ONZE DE SETEMBRE

El covid ajorna l’examen del sobiranisme al Procés

La Diada serà el preludi de la inhabilitació del president i del final d’una legislatura sense full de ruta

Imatge de l’acte institucional que es va fer ahir al Palau de la Generalitat.
Aleix Moldes
10/09/2020
4 min

BarcelonaMalgrat que alguns -pocs- la volguessin convertir en la manifestació del pacte fiscal, la de la Diada del 2012 es va erigir com la mobilització independentista més gran que hi havia hagut fins aleshores. Més d’un milió de persones van omplir el passeig de Gràcia de Barcelona i, amb ganes de més, els dos anys següents -la Via Catalana i la V- van fer petita aquesta xifra i es van acostar als dos milions de ciutadans. En absència d’un referèndum vinculant, de fet, s’havia assumit que la tarda de l’Onze de Setembre era la calculadora oficiosa per calibrar el suport social al projecte que, de manera més o menys unitària, han anat impulsant els partits i les entitats. Aquest any el coronavirus ha acabat d’arrel amb aquest debat, en un moment d’incertesa dins l’independentisme: la xifra no arribarà a les 50.000 persones per les restriccions imposades per complir amb les recomanacions sanitàries. I quedarà el dubte de si l’absència d’una estratègia comuna, les rivalitats partidistes i les escissions internes haurien empitjorat la dada de l’any passat, quan la Guàrdia Urbana va comptabilitzar 600.000 persones a la Gran Via barcelonina.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però si els dubtes al voltant de l’estratègia han apaivagat l’eufòria d’altres anys, les dades no acompanyen els que hi vulguin veure una pèrdua de múscul del moviment. Les enquestes -l’última publicada per La Vanguardia, molt similar a la del Centre d’Estudis d’Opinió- apunten una nova victòria electoral dels partits independentistes, que aspiren a superar el 50% dels vots. Tot plegat, amanit amb l’aparent contradicció que suposa que els partidaris del no continuïn per davant en la demoscòpia, a la qual seguiran aferrant-se uns i altres mentre no hi hagi opció real de consultar la ciutadania. I és que, malgrat la importància que va tenir l’1-O, la gran majoria ja ha assumit que no va tenir prou legitimitat perquè no calgui tornar a comptar-se.

Dividits un cop més

La Diada arriba amb JxCat i ERC enfrontats obertament des de fa mesos i amb un Govern que ha renunciat a trobar la brúixola que marqui la sortida a l’atzucac polític. Caldrà passar per les urnes abans de refer una aliança de la qual recentment ha caigut el PDECat, cosa que ha obert una crisi que encara no se sap com será de profunda a l’espai postconvergent, guiat de manera indiscutible per l’expresident Carles Puigdemont. Els seus llibres i la fundació aquest estiu de Junts -que fins ara no era un partit- n’han definit la proposta de futur. Diferent i, en alguns punts, contradictòria amb la que expressen Oriol Junqueras i Marta Rovira, que també han editat l’oferta electoral d’Esquerra en forma de llibre. JxCat parla de confrontació; ERC de diàleg, i la CUP, que només preveu la via unilateral, no es creu ni els uns ni els altres.

La divisió estratègica també arriba a les entitats, que antigament es presentaven juntes: l’ANC reclama la unilateralitat si se supera el 50% dels vots en les eleccions i Òmnium Cultural posa el focus en la necessitat d’ampliar la nòmina d’aliats abans de plantejar un altre embat a l’Estat. Cap d’ells, tampoc el PDECat, s’ha despenjat de l’objectiu de la independència, i això és el que fa pensar que el pròxim Govern continuarà mantenint-la com a finalitat, tot i que encara cal acordar amb quina urgència i, sobretot, amb quines eines.

El futur immediat

La de l’any passat va ser la Diada prèvia a la sentència del Procés. I també la de la falta de resposta unitària del sobiranisme. La d’aquest 2020 és el preludi de la més que probable inhabilitació del president de la Generalitat -el primer que ho serà en exercici de les seves funcions- i també de l’absència de full de ruta per a l’endemà. Dijous Quim Torra té cita al Tribunal Suprem, sense gaires esperances que revoqui la condemna que ja li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l’afer de la pancarta en suport als presos polítics i exiliats. Els canvis recents que ha introduït a l’executiu allunyen la possibilitat que convoqui eleccions i, malgrat que ERC i la CUP -i el PSC, el PP i els comuns- encara l’hi reclamen, tothom assumeix que Catalunya s’encamina cap a un govern en funcions amb Pere Aragonès de president accidental i a unes eleccions a principis de l’any que ve.

Aquest dijous, en el missatge institucional de la Diada, Torra va insistir precisament en la “repressió” de l’Estat. “La nostra història és un combat persistent per l’esperança. Ho ha sigut també durant aquests gairebé tres anys des del referèndum del primer d’octubre davant tota la repressió que ha descarregat l’estat espanyol contra demòcrates pacífics”, va denunciar. Amb el compromís de “persistir”, va tornar a recordar els presos i els exiliats i va demanar, a les portes que s’aprovi a Madrid la nova llei de memòria històrica, que el govern espanyol i el rei Felip VI demanin perdó per l’afusellament del president Lluís Companys per part del franquisme.

Restriccions per la pandèmia

Les restriccions provocades pel covid, que es faran evidents en qualsevol tipus de concentració -també en les previstes per l’ANC i Òmnium, que ha cancel·lat els concerts habituals de la Festa per la Llibertat-, es van començar a intuir dijous en l’acte institucional restringit al Palau de la Generalitat -tancat i distribuït en vídeo- i l’entrega de la Medalla d’Or del Parlament als professionals del sistema de salut.

La lluita contra la pandèmia -no exempta d’estira-i-arronses-és ara per ara la prioritat de l’executiu català i de qualsevol altre arreu del planeta. I evitar contagis serà avui una obsessió, començant per la reducció de públic en l’ofrena al monument de Rafael Casanova i en totes les mobilitzacions previstes durant una jornada que es preveu més de reflexió que no pas d’acció.

stats