De Brussel·les a Madrid: dia històric per al català a les institucions

Tothom cap a casa

Al Congrés ja només queden els equips de seguretat i alguns uixers (que, per cert, han hagut de recollir tots els equips d'interpretació simultània), després d'una jornada històrica en què el català s'ha pogut fer servir per primera vegada amb normalitat. A partir d'ara això serà habitual, almenys mentre no governin el PP i Vox, que ja han dit que revertiran la situació perquè el castellà torni a ser l'única llengua d'ús al Congrés si arriben a la Moncloa.

El dia històric no ha pogut ser complet perquè a Brussel·les, els ministres d'Exteriors de la UE han preferit ajornar el debat sobre l'oficialitat del català. Encara no està tot perdut i, de fet, fins i tot Junts ha lloat avui la tasca del ministre espanyol, que ha plantejat a la resta d'estats membres prioritzar el català per davant del basc i el gallec.

Nosaltres posem punt final al seguiment d'aquesta jornada en directe, però us recomanem que seguiu atents els pròxims dies perquè les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez prometen emocions fortes. Bona nit!

Serret remarca que Espanya "no ha complert" només portant l'oficialitat del català a la UE

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha dit en roda de premsa des de Brussel·les que Espanya "no ha complert amb els 10 milions de catalans" només portant l'oficialitat del català al Consell de la UE i ha remarcat que "complir és aconseguir l'oficialitat". També ha apuntat que Madrid està davant d'"una oportunitat històrica per resoldre una anomalia democràtica" i lamenta certa passivitat per part seva. En aquest sentit, creu que bona part dels dubtes que han plantejat els estats "es podrien haver resolt fa molt temps".

Urtasun (Comuns) promet "fer pressió i treballar per l'oficialitat del català"

L'eurodiputat dels Comuns Ernest Urtasun ha celebrat que l'oficialitat del català s'hagi debatut al Consell de la UE i ha insistit que la decisió "no ha d'esperar més" i s'ha compromès a "fer pressió i treballar" perquè es prengui al més aviat possible. "Tenim una oportunitat històrica", ha subratllat.

ERC avisa el PSOE davant l'agraïment de Junts: "Pot fer molt més, no li donem les gràcies per avançat"

"El PSOE pot fer molt més: no li donem les gràcies per avançat, li diem que s'espavili", ha assegurat aquest dimarts la portaveu d'ERC, Marta Vilalta. Així ha volgut avisar al govern espanyol, i ha fet referència a l'agraïment de la líder de Junts, Míriam Nogueras, als passos endavant perquè el català esdevingui oficial a la UE. De totes maneres, ha assenyalat que l'ús de la llengua al Congrés aquesta jornada és una "fita històrica després d'anys de lluita i de denúncia". "Ho hem fet possible gràcies a la força d'ERC i de l'independentisme amb el seu conjunt" per posar fi a "un greuge i una anomalia democràtica", segons ha dit. També ha demanat més coordinació amb l'independentisme per "avançar més".

Vilalta ha argumentat que el català és una prioritat d'ERC i "la millor manera de defensar la nació i de treballar per la cohesió del país" i també ho serà en el debat de política general. Així, se centrarà en l'avenç "social i nacional". D'altra banda, ha volgut contestar al ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, que ha dit que el PSOE no ha signat res a favor de l'amnistia, per recordar-li que l'acord de la mesa per la desjudicialització al capdavall parla d'això. Per això, ha demanat que s'acabi complint.

El Consell de la UE assegura que el debat ha sigut "constructiu" i s'insta a continuar abordant l'oficialitat del català

El secretari d'estat d'Afers Exteriors espanyol, Pascual Navarro, ha assegurat en nom del Consell de la UE que el debat entre els Vint-i-set d'aquest dimarts sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera ha sigut "constructiu" i ha instat els socis europeus a continuar abordant l'oficialitat del català en el pròxim Consell d'Assumptes Generals, el 24 d'octubre.

La CUP reivindica el pas endavant amb el català davant una "anomalia democràtica"

El portaveu de la CUP, Xavier Pellicer, ha assenyalat aquest dimarts que és "un dia rellevant per al català perquè per primer cop s'ha pogut parlar al Congrés", cosa que posa fi a una "anomalia democràtica" i perquè "s'ha obert al debat sobre l'oficialitat del català a les instàncies europees". Malgrat que s'ha mostrat "escèptic" i "a l'expectativa" en la decisió de la Unió Europea, ha afirmat que "això va de favors i interessos". Per això, ha dit que "s'ha obert una finestra d'oportunitat" i que l'Estat podria demanar favors, així com va fer en el seu moment contra l'independentisme. També ha reivindicat que el català, el basc i el gallec són llengües llargament "perseguides" i que el català encara no és a Catalunya "a través dels tribunals" i al País Valencià i les Illes Balears "pels governs". D'altra banda, ha lamentat la falta de valentia del Govern en la defensa del català com ara amb la llei educativa.

