El dia que Sandro Rosell va saber que el detindrien perquè un amic ho havia sentit a la ràdio
L’Observatori Proa organitza una xerrada sobre els judicis paral·lels
BarcelonaEl cas Palau, el de la família Pujol, la corrupció a la Casa Reial, el judici que haurà d’afrontar Laura Borràs o el del Procés. Tots exemples de casos mediàtics i, com tants i tants d’altres, que van transcendir a la mera instrucció judicial per generar autèntics judicis paral·lels als mitjans, a les xarxes, a l’arena política i, en general, a la societat. La pena del telenotícies és el títol del col·loqui que aquest dilluns ha organitzat l’Observatori Proa al Círculo Ecuestre de Barcelona amb una conclusió compartida per tots els ponents: no es pot acabar amb ells, però és necessari posar límits als judicis paral·lels.
El 23 de maig del 2017, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van detenir al seu domicili l’expresident del Barça Sandro Rosell, suposadament per blanqueig de capitals i cobrament de comissions il·legals. El més curiós d’aquella detenció és que Rosell va saber que el detindrien abans que els agents truquessin a la porta. "Ell era a casa, corrent a la cinta, quan li va trucar un amic i li va preguntar si l’havien detingut. Va caminar fins a la finestra, va obrir les cortines i es va trobar un núvol de periodistes que s'esperaven". Qui ho explica és el seu advocat, Pau Molins, molt crític amb les "filtracions indegudes" per part de policies, jutges, fiscals i, de vegades, també d’advocats.
El cas de Sandro Rosell potser és el que millor descriu els perills dels judicis paral·lels. "Van arribar abans les càmeres que la policia que havia enviat la jutge Carmen Lamela. Li van televisar la detenció i després de dos anys de presó preventiva el van absoldre", recorda Molins. El magistrat de l’Audiència Nacional i exministre de Justícia Juan Carlos Campo subratlla el paper "absolutament insubstituïble" dels mitjans de comunicació en democràcia, però també reivindica que no es perdi de vista el codi deontològic de la professió per minimitzar que la pena del telenotícies acabi esmicolant l’honor de les persones investigades judicialment.
Transparència com a recepta
Angela Martialay, cap de la secció de Tribunals d’El Mundo, reivindica la tasca dels periodistes –almenys dels que habitualment fan informació judicial "seriosa"– i recepta més transparència dels òrgans judicials per evitar filtracions interessades i reduir el "soroll". "Les condemnes socials són lamentablement cada cop més habituals sense necessitat de condemna ferma. Però no és només culpa dels mitjans", expressa tot apuntant a la "polarització absoluta" de la societat en què el polític de torn reacciona de forma contundent sobre una sentència de 700 pàgines un minut després d’haver-la conegut".
"El problema no són els periodistes seriosos, sinó determinats mitjans i les xarxes", matisa la fiscal en cap de l’Àrea de Sabadell, Neus Pujal, que recorda que tots els sumaris són "secrets" –només visibles per a les parts– i que les filtracions estan sancionades al Codi Penal, "tot i que no recordo en els anys que porto exercint cap escrit d’acusació per això". Ella coincideix en la necessitat de més transparència i advoca per importar el model d’altres països europeus en què jutges i fiscals informen públicament de les investigacions. Tot plegat, pedaços per intentar limitar els efectes nocius dels judicis paral·lels, que tots els ponents han reconegut que són inevitables.
