Els deutes del PSOE amb ERC que condicionen els nous pressupostos

BarcelonaEl consell de ministres de l’11 d’octubre va donar joc per omplir 44 pàgines d’informació. Entre aquest feix de papers, una referència que va passar molt desapercebuda però que podria ser clau perquè l’Estat torni a tenir pressupostos l’any vinent: el govern espanyol va presentar un reial decret perquè la Generalitat passi a formar part del Consorci de la Zona Franca de Barcelona amb dos representants. Pot no semblar gran cosa, però és una de les condicions que ERC va pactar amb el PSOE en l’acord dels comptes estatals de l’any passat. I els republicans, que tornen a ser decisius per aprovar els comptes, volen analitzar el grau de compliment del pacte de fa un any abans de firmar cap altre document. L’executiu del PSOE i Podem ha complert diversos dels compromisos, però per ara guanyen encara els incompliments. “Tots [els punts de l’acord] són importants. I ho saben. Per això el consell de ministres va aprovar el reial decret”, apunten des d’ERC. Als republicans, aquella pàgina de les 44 totals no els va passar per alt, però no en tenen prou.

Compliments

L’aixecament del control financer i la reforma fiscal

Si l’acord de pressupostos entre ERC i el PSOE es va tancar el 24 de novembre del 2020, el primer punt a complir-se no va trigar. L’11 de desembre l’Estat va aixecar el control financer que aplicava als comptes públics catalans des del desembre del 2015. Aquella era una mesura que generava més traves burocràtiques que una altra cosa, ja que la intervenció financera més dura que havia imposat el govern de Rajoy el 2017 s’havia aixecat el 2018. També es va fer efectiu, al cap de poc temps, aquell punt de l’acord que establia l’allargament de la moratòria en el pagament de les cotitzacions socials dels autònoms, llavors ja molt colpejats per l’impacte de la pandèmia.

Finalment, ERC i el PSOE van pactar dues qüestions de l’àmbit fiscal que s’han dut a terme, però que encara no han tingut efectes pràctics. Els republicans van reclamar al govern espanyol que comencés a estudiar amb l’ajuda d’experts una reforma fiscal per fixar uns mínims en certs impostos com el de patrimoni i evitar així la competència deslleial -dúmping fiscal- entre comunitats. Va ser una de les qüestions que va reivindicar més el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el dia que es va anunciar l’acord. “Hem de trencar amb la dinàmica diabòlica actual”, va dir. Es podria dir que s’estan posant les bases per dur a terme els canvis, però la decisió està pendent d’executar-se i comunitats com Madrid prometen presentar-hi batalla.

Incompliments

La millora en inversions i traspassos insígnia

ERC està disposada a arribar a un acord per als comptes estatals del 2022, però li costarà més fer-ho si abans no pot exhibir millors resultats del pacte del 2021. “Per treballar en els pressupostos de l’any que ve és necessari que es compleixin els acords previs”, ha repetit sovint la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta. I en les últimes setmanes el partit ha endurit el to assegurant que ara mateix, si res no canvia, els republicans estan en elno. Un dels incompliments més flagrants del pacte de fa un any és en una de les qüestions de què Esquerra va fer més bandera: el suposat rècord inversor de l’Estat a Catalunya aquest 2021. 2.099 milions d’euros en el capítol d’inversions i 240,1 en el de transferències de capital. Totes les alarmes van saltar a finals de setembre quan, al fer-se pública la inversió territorialitzada de l’Estat per comunitats, es va veure que a Catalunya només s’havia executat el 13,3% durant el primer semestre de l’any. És a dir, 275,6 milions d’euros d’aquells més de dos mil milions. De fet, un altre dels incompliments notoris és que no s’ha reunit ni una sola vegada la Comissió d’Infraestructures Generalitat-Estat, que, segons el pacte, s’havia de convocar cada quatre mesos per analitzar si es complien els acords. Fonts d’Esquerra admeten el retard, però defensen que el viacrucisper formar govern a Catalunya ho ha dificultat tot.

No són les úniques creus vermelles que s’han de posar al pacte. El govern espanyol tampoc ha complert a l’hora de traspassar a la Generalitat la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV), ni els recursos per a beques als quals s’havia compromès. A més, des de l’Estat tampoc s’ha fet cap pas per facilitar que algun dia l’Institut Català de Finances (ICF) obtingui el permís del Banc d’Espanya per poder operar com un banc i ser el germen d’una “futura banca pública catalana”. El conflicte entre l’ICF i el Tribunal de Comptes pels avals de la causa d’exteriors, segurament, no hi ha ajudat.

Finalment, una de les potes de l’acord que també trontolla és la que fa referència als fons europeus. El document presentat públicament assumia que hi hauria una “cogovernança” dels diners que arribin d’Europa. ERC considera que no ha sigut així, fins al punt que, com a senyal de protesta, el president Aragonès va decidir no assistir a l’última Conferència de Presidents. Com a contrapartida, el govern espanyol es va negar a abordar el tema en la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del mes d’agost. Tot i això, en aquest àmbit encara hi ha marge d’entesa. De fet, el Govern no s’ha despenjat de les altres reunions sobre fons europeus que ha convocat l’Estat amb la resta de comunitats.

Els altres condicionants

La llei de l’audiovisual, Rodalies i la taula de diàleg

En la negociació entre ERC i el govern espanyol hi haurà altres elements sobre la taula que tindran una influència directa a l’hora de segellar un acord o allunyar-lo definitivament i que no formaven part del pacte pressupostari del 2021. Són qüestions com la llei de l’audiovisual, la concessió d’algun traspàs llargament reivindicat com Rodalies i la comissaria de Via Laietana, o que la taula del diàleg, malgrat tot el secretisme, vagi fent el seu camí. La primera data en vermell del calendari és el 4 de novembre, quan ERC haurà de decidir si salva el primer tràmit dels comptes.