Irlanda es mostra "molt a favor de la pluralitat lingüística", però demana més informació sobre els aspectes legals i econòmics

El secretari d'estat d'Afers Estrangers d'Irlanda, Peter Burke, ha dit respecte a la potencial oficialitat del català a la UE que el seu país, "com sempre", es mostra "molt a favor de la pluralitat lingüística". Tot i això, en la mateixa línia que la gran majoria d'estats membres, ha demanat més informació sobre els costos que pot comportar i els dubtes legals que pugui presentar abans de prendre cap decisió sobre la qüestió.

El Congrés comença a tramitar la reforma del reglament per parlar català, basc i gallec a la cambra

El Congrés ha validat aquest migdia començar a tramitar la reforma del reglament de la cambra baixa per poder parlar català, basc i gallec en tota l'activitat parlamentària.

La tramitació es fa per lectura única, i aquest dijous quedarà aprovada.

La reforma ha rebut els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, BNG i CC, mentre que el PP, Vox i UPN s'hi han oposat.

Llegiu la crònica del ple, en aquest enllaç. Per Mireia Esteve.

Vox: "No formarem part d'aquest sainet separatista. Es poden estalviar els nostres intèrprets i auriculars"

Després que els diputats de Vox marxessin fins a dues vegades de l'hemicicle per l'ús del català, el basc i el gallec a la cambra, el grup ultra ha pres la paraula al final del debat per denunciar que el PSOE "està disposat a posar fi a tot allò que uneix els espanyols, inclosa la llengua de tots, a canvi d'uns anys més a la poltrona".

Ho ha dit amb aquestes paraules la diputada Pepa Millán, que considera que l'ús de les llengües cooficials a la cambra provoca "divisió i enfrontament". "No formarem part d'aquest sainet separatista. Es poden estalviar els nostres intèrprets i auriculars", ha conclòs.

El PSC treu ferro de l'ajornament de l'oficialitat del català a la UE: "El govern d'Espanya ha fet el que havia de fer"

Que no s'hagi aprovat l'oficialitat del català a la Unió Europea ha provocat diverses reaccions al Parlament, però el PSC hi ha volgut treure ferro. La portaveu dels socialistes, Alícia Romero, ha defensat que "el govern d'Espanya ha fet el que havia de fer": "No crec que es pugui culpar el govern d'Espanya, perquè fins i tot va posar a disposició els recursos [pagar el cost de la traducció i la interpretació]", ha afirmat. Per tant, que no s'hagi aprovat encara "no és una bona notícia", però confia que serà una realitat.

D'altra banda, en la roda de premsa d'aquest dimarts, Romero ha fixat el debat de política general per "ajudar que Catalunya avanci i passin coses" com ara en matèria de salut i infraestructures. Ara bé, un dels punts centrals serà "demanar al govern que governi" perquè "Catalunya es posi en marxa".

Nogueras (Junts): "Tenim el dret a parlar català, com també a l'autodeterminació"

La portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, ha reivindicat que és la "desconfiança" del seu partit "cap als partits espanyols" el que ha possibilitat "desbloquejar en poques setmanes el que semblava impossible".

També ha aprofitat la seva intervenció per "agrair la feina i la valentia" de la presidenta de la cambra, Francina Armengol, però ha avisat els socialistes que "això va de país, de nació, de mentalitat d’estat, de relació d’igual a igual. I no renunciar a cap dels camins per assolir-la", ha dit en referència a la unilateralitat.

De fet, la portaveu juntaire ha acabat el seu discurs subratllant que parlar català és també "una reivindicació dels nostres drets nacionals" i un pas més "en el camí cap a la llibertat". "Tenim el dret a parlar català, com també a l'autodeterminació, però d'això ja en parlarem d'aquí unes setmanes", ha conclòs.

Rufián, a Sémper: "Tant de bo la dreta s'assemblés més a vostè que a Ayuso"

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha dit, després que el portaveu del PP, Borja Sémper, intercalés frases en basc en la seva intervenció, que "tant de bo la dreta s'assemblés més a vostè que a Ayuso". Tot i això, li ha retret que el seu partit doni cobertura a la censura de revistes en català a Borriana i que insisteixi que el castellà és "perseguit" a Catalunya. Rufián ha parlat un moment en castellà per demostrar que no li costava cap esforç i ha convidat Sémper a visitar Santa Coloma de Gramenet per comprovar que no hi ha cap problema amb les múltiples llengües que s'hi parlen.

Diputats de Vox marxen de l'hemicicle (hi havien tornat a entrar) quan senten Sémper parlar en euskera

Borja Sémper (PP) ha hagut d'interrompre la seva intervenció quan ha intercalat algunes frases en euskera en el seu discurs. S'ha generat enrenou a l'hemicicle perquè el mateix Sémper havia dit aquest dilluns que els diputats del PP no farien "el passerell" i parlarien en castellà. Per escoltar la intervenció del popular, els diputats de Vox havien tornat a entrar a l'hemicicle, però un cop han sentit que utilitzava el basc l'han tornat a abandonar enfadats.

Sémper defensa (amb frases en euskera) que no es pugui parlar català, basc i gallec al Congrés

Borja Sémper, diputat i portaveu del PP, ha defensat que al Congrés no es pugui parlar en català, en basc i gallec, però ho ha fet en un discurs en què ha intercalat frases en euskera. Una intervenció que contrasta amb el que ell mateix va dir aquest dilluns, quan va assegurar que tots els diputats del PP parlarien en castellà i no farien "el passerell".

