El 74% del deute de la Generalitat estarà en mans de l’Estat aquest any

BarcelonaEl 28 d’agost del 2012 va semblar que tenia lloc un terrabastall polític. Va ser el dia en què el Govern va admetre la seva adhesió al nou fons de liquiditat autonòmic (FLA). Ho va fer el llavors portaveu, Francesc Homs, assegurant que no admetria contrapartides polítiques i que era una operació per agafar aire fins a finals d’any, uns arguments que no van satisfer ERC -llavors encara no eren socis-, que va acusar l’executiu de cedir “l’última gota de la sang d’autogovern que quedava” i va congelar l’oferta de negociar els pressupostos de l’any següent. La Generalitat havia demanat 5.023 milions. Una quantitat que, amb el líder dels republicans, Oriol Junqueras, com a vicepresident i conseller d’Economia, s’haurà multiplicat per deu a finals d’any, fins al punt que l’Estat ja disposarà de gairebé tres quartes parts del deute del Govern. I la condicionalitat política ha anat creixent i fent-se més i més permanent.

El pes del govern espanyol com a tenidor de deute públic de la Generalitat és una dada que es detalla en el pla d’ajust pactat al maig per les dues administracions perquè la segona pogués continuar adherida al FLA aquest 2016. En el document, a més d’alguns compromisos genèrics del Govern, hi ha una fotografia de les seves finances i diverses projeccions a curt i mitjà termini. Així, preveu que els 63.840 milions de deute amb què va tancar el 2015 creixin fins a 66.368 milions a finals d’any, dels quals 49.016 estarien en mans de l’Estat, a través dels seus mecanismes de finançament autonòmics i molt especialment el FLA. De fet, la Generalitat va sol·licitar formalment a aquest fons 7.520 milions, tot i que el pla d’ajust preveu que aquesta quantitat creixi en uns 1.000 milions més, tal com acostuma a succeir cada any, quan la quantitat finalment rebuda sempre supera la que s’ha demanat en primera instància.

I és que la petició inicial de Junqueras es va fer quan encara no s’havia relaxat el sostre de dèficit per al 2016 del 0,3% al 0,7%, una diferència que permet un marge més alt de desviament a l’executiu de més de 800 milions, cosa que, de per si, ja explicaria l’ampliació de la sol·licitud de crèdit a l’Estat per a l’exercici actual. Si fos així, el 74% del deute de la Generalitat ja hauria passat a mans del govern espanyol a finals d’any. Un percentatge que ja s’havia elevat fins al 40% a finals del 2013, que va superar el llindar del 50% un any després i que va tancar el 2015 al 70%. “Si el temps tendís a infinit, tot el deute públic català acabaria a mans de l’Estat”, admeten des de la conselleria d’Economia i Hisenda. Unes magnituds que s’expliquen pel fet que, des del 2012, els préstecs de l’Estat a la Generalitat -inicialment amb altres mecanismes de liquiditat previs al FLA com les línies ICO- han sigut cada any superiors als 10.000 milions d’euros.

Tanmateix, aquestes quantitats també s’hauran de retornar, i en uns terminis ja previstos en el pla d’ajust català. Segons el document pactat amb el ministeri d’Hisenda, el Govern quedarà net de deutes amb l’executiu espanyol el 2026, ja que el FLA es retorna en un horitzó de deu anys. Ara bé, això sempre que el 2017 no torni a recórrer a aquest fons, una opció molt probable, tret que el full de ruta sobiranista condueixi a una desconnexió que fa impossible qualsevol previsió del funcionament de les finances catalanes. Sigui com sigui, el pla d’ajust preveu venciments d’entre 4.000 i 6.500 milions anuals des de l’any vinent fins al 2023, quan les quantitats ja s’anirien reduint fins als 1.096 milions del 2026. A aquestes quantitats, però, cal sumar-hi els interessos del deute. Aquest 2016 el cost encara és baix, de 135 milions, ja que el tipus de l’any passat va ser 0, però en l’exercici vinent aquesta xifra s’enfila fins als 517 milions. Serà la més alta que es pagarà, ja que el pla d’ajust indica que, a partir del 2018, aquestes xifres aniran caient progressivament. Són, però, quantitats provisionals, ja que Junqueras pressiona perquè el ministeri torni a abaixar els interessos del FLA, però aquest es nega a negociar-ho mentre el govern estigui en funcions.

