengua catalana i al nostre model d’escola, el menyspreu vers la nostra cultura i la minimització de les institucions converteixen l’autonomia en una ficció. Només l’alliberament nacional de Catalunya pot assentar les bases d’una societat més democràtica i més justa socialment, que alhora permeti que tota la nació pugui també avançar. Tenim una llengua que ens uneix i vincula com a poble amb una història i una cultura compartides, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
En la nostra Diada Nacional, tornem a sortir als carrers. Recuperem la mobilització i preparem-nos. Catalunya ens necessita a tots per avançar i fer possible la independència.