El dia que els manters van tenir veu en un debat electoral

BarcelonaNo va ser del tot un debat entre candidats i manters perquè, tal com es va queixar Marine Faye, representant de la cooperativa de manters creada per l’Ajuntament de Barcelona, alguns alcaldables defugien el contacte visual i s’adreçaven més a l’electorat que no pas a ells, a qui tenien davant per davant. Però el debat manter impulsat per l’entitat Casa Nostra Casa Vostra a la seu de Ràdio Primavera Sound amb la col·laboració de l’ARA va permetre sentir una veu habitualment a l’ombra i que els candidats haguessin d’escoltar les seves reclamacions. Hi eren tots menys els que més han posat el focus en el top manta, Cs i el PP.

Amb intervencions directes, els manters van salpebrar el debat, presentat per Laura Rosel, i van desmuntar algunes llufes que els pengen. “Cap dels meus companys volia dedicar-se a la venda ambulant, quan arribem aquí se’ns trenca el somni que ens havien venut al Senegal”, va afirmar Lamine Bathily, del Sindicat Popular de Manters, que va donar un dels titulars de la tarda: “Jo porto més temps aquí que Manuel Valls: 12 anys”. El record dels estralls dels països colonitzadors al seu lloc d’origen va ser una constant: “Ens miren com gent pobra que ve de lluny, però vinc d’un país mil vegades més ric que Espanya que té tots els recursos naturals que necessita el món. No hem vingut a saquejar ni a colonitzar sinó amb el somni de treballar”, va subratllar Lamine Sar -també del Sindicat de Manters-, que va descriure la cruesa de l’arribada a Espanya. Va passar per un CIE, que “és pitjor que una presó”, i com a venedor ambulant ha patit “racisme i agressions”: “Cap de vosaltres em pot explicar què sents quan la policia et pica amb una porra elèctrica”, va reblar.

El debat polític de seguida es va decantar per la banda de canviar la llei d’estrangeria. Tant l’alcaldessa i candidata dels comuns, Ada Colau, com el cap de cartell d’ERC, Ernest Maragall, van insistir en reformar-la per abordar la situació. Fins a dues vegades Colau va demanar a Collboni que es decidís a fer-ho: “Aquí tenim majoria”. I Maragall va defensar iniciar els tràmits des de l’Ajuntament per canviar-la.

Collboni, el més crític

A rebuf d’ells, la candidata de Junts per Barcelona, Elsa Artadi, hi va donar suport i alhora va reclamar la col·laboració entre administracions. Daouda Dieye, un altre manter, els va recordar tots els obstacles que han de superar per obtenir papers i legalitzar la situació. Això, després que el socialista Jaume Collboni -erigit en la veu més crítica amb els manters, sobretot per la banda de la competència comercial i l’ocupació del carrer-, tragués pit per les mesures dels governs socialistes amb la immigració. Collboni, però, va evitar mullar-se sobre la llei d’estrangeria. El cap de llista del PSC va tirar de comerciants que coneix -el José, la Pili... - per exemplificar els perjudicis del top manta. El va rebatre Marine Faye: “Teniu més problemes per resoldre que el de la immigració”. A més, va reclamar posar l’atenció en les naus de proveïdors, de les quals mai es parla.

Collboni va motivar més d’un esbufec de Colau, molt expressiva mostrant la seva desaprovació davant alguns retrets. L’alcaldessa va defensar la línia del seu govern (la cooperativa, el carnet de veïnatge, els plans d’ocupació) i la necessitat d’aprofundir-hi. A això la va instar Anna Saliente (CUP), que també va proposar “desobeir la llei d’estrangeria xenòfoba” i “buscar un espai on es pugui vendre sense estar sotmès a la violència policial”.

Entre Colau i Maragall van estalviar-se el cos a cos, i van estar d’acord en alguna qüestió més, com ara que cal col·laboració amb l’àrea metropolitana i aplicar els mateixos criteris d’empadronament. Alguna rascada es van fer, com quan Maragall va dir que la cooperativa no havia tingut prou resultats. “Al principi els Encants eren il·legals, Sant Antoni també: aprenguem-ne”, va dir Maragall. Donava així la raó a Lamine Sar, que havia recordat que la venda ambulant ja existia molt abans que ells arribessin: “És una activitat de la classe més baixa i vulnerable”.