L’accés continuat a aquest mecanisme de liquiditat és, sens dubte, a causa de la falta de vies alternatives per accedir a recursos. Ara bé, precisament el seu retorn pot ser també una eina política de negociació en cas que l’avenç cap a la República Catalana es materialitzi. Junqueras ha afirmat en diverses ocasions que el procés no serà una qüestió unilateral, sinó “multilateral”, ja que nombrosos actors hi voldran dir la seva, entre els quals cita sovint els tenidors de deute. Els dirigents independentistes volen fer servir la possibilitat d’assumir part del deute de l’Estat perquè se’l forci a negociar la separació. Tot i això, hi ha també sobre la taula l’amenaça que, en cas que l’executiu espanyol es negui a tractar amb la Generalitat els termes dels repartiments dels actius i passius, el Govern deixi de sentir-se obligat a retornar una quantitat de deute que equival a dos pressupostos de l’executiu català i que pot dificultar encara més l’estabilitat financera de l’Estat. “Si és ben usat pels negociadors i poden fer que s’asseguin a taula, pot ser una bona eina”, admeten a Economia.

Una condicionalitat provisional?

Malgrat tot, mentre no es materialitzi la desconnexió, aquella condicionalitat política que d’inici rebutjava Homs per accedir al FLA i de la qual recelava ERC s’ha anat endurint. L’última evidència van ser les mesures addicionals que el govern espanyol va imposar el 20 de novembre a la Generalitat per continuar rebent préstecs d’aquest fons i que els sobiranistes van qualificar d’intervenció directa de les finances. Una condicionalitat que només afectava Catalunya, a causa de les desviacions pressupostàries i del full de ruta sobiranista, i que teòricament anaven vinculades sols als 3.034 milions extres del FLA que va rebre el 2015. Però un dels acords que els governs central i català van subscriure en el pla d’ajust del maig va ser l’allargament d’aquesta intervenció durant tot el 2016.

Així, l’Estat podrà continuar controlant totes les despeses de la Generalitat -també les pagades amb recursos propis-, podrà fixar-li prioritats de despesa des de Madrid i els funcionaris podran denunciar telemàticament l’executiu si consideren que hi ha alguna violació de l’ordenament jurídic. Així mateix, la interventora general de la Generalitat, Anna Tarrach, ja va enviar el 14 de juliol el primer certificat conforme s’estan complint els compromisos acordats en matèria de despesa i deute, un tràmit que han de fer totes les comunitats adherides al FLA que van superar el sostre de dèficit del 2015. A 31 de maig el dèficit català era de 35 milions, mentre que un any abans ascendia a 1.917 milions, segons aquest informe.

Un deute sanitari de quasi 1.800 milions d’euros

El pla d’ajust de la Generalitat reflecteix alguns detalls de les finances catalanes fins ara opacs, com per exemple la magnitud de les factures impagades. Així, el document elaborat pel Govern reconeix que el seu deute no financer a 31 de desembre del 2015 ascendia a 4.835,8 milions, una quantitat que, en una proporció notable, recau sobre les entitats sociosanitàries. D’aquesta manera el pla d’ajust admet que el deute sanitari de la Generalitat va tancar-se l’any passat en 1.795 milions, una quantitat que s’ajusta força a la que les patronals del sector van treure a la llum el novembre del 2015. Llavors vuit patronals sociosanitàries, farmacèutiques i de la dependència es van unir per denunciar la “situació límit” causada pels impagaments de les administracions. Hospitals, farmàcies, residències i el sector de l’ortopèdia calculaven que el deute podria ascendir a “més de 2.000 milions d’euros” en total, només una mica per sobre de la quantitat que ara la Generalitat ha reconegut.

D’altra banda, el Govern també detalla en el document que va tancar l’any amb un deute de 663,5 milions amb els ens locals. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ja va admetre el 2 de juny al Parlament un deute de 633 milions amb els ajuntaments catalans.