UN ANY DEL REFERÈNDUM
Política02/10/2018

3-O: el dia que Felip VI va renunciar a ser mediador

El monarca va avalar la repressió després que Catalunya es paralitzés amb un clam transversal per la pau

Marc Toro
i Marc Toro

BarcelonaEl 3 d’octubre de l’any passat Catalunya encara es curava les ferides després de la repressió policial per intentar aturar el referèndum. Feia 48 hores que 2,26 milions de persones havien votat sobre la independència tot i els cops de porra, la retirada d’urnes i el tancament de col·legis amb violència per part de la policia espanyola. El dol es mantenia al costat de la ràbia i la indignació, però també de les reivindicacions de victòria i dignitat que es van canalitzar en una vaga i una aturada general que van paralitzar el país al crit de “Som gent de pau”. Va ser en aquest context, al final d’una jornada de mobilització transversal que va unir independentistes i molts no independentistes, que Felip VI va decidir renunciar a un possible paper de mediador.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar la vigència de l’estat de dret i l’autogovern de Catalunya”, va dir en un contundent discurs televisat al final del dia. El monarca, que va obviar tota apel·lació al diàleg -a diferència del que sí que havien fet actors internacionals-, va responsabilitzar el Govern de Carles Puigdemont de la violència de l’1-O, acusant-lo d’haver intentat “trencar la sobirania nacional i la unitat d’Espanya” i d’haver comès així una “deslleialtat inadmissible” amb l’Estat.

Cargando
No hay anuncios

En un moment en què els nervis estaven a flor de pell, políticament i socialment, el rei no va tenir cap paraula per a les 1.066 persones ferides per la brutalitat policial. El seu missatge es va basar en una bateria de retrets cap a la Generalitat, la qual -va dir- havia incomplert la Constitució “d’una manera reiterada, conscient i deliberada” i havia “dividit la societat catalana”. El seu “missatge de tranquil·litat i esperança” només va anar dirigit a una part d’aquesta societat, aquella que estava sentint “inquietud” per les accions del Govern.

Els entusiastes aplaudiments del PP i Cs van contrastar amb l’enuig del món independentista i Podem i l’estupefacció del PSOE, a qui la intervenció de Felip VI va agafar amb el peu canviat. Els socialistes, amb un discurs equidistant, compartien la necessitat d’aturar el referèndum però van trobar “desproporcionada” l’actuació policial ordenada per la Moncloa. El líder del PSC, Miquel Iceta, fins i tot havia traslladat al rei una setmana abans la necessitat d’apel·lar al diàleg. Va ser en va.

Cargando
No hay anuncios

Aplanant el camí del 155

Al carrer, l’aval reial a la mà dura de Mariano Rajoy contrastava amb l’enorme seguiment que havien tingut la vaga i l’aturada de país del mateix 3-O, a les quals es van sumar majoritàriament sindicats i patronals i que va culminar amb una massiva manifestació a Barcelona de fins a 700.000 persones. Els fets de l’1-O havien afectat tant la població catalana que la jornada va deixar imatges inèdites, com la dels tancaments d’empreses acordats entre direcció i treballadors o la de manifestants amb banderes espanyoles abraçant-se amb independentistes.

Cargando
No hay anuncios

El rei havia pres partit en un moment en què la concòrdia regnava a Catalunya, i Puigdemont li va respondre el dia 4 fent-li notar, en una altra declaració institucional, la seva “greu irresponsabilitat”. “Així no”, li va dir. “Amb la decisió d’ahir, vostè va decebre molta gent a Catalunya que l’aprecia”, va afegir el llavors president de la Generalitat. El cap del Govern va retreure al monarca que hagués renunciat al paper de “moderador” que, precisament, “li atorga la Constitució” per situar-se al costat d’una estratègia estatal que havia tingut “conseqüències catastròfiques”. “Només busca aplanar les decisions que el govern espanyol fa temps que estudia per liquidar el desig de sobirania del poble català”, va afegir.

I així va ser. En la seva primera aparició després del polèmic discurs, en els premis Princesa d’Astúries del 20 d’octubre, el rei va avalar el 155 que s’acabaria aplicant una setmana després, després de la DUI al Parlament. “Espanya ha de fer front a un inacceptable intent de secessió en una part del seu territori nacional, i el resoldrà per mitjà de les seves legítimes institucions democràtiques, dins el respecte a la Constitució”, va declarar llavors, quan la repressió ja s’havia cobrat els dos primers presos polítics del Procés, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Cargando
No hay anuncios

No va ser fins que la Generalitat va ser intervinguda, amb mig Govern a l’exili i l’altre mig a la presó, que Felip VI va moderar el to. En el tradicional discurs que ofereix la nit de Nadal, tres dies després que una nova victòria en escons de l’independentisme frustrés el resultat desitjat per Rajoy el 21-D, el rei va fer una crida a “recuperar la serenitat, l’estabilitat i el respecte mutu” a Catalunya. El “camí” correcte -va receptar en aquesta ocasió-és “la convivència” dins, això sí, del marc constitucional. Un missatge molt semblant és el que ha anat repetint amb més o menys èmfasi des de llavors, sobretot després que la inesperada moció de censura de Pedro Sánchez retornés el PSOE al poder. Basculant com un pèndol amb el canvi de govern a Espanya, el rei ha assumit plenament la tesi del diàleg i l’acord dels socialistes i l’ha pregonat en les seves successives visites a Catalunya, totes elles marcades per protestes al carrer contra la seva presència.

“Ja no és el rei dels catalans”

El to més amable del rei, però, no ha anat acompanyat de cap autocrítica ni de cap petició de perdó, tal com li exigeix el sobiranisme pel discurs del 3-O. Després de coincidir al juny amb ell als Jocs Mediterranis, l’ara president de la Generalitat, Quim Torra, va deixar clar que ni ell ni cap conseller participaria en més actes organitzats per la monarquia espanyola. El paper del rei com a mediador, almenys a ulls de l’independentisme, es va evidenciar com a impossible ara fa un any quan va optar per l’aval a la repressió. Torra ho va confirmar a finals de juliol quan va transcendir que Felip VI està ara fins i tot disposat a “bastir ponts” per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya: “Mai no és tard per demanar perdó, però ja no és el rei dels catalans”, li va dir. Sigui com sigui, l’oferta del president de la Generalitat per reunir-s’hi i explicar-li què passa a Catalunya continua sobre la taula. Una oferta que la Moncloa, de moment, manté vetada.