D’un dia festiu a un minut de glòria
Els cotxes de la C-16 que es volien estalviar cua van ser els més actius de la jornada
BergaEl dia s’ha despertat mandrós a Berga i fa pinta que costarà de canviar. La parada d’autobusos està buida. En anys anteriors hi hauria desenes, centenars, d’independentistes fent cua per anar on fos de Catalunya, mobilitzats per les concentracions de l’ANC i Òmnium. Però aquest cop ningú sembla haver d’anar enlloc.
La pandèmia ha fet callar una ciutat que històricament ha destacat per ser mobilitzada i implicada amb el país. El de Berga va ser un dels primers ajuntaments que va despenjar la figura del rei de la sala de plens. Era el 2007, quan ni tan sols es coneixia la paraula Procés. Després no fallaria a cap cita important: a cada Diada, el tram del Berguedà era un dels que s’omplien sense problemes.
Però aquest any tot és diferent. Els veïns s’han hagut de conformar amb el simbolisme. En nom del covid-19, la concentració prevista s’ha suspès per un acte amb cadires de plàstic buides i pancartes, on qui ho volia podia anar a fer-s’hi fotografies agafant pancartes amb lemes a favor de la independència. “No tenia gaire sentit suspendre la Patum per les aglomeracions i fer ara una mobilització al carrer”, justifiquen els responsables de l’ANC.
L’ambient a la ciutat no és gaire diferent del d’un dia festiu. Gent caminant pel passeig, comprant pa o el tortell de postres. Tampoc hi ha gaires més senyeres o estelades als balcons respecte al dia abans. Aquí, com en tants llocs, molts ja la deixen penjada tot l’any. Potser aprofiten la Diada per renovar-la, si s’havia descolorit. Poca cosa més.
Degoteig auster però constant
A mig matí es viu una falsa sensació d’activitat. La ciutat s’ha omplert de cotxes. Però no pas de berguedans mobilitzats per la Diada. En el primer de tres dies de pont, la C-16 ha quedat col·lapsada i molts forasters intenten fer trampa passant per dins del municipi per estalviar-se cua.
Però cap d’ells passa per davant de la concentració simbòlica. Els únics assistents són locals. Un degoteig constant al llarg de la jornada, però auster en el còmput global. Res a veure amb el que es podia esperar d’una capital de comarca que, el 2016, va ser una de les seus de la Diada. Per por de la pandèmia? Per desafecció política? “Posats a fer alguna cosa simbòlica, ho hauria fet a la seu del PDECat o d’ERC. Són els únics que hi poden fer res...”, se sent a dir amb resignació.
Tampoc té gaire tirada l’acte de les 17.14, que és l’hora de sortir al balcó. Una opció gens majoritària que alguns escullen per voluntat i d’altres segueixen per simpatia. Ni tan sols hi ha gaire soroll a les xarxes, on l’etiqueta #11sbergueda amb prou feines es fa servir.
El que anys enrere era un dia festiu s’ha acabat reduint a un minut de glòria. I gràcies.
