Una Diada sense baralles (ni projecte compartit)

BarcelonaEl temps en què les entitats sobiranistes podien influir al Palau de la Generalitat ha passat a millor vida. Avui seria impensable que el president de l'ANC demanés a Salvador Illa "posi les urnes", com va reclamar Carme Forcadell a Artur Mas el 2014 amb la consulta del 9-N a dos mesos vista. Tampoc tindria cap sentit que el critiquessin per no culminar el mandat de l'1-O, com es van passar anys fent Elisenda Paluzie i Dolors Feliu, especialment amb Pere Aragonès. La pèrdua del Govern i el retrocés electoral dels dos últims anys obliga l'independentisme a repensar l'estratègia, també per la Diada. De moment, Òmnium i l'ANC s'han presentat de bracet –tot i que els seus discursos continuen sonant diferents– i ha sigut una jornada de treva en la baralla partidista constant. Aquesta és, de fet, la principal novetat d'una Diada que ha confirmat la tendència a la baixa de la mobilització independentista i l'absència d'un projecte compartit més enllà de la genèrica apel·lació a la unitat per assolir la república.

La jornada també ha evidenciat que la principal majoria política i social que hi ha a Catalunya és la que s'aplega a primera hora del matí davant del monument a Rafael Casanova. Illa i el seu govern han fet l'ofrena en un clima de màxim respecte institucional –ni tan sols han sentit els xiulets d'altres anys– i per allà hi han passat com cada any el PSC, Junts, ERC, els comuns i també l'ANC, Òmnium, el Consell de la República, UGT, CCOO, la Intersindical, el Barça, l'Espanyol i el Joventut, a més de centenars de persones a títol individual i moltes altres entitats socials, culturals i econòmiques del país. El relat del govern socialista és que vol recuperar les Diades per a tots els catalans, però el fet és que aquest consens s'ha mantingut estable durant tot el Procés.

A la tarda les entitats independentistes han agafat el micròfon per assenyalar la desunió dels partits com la principal causa de la pèrdua de força del moviment. Han tornat a apel·lar a la unitat, tot i que al costat de la capçalera de la manifestació –amb el lema "Tornem als carrers", una velada referència a la pèrdua de poder institucional– s'hi exhibia una imatge crítica amb Aragonès per haver investit Illa i una altra exaltant la figura de Puigdemont al costat d'un "No surrender". En un missatge consensuat per les sis entitats convocants (ANC, Òmnium, AMI, CDR, Intersindical i CIEMEN), li ha tocat al president d'Òmnium, Xavier Antich, llegir la part potencialment més polèmica: "La baralla permanent i les disputes electoralistes ens han portat a tenir una Generalitat en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant de Felip VI, el rei del 3 d’octubre".

Antich ja havia parlat al matí en un acte d'Òmnium en solitari i allà l'accent l'havia posat en un altre punt: "No alimentarem la nostàlgia. No seguirem mirant enrere, ja no som al 2017". Una frase que probablement hauria esmenat el president de l'ANC, Lluís Llach, convençut que l'1-O continua sent vigent tot i el canvi de cicle polític. Llach, però, no ha sortit del guió quan li ha tocat parlar. "Prou de llepar-nos les ferides, organitzem-nos i lluitem plegats fins a la independència", ha exclamat, en el missatge més contingut des que és al capdavant de l'ANC. No hi ha hagut assenyalaments per part seva, ni tan sols al president de la Generalitat –a qui recentment ha tornat a titllar de "parafeixista"–, ni tampoc retrets a ERC. El preu de la unitat (i la transversalitat) que les entitats demanen als partits passa també per la moderació en les formes. Almenys en els actes conjunts.

Destrucció mútua

La nova normalitat independentista, doncs, exigeix tornar al carrer –tot i que la mobilització d'enguany és la que menys gent ha aplegat de totes les que s'han fet des del 2012, amb l'excepció de l'any de la pandèmia: 70.000 persones segons les policies locals– i a la unitat. Dos reptes majúsculs. D'una banda, per la desmobilització ciutadana, que any rere any deixa més manifestants a casa i, de l'altra, perquè l'objectiu d'ERC i de Junts continua sent el de destruir-se mútuament. Junts no renunciarà a situar els republicans com a soci de l'espanyolisme per haver investit Illa i seguirà criticant qualsevol acord que surti d'aquesta relació: aquest mateix dimecres al Congrés dels Diputats Míriam Nogueras ha tornat a qüestionar que el finançament singular resolgui res per a Catalunya.

Per la seva banda, ERC, immersa en una crisi interna que amenaça de ser profunda, s'ha reivindicat en un acte propi a Barcelona, on no s'hi ha vist a la líder del partit, Marta Rovira, amb altres "compromisos personals". L'expresident del Govern Pere Aragonès ha estat a l'ofrena a Rafael Casanova i l'expresident del partit Oriol Junqueras ha aparegut per sorpresa a l'acte de partit. Cap dels tres ha participat en la manifestació impulsada per les entitats. En tot cas, ningú espera que el rumb d'Esquerra es defineixi abans del seu congrés del 30 de novembre.