Sémper ha contradit la diputada d'EH Bildu Mertxe Aizpurua quan ha assegurat que a Euskadi la llengua basca no està en risc, i ha acusat les formacions independentistes de "patrimonialitzar" de forma "interessada" l'ús de les llengües.

Plaja considera "lògic" que Espanya prioritzi el català per davant del gallec i l'euskera a la UE

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha considerat "lògic" que Espanya hagi decidit prioritzar el català per davant del gallec i l'euskera a l'hora d'aconseguir l'oficialitat d'aquestes llengües a les institucions de la Unió Europea. "És lògic pel nombre de parlants, deu milions, i per la solidesa del català", ha destacat Plaja, que, tot i això, ha insistit que Espanya va "tard" i que el reconeixement ha de ser "immediat".

El BNG carrega contra la política lingüística de Feijóo en la seva intervenció íntegrament en gallec

El diputat del BNG Néstor Rego ha reivindicat l'ús del gallec al Congrés en una intervenció íntegrament en gallec i ha aprofitat per carregar contra la política lingüística d'Alberto Núñez Feijóo a Galícia. "La immensa majoria de votants del PP són gallegoparlants i se la senten com a pròpia. Si hi voten en contra, trairan els seus votants", ha afirmat. Rego ha acabat la seva intervenció reivindicant una Galícia lliure: "Sempre Galícia i en gallec".

Joseba Agirretxea (PNB): "A qui pot perjudicar que cadascú intervingui en la seva llengua?"

El diputat del PNB Joseba Agirretxea ha fet íntegrament la seva intervenció en euskera i ha carregat contra l'actitud del PP i Vox. De fet, ha acusat l'extrema dreta de ser "els mateixos que ens ficaven a la presó per parlar euskera". "A qui pot perjudicar que cadascú intervingui en la seva llengua?", ha preguntat Agirretxea. "Estan plens de castellanocentrisme, no es treuen de sobre l'ombra de l'imperi. No saben viure en diversitat i prenen com a enemic qui no parla en castellà. Si alguna cosa no està en castellà, va en contra d'Espanya", ha afirmat dirigint-se a la bancada del PP.

Els diputats del PP renuncien a utilitzar els auriculars d'interpretació simultània

Així com els diputats de Vox han abandonat el ple en protesta per l'ús de les llengües cooficials, els del PP han optat per no utilitzar els auriculars que s'han distribuït pels escons amb l'objectiu que tothom pugui sentir la interpretació simultània de les intervencions que es fan des del faristol.

Fonts del PP neguen que hi hagi una "consigna" sobre l'ús o no dels aparells, però reivindiquen la "llibertat" del partit a no fer-los servir. Cal tenir en compte que el PP ha intentat aturar tant a la reunió de la mesa, a primera hora del matí, com a l'inici del ple que es poguessin utilitzar el català, l'euskera i el gallec a la sessió d'avui.

Garriga aplaudeix el rebuig de Vox al català al Congrés i la UE: "És absurd, car i hipòcrita"

El portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha aplaudit el gest dels diputats del seu partit al Congrés contra el català, el basc i el gallec: "Celebrem el gest de dignitat dels companys deixant les orelleres de la vergonya en l'escó d'un president del govern que no ho hauria d'haver estat mai", ha etzibat, Així, en roda de premsa aquest dimarts, Garriga ha reiterat que l'oficialitat del català a la UE o l'ús a les Corts espanyoles és "absurd, car i hipòcrita" i "una falta de respecte" als contribuents. En aquest sentit, ha assegurat que això vol dir "utilitzar les llengues regionals com a arma destructiva de la unitat" i que "s'ha d'utilitzar la llengua comuna per sentit comú".

Per això, ha defensat la reforma del reglament del Congrés que ha presentat Vox per "blindar" el castellà com a llengua comuna. D'altra banda, ha anunciat que Vox presentarà una proposta de resolució al Parlament per rebutjar l'amnistia, tot i que sap que no prosperarà.

El Govern assegura que Serret ha fet la feina i que ara "s'ha d'arremengar" la Moncloa

La consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, vola aquestes hores direcció a Brussel·les per seguir "en primera persona" el resultat de la reunió del Consell de la Unió Europea, que ha ajornat aquest dimarts la possibilitat de fer oficial el català a les institucions comunitàries. Així ho ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, que ha destacat els "contactes" que ha mantingut Serret en les últimes setmanes per assolir l'oficialitat del català: "Nosaltres hem fet la feina, però el govern espanyol no ha fet prou".

D'aquesta manera, ha pressionat la Moncloa: "Ha incomplert la seva paraula i ha fallat a més de deu milions de ciutadans europeus. Han d'accelerar al màxim l'oficialitat del català", ha dit, a més de constatar que ja no es tracta d'arguments jurídics o econòmics sinó de "política". "S'han d'arremangar", s'ha reafirmat la portaveu de la Generalitat.